Un total de 27.471 joves d’entre 19 i 35 anys han rebut l’ajuda de fins a 200 euros per a pagar el lloguer aquest any. Això suposa una despesa de 67 milions d’euros per part del govern espanyol a Catalunya que se sumen a les 14.551 subvencions per un import de 34,7 milions d’euros que es van donar l’any passat. L’objectiu principal de tot plegat és facilitar l’emancipació als joves i alleugerir els preus del lloguer arreu. El problema, però, es concentra especialment entre la població d’entre 18 i 35 anys, un demogràfic que supera a Catalunya el milió i mig de persones, segons Idescat. Una xifra total, val a dir, molt llunyana als 42.000 catalans que han tingut accés a la limitada subvenció d’ençà de la seva entrada en vigor. És per això que la majoria d’associacions expertes en la matèria reconeixen que aquestes ajudes han estat un autèntic fracàs. “No són ni un pedaç, són una tireta”, sentencia Liliana Reyes, secretària de noves realitats del treball, territori i migracions de Comissions Obreres a Catalunya. En aquesta línia, el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, afegeix que aquestes ajudes són “ridícules” i “perpetuen i consoliden el mercat actual”, motiu pel qual tots dos recorden que el pròxim dia 23 de novembre s’ha convocat una gran manifestació a Barcelona per demanar un millor accés a l’habitatge.
El primer escull, segons Reyes, és burocràtic: la sindicalista considera “realment difícil” complir tots els requisits que reclama el govern espanyol per poder ser un dels escollits per rebre l’ajuda. A tenor, Aragonès apunta que “vist el context actual”, sembla que el govern espanyol “no ha entès res” o “no vol escoltar” als qui s’adreça, ja que estan reclamant un altre tipus de polítiques per resoldre un conflicte com el de l’habitatge, més enllà de criticar durament que “les ajudes estan mal orientades”. Per tot plegat tots dos experts acaben reconeixent que aquestes ajudes suposadament directes als llogaters no van a la seva butxaca, sinó a la del seu arrendador, que molts cops s’acaba aprofitant i augmentant el preu del pis en 200 euros amb l’excusa que poden cobrar aquesta ajuda.
Des del vessant empresarial, el portaveu i director d’estudis de pisos.com, Ferran Font, també lamenta que, efectivament, els propietaris esdevinguin els beneficiaris finals dels 200 euros de l’ajuda al preu del lloguer del pis. És per això que reclama a les administracions que comencin a tractar el conflicte amb l’habitatge des d’un punt de vista global i no de part. A més, afegeix que fora bo que tots els partits de l’arc parlamentari, especialment PSOE i PP, intentessin arribar a punts d’acord per construir “un gran pacte per l’habitatge a llarg termini” i que deixin, d’una vegada per totes, de fer un “ús partidista de l’habitatge”, que només provoca que cada cop sigui més dificultós accedir a una residència.
Quins requisits calen per cobrar l’ajuda
Per tot, els experts constaten que les ajudes del govern espanyol han fracassat. Alhora, també coincideixen en l’enorme dificultat que suposa complir els requisits per accedir-hi. Per començar, qualsevol persona que vulgui demanar-la ha de trobar un lloguer inferior als 950 euros mensuals -450 en el cas de les habitacions- , a l’àmbit metropolità de Barcelona; 650 euros i 350 per habitació a la resta de la demarcació de Barcelona i a la demarcació de Girona; i de 600 euros per habitatge i 300 euros per habitació a les demarcacions de Tarragona i Lleida i a les Terres de l’Ebre. Això provoca que moltes ofertes ja no permetin poder demanar l’ajuda: sense anar més lluny, a Barcelona la mitjana del preu d’un pis per a lloguer ja és més elevada de la marcada per l’ajuda, amb 1.165 euros mensuals. Si això no fos prou, el potencial beneficiari ha d’estar empadronat al pis en qüestió i rebre unes rendes de 21.600 euros anuals.
Vistos els requisits, Reyes comenta que és realment difícil trobar un pis a l’àrea metropolitana de Barcelona per 900 euros o menys, ja que en els últims anys els preus dels lloguers s’han disparat. En aquesta línia es pronuncia també Aragonès, que assegura les ajudes “no solucionen” cap dels problemes que presenta el mercat actual. Per la seva part, el director d’estudis de pisos.com, Ferran Font, coincideix al repte que resulta per als joves accedir al mercat de l’habitatge, ja que es troben una alta demanda i una oferta que va a la baixa. Tot i això, Font destaca que l’arriba d’aquestes ajudes, ja fa més de dos anys, no sembla que hagi provocat un augment del preu del lloguer. Ara bé, l’expert apunta que aquest durant aquest 2024 “els preus s’han disparat” a Catalunya un 20% interanual de mitjana després d’haver estat diversos mesos en “creixements moderats”.
Perpetuació del model
L’anàlisi dels experts sobre aquestes ajudes és semblant en els tres casos: no solucionen, en absolut el problema de l’habitatge. Encara més, els sembla que es perpetua el model actual, perquè en la majoria dels casos la quantia acaba en mans del propietari i no del llogater, desvirtuant l’esperit de la norma. És per això que Aragonès reclama que les administracions fomentin el canvi de model actual de l’habitatge i deixin de “consolidar el rendisme”. Advoca, doncs, per mesures fiscals i de control de rendes: “augmentar els impostos” als grans tenidors i regular els preus màxims de lloguer, especialment a les zones tensades.
A més, el portaveu del Sindicat de Llogateres insisteix en la necessitat d’ampliar el parc públic d’habitatge de forma considerable per poder assegurar que els joves poden accedir a habitatge accessible. Tot i això, en aquest punt Aragonès reconeix que aquesta és una tasca a molt més llarg termini que no les primeres. De fet, sobre aquest deure pendent que tenen totes les administracions del país, l’activista recorda que d’aquí a un any Catalunya perdrà 40.000 pisos de protecció oficial, que tornaran a mans de privats, un fet que provocarà que els 50.000 pisos nous anunciats pel president Salvador Illa -en cas que la promesa s’arribi a executar completament- quedin en només 10.000 unitats.
Per la seva part, Reyes lamenta que tot i les bones intencions inicials d’aquesta ajuda, el fet que no vagi acompanyada de més iniciatives provoca una perpetuació del conflicte. “Necessitem un pla amb mesures estructurals, si no aquestes ajudes no tenen sentit” i afegeix que “si continuem així, no es podrà resoldre el conflicte”.
