L’activitat hipotecària es dispara a Catalunya en l’inici de l’any. La baixada dels tipus d’interès, que el Banc Central Europeu continua aplicant davant una inflació cada cop més moderada, i el creixement de la demanda d’habitatge en compravenda han fet escalar la concessió d’hipoteques un 16,2% el mes de febrer al país. Segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, durant el segon mes de l’any la banca va concedir 7.333 préstecs per a compres residencials. Es tracta de la millor dada en un mes de febrer des del 2011, encara sota els efectes de la crisi financera; però queda lluny dels màxims previs a l’esclat de la bombolla immobiliària del 2008, quan se superaven els 21.000 préstecs mensuals.
Amb l’alça del nombre d’hipoteques, també ha escalat el gruix de finançament concedit. Ho ha fet a un ritme més elevat que els préstecs individuals. El muntant concedit al país va arribar al febrer als 1.289,2 milions d’euros, un 24,9% més que ara fa un any. El préstec mitjà va arribar fins als 175.800 euros, un 7,5% més en termes interanuals.
Tot plegat, en paral·lel a una intensa caiguda de l’euríbor, l’índex de préstecs interbancaris que marca el cost de les hipoteques a la UE. D’ençà de l’estiu del 2023, quan va arribar a màxims superiors al 4%, la taxa ha experimentat una caiguda substancial. Al febrer es va quedar als volts del 2,4%, fet que va ancorar els interessos de les hipoteques de nova creació per sota dels tres punts percentuals. En endavant, s’esperen caigudes encara més intenses. De fet, la mitjana de l’euríbor d’aquest abril -uns dies abans de tancar el mes- cau per sota del 2,17%, i encara s’esperen retallades de tipus addicional en les reunions de política monetària del BCE del maig i el juny.
Les claus de l’evolució
L’escalada respon a diversos factors. Segons apunten fonts del mercat immobiliari, la manca d’oferta de lloguer ha expulsat bona part dels potencials compradors, especialment els joves, del mercat d’arrendament; i molts dels perfils que abans no s’ho plantejaven, ara prioritzen la compra. Això ha tensat substancialment la relació entre oferta i demanda, fet que ha contribuït a encarir els preus de compra dels habitatges disponibles. Així, les hipoteques necessàries per enfrontar aquestes inversions són més elevades.
Per altra banda, amb la millora de l’entorn monetari, la banca s’ha obert a una competència hipotecària, a la cerca dels nous clients disponibles. Les entitats financeres ofereixen als compradors millors condicions per al finançament. Entre altres qüestions, es concedeixen préstecs per un percentatge més elevat del valor de l’immoble -fins al 90, o fins i tot el 95% d’aquest; enfront del 80% que era la norma fins ara-.
Creixement desigual
Amb l’alça interanual del 16,2%, Catalunya es troba a la meitat de la taula de l’Estat pel que fa a l’evolució del mercat hipotecari. Regions amb una demanda tradicionalment més escassa, com ara La Rioja o Cantàbria, han mostrat alces substancials, superiors al 50%. També ha escalat molt per sobre de Catalunya el País Basc, amb un 39,7% més de concessions que ara fa un any. Madrid, per la seva banda, ha quedat molt per sota de la mitjana, amb un increment de poc més del 7%; mentre que tant les Canàries -sota una immensa pressió turística- com Navarra han patit caigudes profundes de l’activitat, amb un 38,7 i un 34,3% menys que 12 mesos abans, respectivament.
