La crisi de l’habitatge ha arribat per primer cop a una taula dels líders europeus que s’han reunit aquest dijous en una nova cimera a Brussel·les. L’augment dels preus tant de compra com de lloguer, la reducció de l’oferta d’immobles de protecció oficial, i l’edat mitjana d’emancipació cada vegada més alta són algunes de les qüestions principals que envolten la problemàtica de l’habitatge arreu d’Europa. Des de la Comissió Europea es va constatar la necessitat d’actuar en aquest àmbit, elevant la qüestió als grans estaments de la Unió i creant la primera cimera a Brussel·les per abordar aquesta qüestió. Una ocasió que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aprofitat per proposar la creació d’un fons europeu per construir habitatge protegit, enter d’altres mesures.
Tot i que la UE té competències limitades en aquesta matèria, l’abast de la crisi ha provocat crides de diversos països a una intervenció des de Brussel·les, que ha creat un nou departament a l’executiu comunitari encarregat de dissenyar propostes que ajudin a pal·liar la situació a nivell europeu. Entre els diferents líders europeus hi ha divergència d’opinions respecte al rol que ha de tenir Brussel·les en aquesta crisi i no s’espera un acord imminent en aquesta matèria, però el fet que s’introdueixi per primer cop a les esferes més altes és significatiu.
Sánchez ha estat clar amb la seva posició i ha assegurat que aquesta és “una qüestió central per al govern de l’estat espanyol” i per això ha posat sobre la taula la creació d’un fons europeu específic per a la construcció d’habitatge protegit. A més, també ha reclamat “mesures legals per frenar l’especulació” immobiliària de pisos que no tenen ús residencial i “palanques” a la UE per poder actuar en zones tensionades.
Països Baixos i Irlanda recorden que l’habitatge és competència nacional de cada estat
Aquest posicionament tan clar de Sánchez ha topat amb opinions diverses per part dels líders de Països Baixos i Irlanda. El primer ministre neerlandès, Dick Schoof, ha avisat que l’habitatge és “una competència nacional”, però ha admès que “moltes regulacions” venen de Brussel·les i “també tenen un efecte” en el mercat de l’habitatge. Per això Schoof considera que cal “simplificar” la regulació que “sufoca la comunitat empresarial” perquè es pugui fomentar l’habitatge. En aquesta línia també s’ha posicionat Micheál Martin, líder del govern irlandès, que s’ha queixat dels “marcs legals” europeus que estan “inhibint” la capacitat dels països per fer més infraestructures i construir habitatges.
Tot i que pocs líders dels 27 estats membre han mencionat la crisi de l’habitatge abans de la cimera, alguns dirigents han agraït que la matèria s’inclogui en l’agenda. El primer ministre de Croàcia, Andrej Plenković, s’ha mostrat especialment interessat en la publicació del nou pla europeu per l’habitatge assequible, que la Comissió Europea té previst presentar a finals d’aquest 2025. Plenković ha destacat la seva preocupació per la falta d’habitatge i les desigualtats que això comporta al país.
El disseny de les futures polítiques europees en matèria d’habitatge
Tot i que fins ara les accions en matèria d’habitatge han estat molt limitades per part de la UE, el comissari d’Energia i Habitatge, Dan Jørgensen, va posar en marxa a principis d’any un equip per començar a dissenyar polítiques europees que abordin la crisi d’habitatge. D’entrada s’han plantejat tres mesures de xoc que consisteixen en la duplicació dels fons de cohesió disponibles, la flexibilització de les regles sobre ajudes d’estat per facilitar que es puguin finançar la construcció d’habitatges i la creació d’una “plataforma europea d’inversió” en habitatge amb el Banc Europeu d’Inversions.
