Dos terços dels municipis catalans no han construït cap habitatge de protecció social en els últims 20 anys, segons dades de la secretaria d’Habitatge consultades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Al mateix temps, l’any passat es van acabar 2.243 pisos de protecció oficial arreu del país, la xifra més alta de l’última dècada, però insuficient si es té en compte que en el mateix període les sol·licituds per accedir-hi s’han triplicat fins a les més de 46.600 de l’any passat.
Un dels grans problemes del parc públic d’habitatge de Catalunya és que històricament s’ha destinat a la venda i no al lloguer, per la qual cosa amb el temps s’han perdut desenes de milers de pisos públics. A Catalunya el lloguer social només representa un 1,7% del parc d’habitatge, molt lluny de països com Holanda (30%), Àustria (24%) o Dinamarca (21%). La Generalitat preveu arribar a la mitjana europea del 9% l’any 2044. És a dir, Catalunya trigarà dues dècades a tenir els mateixos pisos de lloguer social que Irlanda té actualment.
Pèrdua de pisos protegits cap al mercat lliure
La presidenta de la fundació Habitat 3 i de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), Carme Trilla, ha explicat en declaracions a l’ACN que Catalunya arrossega un segle de construcció d’habitatge públic “però destinat a la venda, i no al lloguer”, igual que ha passat amb l’habitatge de protecció oficial privat. Durant dècades, pisos construïts amb ajudes públiques han acabat passant al mercat lliure. De fet, Trilla estima que si Espanya hagués mantingut la qualificació protegida de tots els pisos públics que s’han construït, tindria el “parc més gran d’HPO d’Europa”.
El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, ha aplaudit les “intencions” de la Generalitat, però considera que cal més concreció sobre en quins solars de quins municipis es faran les desenes de milers de pisos públics anunciats per Illa. “Si no sabem quins terrenys són i en quina fase estan, difícilment podrem calibrar si es podrà executar”, comenta. Construir 50.000 pisos en poc més de sis anys suposa fer-ne més de 8.000 cada any, una xifra molt ambiciosa tenint en compte que la millor dada de l’última dècada, registrada l’any passat, és de poc més de 2.200 pisos construïts en un any.
