Rentar la roba, cuinar o una dutxa d’aigua calenta. Tres necessitats bàsiques que la crisi de l’habitatge que travessa Catalunya han convertit en una “odissea” per algunes persones, les que viuen en habitacions rellogades, una alternativa cada vegada més estesa entre la població que no es pot fer càrrecs dels costos de l’habitatge. De fet, Càritas alerta que aquest dret essencial “s’està vulnerant” i assegura que cada vegada hi ha més persones que es troben en situació “d’exclusió residencial” que són incapaces de mantenir o accedir a una llar digna: “Sovint són un pare, una mare i criatures, totes compartint pocs metres quadrats“, argumenta la responsable de la Realitat Social de Càritas Diocesana de Barcelona, Míriam Feu.
Per tal de fer front a l’emergència habitacional, una alternativa que s’ha començat a estendre és rellogar habitacions. El problema, que sovint les condicions són “abusives”. Aquest és, per exemple, el cas d’Isabel Garcia, una dona de 64 anys que viu de relloguer amb la seva filla i la seva neta. Garcia explica en conversa amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que cada setmana, els dijous concretament, es desplaça des d’Hospitalet de Llobregat fins a Cornellà -on es troba un dels espais polivalents que ha habilitat Càritas- amb un carro de la compra ple de roba per poder fer la bugada, ja que no pot cobrir aquesta necessitat bàsica a casa seva: “És una odissea”. Segons relata Míriam Feu, la situació en què es troba Garcia és la realitat amb què conviuen moltes persones que relloguen habitacions: “Els estableixen un horari per a fer servir el lavabo o la cuina, no els permeten encendre la rentadora sempre que els cal, els impedeixen dutxar-se amb aigua calenta o, fins i tot, fer ús de l’electricitat“, exclama Míriam Feu.
Viure dins una habitació
Isabel Garcia va arribar al barri de la Torrassa de l’Hospitalet fa poc més d’un any procedent del Perú per retrobar-se amb la seva filla, que va marxar del seu país d’origen fa tres anys a la recerca de noves oportunitats. Des de llavors viu en una habitació rellogada amb la seva família: “El primer que ens van dir va ser que només podíem engegar una rentadora i que havíem de tenir cura amb l’aigua que gastàvem per a dutxar-nos perquè s’hauria de pagar tot”, explica. Tot i les condicions, però, també admet que ha tingut “sort” perquè la propietària de l’immoble on viu “és bona dona” i els deixa fer servir algunes de les zones comunes del pis.
La història d’aquesta hospitalenca és similar a la de molts altres ciutadans que han deixat enrere el seu país d’origen a la recerca de noves oportunitats per ajudar a les seves famílies, moltes de les quals no han pogut viatjar fins a Catalunya. Segons la responsable de Càritas, més de 50.000 dels ciutadans que l’entitat atén a tota Catalunya està vivint en habitacions rellogades. De fet, a la delegació de la capital catalana, el volum de persones que es troben en aquesta situació suposa el 51% del total d’usuaris que contacten amb ells. Per tal de pal·liar les mancances estructurals de l’habitatge, la responsable de realitat social de Càritas considera que cal endurir les polítiques envers aquesta qüestió per ajudar als col·lectius vulnerables: “S’han de cobrir les emergències i treballar amb mirada a curt, mitjà i llarg termini”, apunta Míriam Feu, que considera que és un error la proposta del govern municipal de Barcelona per limitar a sis mesos la temporalitat dels recursos habitacionals d’emergència: “No es poden anar reduint els recursos perquè avui en dia l’emergència supera les necessitats i totes les llistes d’espera i recursos disponibles”, conclou.
1 
2 
