La part empresarial del món de l’habitatge surt a la palestra amb les seves receptes per analitzar “la situació i les necessitats de Barcelona”. El Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona endega un nou projecte, la Taula d’Opinió de Professionals, a la cerca de camins per deixar enrere la tensió que pateix la ciutat en l’àmbit residencial. La iniciativa comença amb entrevistes a una munió de personalitats del món acadèmic, empresarial i associatiu relacionades amb l’urbanisme, el món financer, la pime i altres àmbits imprescindibles per teixir la xarxa de l’habitatge barcelonina. Entre els protagonistes seleccionats consten noms com la CEO a Barcelona de Savills, Anna Gener; el president de Pimec, Antoni Cañete; l’exalcalde de Barcelona i expresident de la patronal de propietaris d’habitatge de lloguer Joan Clos; el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Joan Ràfols; el professor de la UB Gonzalo Bernardos o la presidenta de la fundació Habitat3, Carme Trilla. “Han posat per endavant la valentia per parlar sobre el que necessita la ciutat”, agraiex Gerard Duelo, president del COAPI de Barcelona.
La diversitat de perfils, si bé la majoria d’ells amb una postura compartida dels reptes barcelonins en termes d’habitatge i immobiliaris, respon, en paraules del president de l’associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) Vicenç Hernández, a una aproximació polièdrica del conflicte: “Sovint la conversa se centra en l’àmbit econòmic, però l’habitatge suposa moltes qüestions importants: urbanisme, infraestructures, talent, medi ambient…”, enumera l’empresari, tot reivindicant uns participants amb “experiència i visió de futur”. Malgrat la insistència a “despolititzar” la qüestió, Hernández s’ha mostrat crític amb la recent gestió del govern municipal. “Intentem evitar posicionaments polítics, però no estem d’acord en les polítiques que s’han implementat els darrers anys”, acusa, amb to baix, el vicepresident. Duelo, però, apunta la limitada responsabilitat del govern de Jaume Collboni, atès que “les culpes i les responsabilitats venen heretades de molts altres”. “Ens dol Barcelona”, postil·la Hernández.
Una “visió metropolitana”
La presentació del projecte ha comptat amb una extensa conversa amb l’economista, experta en el sector i presidenta de la fundació Habitat3 Carme Trilla. En la seva intervenció, Trilla ha fet una defensa aferrissada de la “visió metropolitana” en la gestió de l’habitatge a la ciutat: malgrat que Barcelona com a tal encara té certes bosses de sòl disponible per créixer -a la Marina del Port Vermell, la Sagrera o el 22@, per exemple-, les limitacions físiques i el sentit normatiu a què obliguen les directrius de la Unió Europea “ens obliga a superar la limitació administrativa de ciutat, que condiciona la sensació d’ofec que tenim”. A parer seu, des de l’àmbit polític calen “decisions més radicals” en la integració urbana, residencial i quant a infraestructures dels municipis que formen part de la regió metropolitana, tot plegat per garantir el “recorregut” que encara té per fer Barcelona.
Més enllà de la mobilitat o les connexions entre viles, Trilla posa un exemple clau per atendre les necessitats residencials de la població amb una estratègia que desbordi els límits municipals: la gestió de l’habitatge dedicat a polítiques socials. “Els ajuntaments consideren que al seu sòl s’ha de fer habitatge per als seus empadronats; els del costat, ja s’ho faran”, critica la presidenta d’Habitat 3. En resposta, proposa un registre de demandants d’habitatge de protecció oficial a escala metropolitana, perquè qualsevol pugui optar a lloguers assequibles a l’àrea, tingui on tingui la seva residència actual -amb preferència per als locals, com en el cas dels barris a escala barcelonina-. Malgrat això, constata, sense un transport públic de confiança, difícilment es podrà “esponjar” la població. Unes infraestructures millor dotades i gestionades “farien indiferent viure a Nou Barris, a Ripollet o al Masnou”, promet l’experta.
Un règim de “confiança”
Més enllà de la situació dels habitatges, Trilla apunta a un necessari apropament entre administracions i món empresarial per gestionar un parc d’habitatge assequible imprescindible per adreçar l’impossible accés a un sostre a la ciutat. En aquest sentit, des de tots els punts del TOP Barcelona, es reclama amb vehemència una agilització dels espais de col·laboració publicprivada. La presidenta de la fundació enlletgeix la “desconfiança” que existeix des de les institucions cap al món de negoci en aquest àmbit -si bé reconeix que “en alguns casos té raó de ser, perquè han passat moltes coses en aquest país”-. Una solució per a aquest greuge “corregible” és una millor comunicació dels objectius: que la institució en qüestió “defineixi el que vol que es faci, que marqui bé les regles del joc” i, un cop definit el marc, deixi actuar els operadors privats que guanyin les concessions. “No veig el problema”, sentencia.
Sí que hi ha problemes, ara bé, en l’assignació pressupostària que el món immobiliari es troba pel que fa a polítiques públiques. El Col·legi critica, a través d’una senzilla pregunta a Trilla, la manca de pressupost per acompanyar la gestió de l’habitatge des de tots els nivells de govern. La manca d’ajudes materials al progrés demostra, a parer de la presidenta de la fundació, que “el diagnòstic el compartim, però no ens el prenem seriosament”. La inversió pública hauria de ser suficient per garantir “un sistema que ofereixi un habitatge digne”, en la línia de la salut o l’educació -si bé no tan ambiciós en termes de cobertura-. Ara per ara, però, “els números no surten”; a l’espera de nous comptes tant a la Generalitat com a l’Ajuntament. “El pressupost és un ingredient fonamental”, conclou la ponent.
