Els lloguers de temporada són el nou camp de batalla entre inquilins i propietaris i cada vegada hi ha més entitats que exigeixen que s’incorpori aquesta modalitat de contractes al topall de preus previst per la llei. Naoufal Amrani, veí de Nou Barris, va rebre un avís del propietari del pis que té llogat per dir-li que no tenia intenció de renovar-li el contracte. Quan va intentar negociar el preu, la resposta del propietari va ser un augment del preu de 250 euros i un contracte de temporada d’11 mesos que va haver d’acceptar per no quedar-se sense casa. “És una situació d’angoixa, por i injustícia”, denuncia Amrani, que treballa com a enginyer especialitzat en IA, en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
Assessorat pel Sindicat de Llogateres, Amrani està negociant amb la propietat per intentar convertir el contracte de temporada en un de tradicional, ja que se li acaba aquest gener. Amb només un mes i mig de marge, ha ampliat el radi de cerca i s’ha trobat mirant ofertes a Manresa (Bages) o Igualada (Anoia), on algunes ofertes tenen més de 400 aspirants. “Em vaig trobar amb una altra realitat molt dura. Realment, els ciutadans no tenim un dret real a l’habitatge perquè no hi ha oferta”.
Amrani assegura que té amics i veïns que es troben en una situació similar. Les empreses dedicades al sector dels lloguers de temporada, com Guestready, reconeixen que cada vegada contacten amb ells més propietaris interessats en aquesta modalitat per esquivar la regulació del preu del lloguer, que de moment només s’aplica a Catalunya. Són contractes amb una durada màxima d’11 mesos i que estan pensats per donar resposta a les necessitats d’habitatge de la població flotant, és a dir, estudiants, professors, directius i professionals que venen a Catalunya a passar un temps curt.
El lloguer de temporada guanya pes a Catalunya
Des de Guestready consideren que els propietaris estan “desprotegits” i busquen solucions, sovint fregant el frau de llei, per poder mantenir el control de les condicions del contracte. “Davant una situació de limitació de preus, risc d’ocupació, risc d’impagament… veuen aquesta fórmula com una manera de poder salvar-se de totes aquestes problemàtiques que comporta el lloguer tradicional”, apunten en declaracions a l’ACN. A Barcelona, el pes del lloguer de temporada sobre l’oferta total de pisos que hi ha al mercat frega el 50%, mentre que a Girona i Tarragona s’ha registrat un augment important des de principis d’any.
L’augment del lloguer de temporada, una “il·lusió matemàtica”
Els experts consultats per l’ACN coincideixen a alertar sobre l’augment dels anuncis de lloguer de temporada als portals immobiliaris. La presidenta de la fundació Hàbitat 3 i de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), Carme Trilla, considera que l’increment d’aquesta mena d’ofertes no només respon a un transvasament de propietaris cap al lloguer de temporada, sinó que molts pisos de lloguer tradicional ni s’arriben a publicar perquè també hi ha molta demanda i troben altres vies per llogar-los. “En canvi, els lloguers de temporada sí que arriben als portals perquè no té un altre mecanisme més que el de l’anunci”, explica. Una opinió que comparteix el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues. “És una il·lusió matemàtica”, defensa.
El director d’Estudis de pisos.com, Ferrant Font, avisa que si també s’aplica un topall al mercat del lloguer de temporada la resposta dels propietaris serà la mateixa que quan es va regular el preu del lloguer tradicional: trauran els pisos del mercat a l’espera d’un canvi normatiu o una sentència judicial que anul·li el topall. “Si [els propietaris] no troben una alternativa, en molts casos el que faran serà retirar-los del mercat de lloguer i tindrem un mercat temporal i de llarga duració on potser hi haurà preus més bàsics, però amb un volum d’oferta i de contractes signats tan baix que encara hi haurà més problemes per accedir al mercat de lloguer”.
Segons les dades d’Idealista, el 46% de les ofertes anunciades al portal ja són pisos de lloguer de temporada, 18 punts més que un any abans. A Tarragona han passat del 15% al 26% i ha Girona del 10 al 25%. A Lleida el mercat de temporada és residual, però tot i així ha augmentat de l’1% al 5% de les ofertes disponibles. La mitjana espanyola és del 14%, quatre punts per sobre que fa un any. Barcelona és la capital amb més pes d’aquesta mena de contractes a tot l’estat, seguida de Sant Sebastià (38%) i Badajoz (30%), mentre que a Madrid és del 17%.
