La Generalitat comença a carburar el projecte de construcció de 50.000 habitatges assequibles que va anunciar el president Salvador Illa en les beceroles de la legislatura. El Govern ha elaborat un registre de solars municipals, cedits per més de 200 ajuntaments, que permetrà construir prop de 21.300 nous habitatges. Les corporacions municipals haurien ofert uns 665 solars públics lliures per activar l’ampliació del minso parc públic d’habitatge català. D’aquests, un 25% aniran reservats a joves, mentre que un 8% addicional anirà dirigit a persones en situació de vulnerabilitat. Cal recordar que el teixit de residències socials del país no supera el 2% de l’oferta total, molt lluny del 10% que marca la mitjana de la Unió Europea, i a anys llums dels líders del continent, els Països Baixos, que freguen el 30%.
Illa ha anunciat aquesta mesura en la seva intervenció en la cloenda de la 40a Reunió del Cercle d’Economia. En la seva ponència davant les elits econòmiques del país, Illa ha descrit la crisi de l’habitatge com el principal “factor que incideix en la desigualtat” al país. Per enfrontar-ho, l’executiu ha apostat per la construcció de nous immobles en solars públics. “La solució implica construir, hi ha un forat d’habitatge al país”, reconeix Illa. L’atracció d’aquests 665 solars, apunta el cap de l’executiu, és “un pas endavant significatiu, però encara insuficient”. En aquest sentit, busca esperonar l’activitat constructiva: la Generalitat, ha apuntat, oferirà ajudes als operadors que s’encarreguin del nou habitatge social per “garantir la rendibilitat esperada” d’una operació com aquesta.
De fet, ha anunciat que obrirà la construcció a molts d’aquests solars a operadors privats, principalment en aquells municipis que no tinguin ja un operador assignat per tirar endavant els projectes residencials. “No només es trauran a licitació per a promotors d’iniciatives socials, sinó també a empreses privades”, raona.

Sense acord per la regulació
Els membres del Cercle d’Economia han donat la benvinguda als avenços en nova construcció, un model alineat amb les preferències del sector privat. Ara bé, en la conversa s’han pogut veure escletxes entre elits econòmiques i Govern per la regulació del mercat. El president de l’entitat, Jaume Guardiola, s’ha dirigit a Illa per traslladar el desacord del món empresarial amb, per exemple, el control de lloguers -un missatge que ja van traslladar a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, amb la reserva del 30% de les promocions per a habitatge social-.
En aquest sentit, Illa ha reconegut que el sector privat és “necessari” per qualsevol solució a l’emergència residencial. Ara bé, el Govern ha de “prendre mesures a curt termini” per adreçar el patiment que genera sobre els ciutadans l’estat actual del mercat. “La crisi és una fallida que ha de ser corregida”, ha argumentat el president. “S’han de prendre mesures que entenc que no els agradaran”, ha reblat, tot indicant que la solució a llarg termini és la construcció; i que la regulació serveix per evitar l’enfonsament immediat. En aquest sentit, s’ha dirigit directament als empresaris presents al Palau de Congressos: “Per converses amb vostès, saben que cal un esforç col·lectiu. No podem deixar que tota una part de la ciutadania quedi enrere”, ha respost.