Barcelona torna a esclatar contra la crisi de l’habitatge. Milers de persones -més de 100.000 segons l’organització, 12.000 per a la Guàrdia Urbana- s’han reunit a l’Avinguda Maria Cristina per reeditar el clam que ja va omplir el centre de la ciutat en la manifestació massiva del passat 23 de novembre. El Sindicat de Llogateres i la resta d’entitats del sector s’han reactivat al caliu de la convocatòria que ha ocupat aquest mateix matí el centre de Madrid, amb 150.000 persones; així com altres places de l’Estat, com Màlaga o València, amb desenes de milers de persones per marxa. El lema, elaborat sobre les premisses del recent Congrés de l’Habitatge de Catalunya, és més ambiciós que en la darrera edició: una pancarta gegantina puntua l’avinguda Maria Cristina per exclamar: “Acabem amb el negoci de l’habitatge”.
El moviment català per l’habitatge navega un mercat residencial que no ha mostrat vises de millora significativa en els darrers mesos. Les limitades regulacions que han emanat de la llei espanyola de l’habitatge han aconseguit rebaixar els preus entre el 3,7% i el 5% als municipis tensionats del país. Ara bé, les escletxes a favor dels propietaris faciliten esquivar la normativa. La preferida de la propietat, com ha evidenciat Barcelona, són els pisos de temporada. Sense regulació dins la Llei d’Arrendaments Urbans, aquesta mena de contractes obren de bat a bat les portes a preus molt per sobre del mercat regular. Sense anar més lluny, segons xifres del portal Idealista, aquesta mena d’immobles suposen el 40% de l’oferta el 2024, molt per sobre de les ja complicades situacions a Madrid (18%) o Màlaga (15%).
Les entitats convocants han aprofitat la mobilització per aixecar el to contra els “rendistes”, a qui ja van posar a la diana el 23 de novembre. El portaveu del sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ha esgrimit la vaga de lloguers com a eina per a la resistència contra la propietat. L’acte que ha culminat la jornada, de fet, ha comptat amb la participació del col·lectiu de vaguistes de lloguer contra CaixaBank, que ja agrupa més d’un centenar de llogaters. La representant de l’entitat, Àgueda Amestoy, ha descrit el procés com una “victòria de l’organització llogatera”. “No veuran un duro fins que no retirin les demandes d’expulsió i entreguin els pisos a l’Incasòl”, ha sostingut Amestoy, tot cridant la resta de llogaters a pisos de l’entitat d’origen català. “Sumeu-vos a la vaga: unides serem invencibles”, ha etzibat.
El rendisme, al punt de mira
Sobre aquesta embranzida contra els grans propietaris, Aragonès dibuixa un futur amb abundants conflictes amb la propietat per millorar les condicions dels llogaters. “És un acte de desobediència, de revolta, un gest de poder. Si els hi deixem de pagar, els hi cau el negoci”, ha animat als assistents. El lema torna a posar al centre del combat els propietaris, independentment de la seva mida. La portaveu del Congrés de l’Habitatge de Catalunya, Marta Espriu, ha atacat directament el conjunt del model de negoci immobiliari. “Sostenim rendistes que, per no treballar, viuen dels nostres sous”, ha acusat. Espriu, a més, ha vinculat les diverses realitats dels treballadors del país -des de la inseguretat labora fins al racisme institucional que pateixen els barraquistes de la ciutat- a la crisi residencial.
També ho ha fet la representant del Sindicat Socialista de l’Habitatge de Catalunya, Marina Parés. Per a la portaveu, el problema està arreu que hi ha negoci immobiliari. “Acabar amb el negoci no és un lema buit: fa temps que tenim recursos i capacitats per garantir l’habitatge”, ha exclamat Parés. Per a la seva organització, la crisi residencial representa una branca d’una amenaça sistèmica. “L’única manera de resoldre el problema de l’habitatge és acabar amb el capitalisme”, ha argumentat.
El “trilerisme” d’Illa
El moviment ha afegit a la seva diana particular les administracions i, en concret, la Generalitat de Catalunya, de qui qüestiona el conjunt de l’estratègia per garantir el dret a l’habitatge. Aragonès ha rebutjat el “trilerisme” del Govern, en referència a la mesura anunciada pel president Salvador Illa de construir 50.000 nous habitatges al llarg de la legislatura. “O no han entès el que passen, o passen de tot”, ha acusat el representant del Sindicat. També Espriu s’hi ha referit, tot acusant el “lobby constructor” del país de “no deixar un metre quadrat sense buscar el benefici”. Més vehement ha estat Parés, que ha negat la perspectiva del món empresarial de l’habitatge. El sector, cal recordar, assegura que a l’origen de la crisi hi ha una important manca d’oferta; i celebra la nova construcció com una manera d’equilibrar el mercat. En aquest sentit, la representant de l’SHSC acusa els constructors de prioritzar els seus criteris empresarials per sobre dels drets dels ciutadans. “Com s’atreveixen a dir que falta oferta, quan hi ha 400.000 habitatges buits a Catalunya? Quan hi ha més de 100.000 pisos turístics?”, ha reblat Parés. Així, titlla la nova obra pública de “regal als amiguets d’Illa”.
La salut del moviment
La convocatòria d’aquest dissabte ha estat, tant amb les xifres de la GUB com amb les de l’organització, prop d’un 40% més minsa que la del 23-N, quan van omplir el centre de Barcelona més de 170.000 persones, segons el Sindicat de Llogateres, i unes 20.000 per als cossos policials. La convocatòria, val a dir, arribava en condicions menys favorables que la de la passada tardor. Entre els convocants comenten, de fet, que “hi havia dubtes” entre les mateixes entitats sobre les possibilitats d’aquesta marxa. Les xifres definitives, asseguren, han estat satisfactòries. També ho és el ritme de noves cares al moviment. Després de l’èxit de la darrera manifestació, el Sindicat de Llogateres celebra que ha augmentat l’afiliació un 25%, i ja supera els 5.700 militants. Al dia a dia de les entitats de barri, asseguren des del teixit social, l’atracció és més complicada. “Les assemblees són llargues, i costa que vinguin. Però hi ha més gent que abans”, celebren.
La de Barcelona, de fet, ha estat el punt final d’una cadena de protestes a tot l’Estat que mostren les capacitats del moviment més enllà de les seves places històriques. Els sindicats de llogaters dels diversos territoris han creat nous nuclis a València, Sevilla, Cadis, Guadalajara i Astúries; i s’han sumat a les marxes d’aquest dissabte ciutats com Menorca, Ourense, Palma, Conca, Castelló o Santiago de Compostela. “Això és històric, ho hem petat, penya!”, cridava a l’inici de l’acte una de les organitzadores.
2 
1 