Moncloa, mesos més tard de l’intent des de la Generalitat, s’ha avingut a regular l’escletxa al mercat immobiliari que suposen els contractes de lloguer temporal. Aquest format, sovint fraudulent, no està regulat per la Llei d’Arrendaments Urbans i, per tant, no hi aplica el topall de preus, ni cap de les altres proteccions per als usuaris que contempla la llei espanyola de l’habitatge. La temporalitat, per llei, hauria d’estar reservada per a una sèrie de supòsits vinculats a l’activitat que porta a terme el llogater -estades curtes per estudis, motius laborals, esdeveniments concrets o motius similars-; però, tal com reconeix bona part del sector residencial, ha esdevingut una vàlvula d’escapament per als propietaris que volen esquivar el marc legal. La ministra d’Habitatge i Agenda Urbana del govern de Pedro Sánchez, Isabel Rodríguez, va presentar el passat dimecres la intenció -sense més detalls- d’introduir, via decret, límits a una fórmula que fa un clar servei als propietaris, però que genera greus perjudicis per als llogaters. En un primer contacte, però, les línies mestres de la regulació no convencen moviments socials i experts dedicats a garantir el dret a l’habitatge. “Servirà de ben poc”, lamenta, en conversa amb Món Economia, el portaveu del Sindicat de Llogateres de Barcelona, Enric Aragonès.
El director de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), David Palomera, manté “l’esperança que tindrà efectes positius”; atès que generen importants greuges entre els habitants regulars de les principals ciutats de l’Estat. En primer lloc, el més evident: la presència de pisos no dedicats a residències permanents retalla el ja empetitit parc d’arrendaments català -i espanyol-, contribuint a disparar uns preus que ja són rècord. Per altra banda, obre la porta a “contractes brossa”: la llei de l’habitatge obliga a acords de cinc anys i a renovacions automàtiques, mentre que un propietari pot oferir el seu actiu immobiliari per períodes curts -de menys d’un any- a l’espera d’ofertes més elevades o temporades turístiques altes, eliminant tota seguretat residencial per als llogaters. Aragonès recorda, a més, la clara jerarquia que s’estableix en el sector, amb uns llogaters que difícilment podran tenir veu pel que fa a les condicions que acaben acceptant. “Qualsevol llogater pot constatar que no pot negociar, els termes estan imposats”, critica el representant del sindicat social.
Palomera manté l’optimisme, si bé hi detecta, tal com explica a aquest mitjà, importants mancances en la iniciativa. Segons va explicar en roda de premsa la mateixa Rodríguez, el marc que oferirà Moncloa consta de dues peces clau. En primer lloc, obligar els propietaris a justificar el caràcter temporal dels contractes fent explícit al contracte el motiu pel qual s’ofereix -amb períodes de, entre altres exemples, uns nou mesos per a un curs escolar o any i mig per a projectes de recerca-. “Que el contracte estigui justificat, perquè no hi hagi frau”, declarava la ministra -una lògica que no comparteixen els moviments socials, que veuen tantes possibilitats de justificacions fora de la llei arran d’aquest decret com amb la legislació actual. “Hi ha moltes maneres de sortir-se de la llei”, lamenta Palomera; i més encara amb les desequilibrades relacions de poder entre llogaters i propietaris, i amb la capacitat d’aquests d’imposar condicions fora de la legalitat, com ja ara es produeix. Podria arribar a funcionar, de fet, com un mecanisme per oferir fonament legal a exactament les mateixes pràctiques que ara serveixen per augmentar el benefici dels propietaris. “Si no traiem els incentius, hi haurà tot d’arrendadors que voldran fer trampes”, alerta Aragonès.
En segon lloc, el decret es fonamentaria sobre la creació d’un nou portal únic per canalitzar la documentació necessària per justificar el lloguer temporal; i per portar un registre del compliment de la norma en tots els immobles afectats. L’eina “acreditarà”, segons la ministra, l’encaix a la llei de cada contracte temporal i la justificació dins els supòsits dins de la llei. “Cada habitatge tindrà una matrícula”, argumentava Rodríguez. L’historial del govern espanyol, recorden des del sindicat de llogateres, en la posada a la disposició del mercat d’eines per vigilar el sector residencial no convida a la confiança. En la darrera instància, l’establiment d’un índex de preus per topar els lloguers en zones tensionades, “van trigar quatre anys”. “Quan es va presentar un índex de preus per primer cop érem el desembre del 2019; i no entra en vigor fins al març del 2024. No tenim ni idea de per on pot anar, això”, ironitza el portaveu.
Poca aportació social
La part social del debat, malgrat les informacions conegudes en roda de premsa, subratlla que encara no es pot valorar el conjunt de la norma, en tant que ni Moncloa l’ha fet pública ni l’ha traslladat als seus contactes en el sector. “No hem vist cap proposta escrita, ni tan sols l’han fet arribar al grup de treball que ells mateixos han creat”, critica Aragonès -un grup de treball format per les patronals financeres i les de propietaris i immobiliàries, però també per diversos sindicats socials dedicats a l’habitatge, inclosos els de Llogateres-. La intenció d’aplicar la norma sense l’imput de les parts implicades -empresarials i moviments- demostra, a parer del sindicat, el limitat compromís de Moncloa amb aquest espai de debat: “Ells ja han decidit tirar pel dret, i confirmen que el grup de treball era una absoluta pantomima”. No és, lamenten els moviments socials, el primer cop que des del Partit Socialista s’ignoren les demandes del teixit associatiu del món de l’habitatge. “Ja se sabia des del principi; quan es fa la llei estatal de l’habitatge ja dèiem que s’havia d’incloure el lloguer de temporada, i el PSOE s’hi nega”, critica el portaveu. Barcelona, val a dir, té a prop aquesta mena de salt: l’exalcalde de la ciutat, Joan Clos, va ser fins a finals del 2023 d’ASVAL, l’Associació de Propietaris de l’Habitatge de Lloguer, un ens que representa el rendisme a tot l’Estat.
De fet, cal recordar que els moviments per l’habitatge, d’acord amb diversos partits de l’àmbit de l’esquerra alternativa de tots els territoris de l’Estat, van presentar la passada setmana una alternativa legisladora per aplicar els mateixos controls que ja emmarquen el lloguer residencial també al temporal. La iniciativa, amb el suport de Sumar, Podem, ERC, Bildu i el BNG, es votarà la pròxima tardor, i recull qüestions com l’equiparació de drets entre llogaters temporals i indefinits; la presumpció d’habitualitat si no es justifica correctament la temporalitat del contracte, una conversió automàtica a contracte de llarga durada si un temporal es renova o l’aplicació dels topalls i altres limitacions que contempla la llei de l’habitatge també a aquest format. Aquesta proposta, declaren des dels moviments, sí que posa els vímets per “retirar els incentius” perquè la propietat immobiliària escapi el mercat general amb pràctiques alegals no regulades per cap codi de l’Estat.
Qüestió territorial
La hipotètica aplicació de la nova norma espanyola, més enllà del seu encaix o no en les necessitats dels llogaters, obre també un important conflicte territorial. La consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, va lamentar, en primer lloc, una regulació que arriba “tard i malament”; i que manté la protecció dels llogaters espanyols “a remolc d’Europa”. Més enllà de la utilitat de la iniciativa de Rodríguez, que Capella nega tangencialment, la titular de Territori rebla a la ministra que el decret “envairia les competències de la Generalitat”. Una consideració, val a dir, que la mateixa titular espanyola d’Habitatge ha negat en una recent entrevista a TV3, tot reiterant el seu “compromís amb les competències” de cada territori. Tant Palomera com Aragonès, però, apunten a aquest diari que la legislació catalana ha estat sostingudament més ambiciosa que l’espanyola quant a la protecció dels llogaters. En primer lloc, el dirigent d’Idra apunta que la llei de l’habitatge de la Generalitat, aprovada el 2020 i tombada pel TC, “era més entenedora” que l’espanyola. Per altra banda, sindicat i institut valoren el decret per als temporals que va posar sobre la taula la Generalitat poc abans de les eleccions del 12-M, un que “sí que cobria les necessitats” del mercat en aquesta qüestió. La norma, recorden, va ser tombada per Junts i el PSC, a més de la dreta espanyola, en ple període electoral.
