Només 1 de cada 4 euros que es recapten amb impostos vinculats a l’habitatge es van reinvertir en polítiques residencials durant el 2023. Tot i que l’estat espanyol és un dels països amb els impostos més elevats en l’habitatge de propietat, la seva inversió és un terç de la mitjana de la Unió Europea en polítiques d’habitatge, segons un informe conjunt de les càtedres de la UPF d’APCE i de Tecnocasa.
Aquest informe, que ha analitzat més de 25.000 habitants, quantifica en 5.000 milions d’euros recaptats per 14 tributs i impostos relacionats amb l’habitatge durant el 2023 a Catalunya. Aquesta xifra la compara amb la despesa efectiva en matèria d’habitatge que es va fer: “tan sols” va superar els 1.500 milions d’euros. Aquesta xifra suposa un 25% del total.
Aquesta proporció entre recursos recaptats i invertits ha incrementat en els últims anys, des del 2019 que es trobava al voltant del 16%, per l’efecte dels fons Next Generation.
Aquest estudi també destaca que Sant Cugat, Sitges i Esplugues són els municipis que menys diners destinen a aquestes polítiques amb relació al que reben. En canvi, Salt, Olot i Santa Coloma són els municipis que tenen una proporció més alta entre recaptació i inversió.
Les dades de l’estat, lluny de l’estàndard europeu
“Des de les administracions públiques diuen que l’habitatge és molt important, però quan vas a buscar a les línies pressupostàries on diu què li toca no hi ha gairebé res”, ha dit José García Montalvo, catedràtic d’Economia de la UPF i director de la càtedra Tecnocasa – Universitat Pompeu Fabra, que ha assenyalat que hi ha països com França, Països Baixos o Finlàndia que gasten 10 vegades més en aquestes partides.
Segons els càlculs dels autors de l’estudi, si durant els pròxims anys es destinés el 75% d’aquesta recaptació a polítiques residencials, Espanya podria acabar amb el dèficit d’habitatge social i alinear-se amb els estàndards europeus.
“Dir que l’habitatge és el cinquè pilar de l’estat del benestar no es demostra ni amb discursos ni amb regulació sinó amb recursos i fent inversió en una política d’habitatge estable i sostinguda en el temps”, ha afirmat Josep Maria Raya, catedràtic d’Economia Aplicada de la UPF i director de la Càtedra APCE – UPF.
Entre els problemes que han destacat en aquest informe es troba el baix percentatge d’habitatge dedicat a lloguer social al conjunt de l’estat espanyol, només un 1,13%. Des de l’estudi s’assenyala que aquesta xifra es troba molt per sota de la mitjana de 7,75% de l’OCDE, del 21,2% de Dinamarca o del 37,7% de Països Baixos.
Un altre problema és la poca elasticitat de l’oferta en comparació amb la resta d’Europa que fa que “quan els preus de l’habitatge pugin molt” -com ho han fet recentment- l’oferta reacciona “molt poc”.
