La llei d’habitatge estatal que es va posar en marxa el 2023 tenia diferents serrells a polir. Segons el sector immobiliari, la rapidesa amb la qual es va actuar per intentar resoldre la crisi aportava més problemes que solucions. Mentrestant, els sindicats i les associacions d’inquilins la titllaven de laxa, sobretot en les zones amb més acumulació d’immobles, com és la ciutat de Barcelona. A la fi es convertia en una mesura que descontentava tot el sector. La feina del govern, tant català com estatal, des de llavors ha estat intentar posar tiretes a les escletxes que havien quedat fora de la regulació, entre les quals hi ha el lloguer de temporada. Ara bé, com en els últims mesos, l’estira-i-arronsa polític i els canvis de govern han convertit aquestes mesures, inadequades o no, en una arma pels discursos dels partits. L’última novetat, doncs, ha estat la negativa de Junts a aprovar la reforma dels lloguers temporals i d’habitacions, una decisió que torna la crisi a la casella de sortida. Segons sembla, el consens polític és inexistent i, per tant, el lloguer de temporada es converteix altra vegada en l’escletxa impossible de tancar per l’administració pública.
“Ens abstindrem en la votació al Congrés“, declarava Jordi Turull, secretari general de Junts en una entrevista al programa Cafè d’Idees. Amb aquesta consistència recordava que la regulació que havia proposat Sumar, amb el suport del mateix govern espanyol, Podemos i ERC no era efectiva. Les seves paraules van fer curt, ja que els canvis d’última hora en la decisió d’aprovar la mesura del PNB van moure Junts cap al no, juntament amb PP i Vox. Amb aquesta última daga, moria el segon intent de regular els lloguers temporals, ja que el primer, presentat pel Govern d’ERC a l’abril, va quedar derogat a la Diputació Permanent del Parlament. “Aquesta és la resposta a dues legislacions que es van aprovar en calent”, explica Paco Campos, director de ViSO, el Think Tank d’habitatge assequible i soci-fundador de l’empresa WeRent. En aquest sentit, l’expert argumenta que no només hi ha un conflicte polític, sinó que, sense un consens real entre tots els partits i l’aprovació de mesures que “tinguin en compte tots els actors del sector”, legislar en aquest àmbit “és pràcticament impossible”.
Ambdues propostes de regulació, tant la catalana com l’espanyola, buscaven solucionar el mateix problema. Per Campos, de fet, és l’origen de tota aquesta situació: “La llei d’habitatge està mal construïda”, descriu. La realitat és que la llei posava l’esperat topall en el preu del lloguer, però excloïa els habitatges temporals, els preferits pels propietaris de la capital catalana. Això, segons pràcticament tots els actors del sector, va provocar una fugida d’arrendadors del lloguer habitual al de temporada. “Si l’oferta ja s’havia reduït, amb aquesta escletxa encara més”, respon Campos al Món Economia. Així, doncs, la manera ràpida de posar-hi remei des de Catalunya fou aprovar un decret -que va tombar el Parlament- que exigia als propietaris presentar la documentació necessària per acreditar que el seu llogater necessitava l’habitatge temporalment. Aquesta normativa buscava descarregar la tensió que es patia a tot Catalunya, però sobretot a Barcelona, on el frau és més persistent a causa de la gran quantitat de demanda concentrada. A més, gràcies al decret, es podia justificar l’estada temporal en un pis i no perillava l’accés a l’habitatge d’estudiants o treballadors que viatgen temporalment a la capital catalana: “La causalitat que plantejava el govern català no anava mal encaminada”, accepta Campos, tot i que assegura que “en cap cas era una mesura a llarg termini”.
Doncs bé, la història s’ha repetit aquesta setmana, aquest cop al Congrés. Sumar va posar sobre la taula el mateix problema que mesos abans havia intentat enfrontar el govern d’ERC a Catalunya. “En el cas català, la situació és extrema, ja que el 80% de la població viu en zones de mercat tensat i els límits de preus no s’apliquen a les modalitats de lloguer temporal i d’habitacions”, especifica el Sindicat de Llogateres en un comunicat, on lamenten que Junts hagi tornat a votar en contra una legislació que trauria pressió als llogaters catalans: “És incomprensible que qualsevol partit s’oposi a debatre sobre un problema tan greu com el de l’habitatge al Congrés”, han afegit. La nova llei pretenia reduir a sis mesos els contractes temporals i assegurava que, si s’encadenaven més de dos contractes d’aquesta modalitat, s’hauria de considerar un lloguer habitual. A falta de sis vots al Congrés dels Diputats i, tot i el suport del mateix govern del PSOE, Sumar s’ha quedat a les portes de fer realitat aquesta normativa, bloquejada pels partits de dretes que repeteixen que la llei provoca una gran inseguretat jurídica als propietaris.
Eficàcia en dubte per falta de dades oficials
Un dels principals problemes de les regulacions que sobre el lloguer de temporada -a part de la falta de consens polític- és la seva dubtosa eficàcia. Ferran Font, cap d’estudis de pisos.com, reconeix que “és complicat demostrar que la regulació hagués funcionat quan no hi ha dades oficials que comptin quants propietaris han passat del lloguer habitual al de temporada”. En aquest sentit, l’expert no nega que podria ser una mesura efectiva, tot i que remarca que el decret del govern català, gràcies a la clàusula de causabilitat, “era menys extrem”. No obstant això, l’argument principal dels seus dubtes és que, mentre els posicionaments sobre aquestes mesures estiguin tan polititzats i la informació sigui limitada, “serà difícil poder tenir un marc regulador estable”. Una opinió molt diferent tenen des del Sindicat de Llogateres, atenent que des de l’entitat reben queixes i denúncies de llogaters reals. “En els darrers anys, hem observat com molts propietaris utilitzen els lloguers temporals i d’habitacions per esquivar les obligacions més bàsiques dels propietaris en el mercat de lloguer”, comenten en el seu comunicat.
Fer caure la llei d’habitatge
Així i tot, la situació insostenible entre partits, immobiliàries i associacions que perpetua la incertesa sobre la crisi d’habitatge no s’ha resolt amb la llei que va aprovar Sánchez. Més aviat, s’ha agreujat. “Cal tombar la llei d’habitatge“, sentencia Campos, qui remarca que no es va fer com tocava i que l’eix principal hauria d’haver estat arribar a un acord entre totes les parts implicades. “Necessitem el consens de tothom perquè siguin mesures a llarg termini”, explica l’expert. L’opinió del director de ViSO és molt similar a la del cap d’estudis de pisos.com, que constata que el sistema actual no funciona i que “se’n necessita un que protegeixi tant llogaters com propietaris”. En canvi, el Sindicat de Llogateres, que continua assegurant que la normativa és massa permissiva, exigeix als partits que deixin d’utilitzar les normatives com a eines de partit i treballin per a buscar la solució real al problema de l’habitatge. Mentrestant, però, també deixen clar que la seva lluita continuarà, perquè, tal com conclou el sindicat en el seu comunicat: “Els drets dels llogaters no són patrimoni de cap partit; per això, continuarem conquerint-los a través de la lluita i l’organització”.
