La crisi de l’habitatge ha posat a la ciutadania catalana. Milers de persones -170.000, segons l’organització; 22.000 segons la Guàrdia Urbana- es van alçar aquest dissabte a la tarda per clamar contra els preus abusius del lloguer. Aquesta problemàtica, però, no només fustiga als llogaters, sinó que l’augment dels preus de l’habitatge també han convertit en una veritable odissea convertir-se en propietaris. Aquest és el cas de la Marina, una veïna del barri del Raval de Barcelona que ronda la quarantena i, malgrat intentar accedir a la compra d’un pis durant anys, creu que és “impossible” ara per ara. De fet, se sent una “privilegiada” de viure des de fa un parell d’anys sola de lloguer, tot i que l’any 2021 va estar a punt de comprar-se un pis al mateix barri on viu amb “l’ajuda” econòmica dels pares, però se’n va acabar fent enrere perquè el pis requeria unes reformes “que no es veien a simple vista”: “M’hauria posat una soga al coll, no em podria haver passat res imprevist”, lamenta. Des de llavors, la seva perspectiva ha canviat radicalment: “He deixat fins i tot de cercar pisos a internet perquè em deprimeixo”, afegeix.
El seu és un exemple del “tall generacional” i la” fractura social” a partir dels millennials en l’accés a l’habitatge comparat amb els seus pares i avis, segons els experts consultats per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), els quals alerten de la conformació d’una “societat a dues velocitats” definida per si s’hereten mobles. Per a l’investigador de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) Jaime Palomera Catalunya viu “un canvi d’època”, ja que les persones que van néixer a partir dels anys 80 del segle passat i, en especial, els que van començar a buscar casa “a partir del 2008” -l’any de l’inici de la crisi financera-, es troben una realitat molt diferent que les dues generacions anteriors. “Entre el 1957 i el 2008, hi havia totes les facilitats per accedir a un pis de propietat, a la compra a través d’hipoteques”, relata. De fet, l’edat mitjana dels llogaters ha crescut dels 38 anys fins als 41.
Per la seva banda, la presidenta d’Hàbitat 3, de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona i exsecretària d’habitatge del govern del tripartit, Carme Trilla, creu que bona part dels millennials no heretaran cap propietat de la generació boomer, ja que l’augment de l’esperança de vida empeny algunes propietats fins als “nets o els besnets”. En aquesta línia, tot i que els més joves -generació Z- creuen que sí que tindran propietats en herència, però tot i així les generacions més joves, incloent-hi la millennial, viurà una gran “fractura social”: “La gent de la meva generació que ha pogut fer una vida semblant a la dels meus pares és residual”, apunta la llogatera del barri del Raval.
La “fi” de la meritocràcia en l’habitatge
Els experts coincideixen que “la capacitat d’estalvi dels joves es veu retallada” si viuen de lloguer, cosa que acaba afectant tota la generació. L’accés a l’habitatge, diu, “marca tota la trajectòria” de la persona: “Si tu pots tenir una feina que et permeti comprar un habitatge i arribes als 45 o 50 anys amb un habitatge de propietat ja pagat o mig pagat, abordes el teu futur d’una manera diferent que si ets llogater amb uns lloguers que no saps com aniran”, argumenta qui va ser secretària d’habitatge durant el govern del tripartit. És per aquest motiu, doncs, que els dos especialistes asseveren que la societat ha quedat dividida en dos ritmes molt diferents: els que es veuen forçats a viure de lloguer i els que, per qüestions de la vida -generalment herència- tenen l’oportunitat de comprar-se un pis en propietat.
Tenint en compte aquesta diferenciació, Jaime Palomera considera que la crisi de l’habitatge ha posat fi al concepte de meritocràcia -almenys, en aquest sentit de la paraula. “Passem d’una societat on qui més qui menys podia comprar un pis, a costa d’endeutar-se, a una on el que defineix el futur és si heretaràs”, assegura. “Si bé l’ideal de la meritocràcia ja estava en crisi, això acaba de destruir-lo, perquè parlem d’un món on el que compta no és el teu treball, el teu esforç, sinó en quina família has nascut i si és amb propietats o no”, continua. És per aquest motiu, de fet, que l’investigador remarca que “la majoria” dels habitatges que surten a la venda se’ls queden “multipropietaris, fons d’inversió i societats que els dediquen al negoci del lloguer”.
