La Generalitat ha comprat per tempteig i retracte 743 habitatges, dels quals 487 es troben a Barcelona i la seva àrea metropolitana, al fons inversor Divarian per 72 milions d’euros. Aquesta operació s’emmarca dins el pla del Govern per arribar als 50.000 pisos socials fins al 2030 i ja n’ha adquirit més d’un miler amb els 450 pisos que va comprar a Immocaixa fruit d’una negociació per 30,5 milions. “És la compra més gran que mai s’hagi fet per part de la Conselleria”, ha dit en roda de premsa la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, per actualitzar les dades del pla de la Generalitat que preveu incrementar el parc d’habitatge públic.
Paneque ha explicat que es tracta d’habitatges que procedeixen d’execucions hipotecàries que van passar a mans d’alguna entitat financera i que després es van vendre a un gran tenidor, i als pisos hi viuen majoritàriament famílies procedents del programa Reallotgem de la Generalitat. Mitjançant el programa, en què hi ha 1.400 famílies, la Generalitat lloga directament l’habitatge al propietari i garanteix el cobrament de la renda de lloguer a través d’un contracte d’arrendament d’acord amb la llei.
Després de la compra, les famílies podran continuar vivint als seus immobles pagant un lloguer proporcional als ingressos, i la Generalitat s’estalvia 6 milions d’euros anuals que invertia en aquests pisos. Sílvia Paneque ha lamentat que la majoria de les famílies han viscut desnonaments anteriorment i ha defensat l’operació per protegir-les i augmentar el parc d’habitatge públic: “És una mesura contundent que va en la línia de defensar el dret a l’habitatge”.
Una operació tancada en qüestió de dies
Com que aquests habitatges procedeixen d’execucions hipotecàries, la immobiliària del fons nord-americà Cerberus s’ha vist obligada a oferir la venda per un import taxat i de manera prioritària a la Generalitat, que ha tancat l’operació en qüestió de dies perquè la considera “molt interessant” per la distribució territorial dels immobles. En concret, els pisos es troben en una trentena de comarques diferents, i on n’hi ha més és a Terrassa (77), a la ciutat de Barcelona (66) i a l’Hospitalet de Llobregat (51), tres ciutats de l’àmbit metropolità de Barcelona. Paneque ha explicat que si el Govern no hagués exercit el dret de tempteig i retracte, el fons hauria tret rendiment econòmic dels habitatges al mercat, cosa que també ha considerat “legítima”.
Amb aquesta operació, la Generalitat ja ha adquirit un total de 1.195 pisos a entitats privades per fer més gran el parc d’habitatge públic des de l’inici de la legislatura del president Illa. Preguntada per si estudien altres operacions semblants, Paneque ha argumentat que “primer s’han de produir i, en cas de produir-se, hem de valorar si tenim els recursos necessaris”, però ha recordat que l’executiu es troba en un context de pròrroga pressupostària. A més d’aquesta fórmula que l’executiu d’Illa ja ha executat en dues ocasions, la Generalitat preveu assolir 50.000 habitatges públics el 2030 mitjançant la construcció de nous immobles, dels quals ja n’hi ha 4.000 en marxa, i amb els solars que preveuen trobar amb l’ajut dels ajuntaments.
Els Comuns recorden que és un dels acords d’investidura
La líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha celebrat que la compra dels 743 habitatges per part del Govern i, en un missatge a X, ha recordat que ampliar el parc públic amb 5.000 habitatges adquirits per tanteig i retracte, com s’ha fet en aquesta ocasió, era una de les “mesures prioritàries” de l’acord d’investidura. Així, ha dit que l’anunci de l’executiu suposa “el primer pas” pel compliment d’aquest acord. “Si volem garantir l’habitatge com a dret, també calen accions valentes per frenar l’especulació”, ha sentenciat.
