Comprar-se un pis mai ha estat tan complicat. Fina ara, els joves eren el grup més afectat per la crisi de l’habitatge a causa del seu poder adquisitiu reduït, però amb l’augment incansable del preu dels pisos, la situació ha escalat. En l’últim informe de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) els experts confirmen que “viure de lloguer és una condició duradora amb alta probabilitat de prolongar-se fins a la vellesa”. Així doncs, el lloguer ja no forma part d’una etapa transitòria de l’entrada a la vida adulta, sinó que s’ha convertit en una conseqüència enquistada de la gran crisi de preus que es viu en el sector a tot l’estat espanyol, en especial a ciutats amb molta demanda com és Barcelona. A parer dels experts, aquesta dinàmica del mercat alimenta transferència de rendes entre la població inquilina i la població arrendadora, sent aquest cada vegada més un paràmetre de desigualtat social.
Els inquilins ja no només són joves. Segons l’estudi d’IDRA, gairebé la meitat dels barcelonins que entren al mercat de l’habitatge (44,1%) ho fan amb un contracte de lloguer, però només un 43,8% d’aquests són joves de menys de 34 anys. El que era un problema juvenil ha migrat cap a l’edat adulta i a la capital catalana més del 45% dels inquilins tenen entre 34 i 64 anys. “Viure de lloguer s’està cronificant”, lamenten els experts en l’estudi on afegeixen que “el lloguer és l’única opció per a una part cada vegada major de la població”. La quantitat creixent de persones en el mercat de lloguer i l’augment d’inquilins que supera la trentena conformen el caldo de cultiu perfecte per l’ampliació de la bretxa de poder adquisitiu entre llogaters i arrendadors. En aquest sentit, mentre uns paguen un lloguer car que els impossibilita l’estalvi per a la compra d’un habitatge, els altres ingressen rendes cada vegada més altes, que els permet continuar ampliant les seves propietats. Precisament, l’enquistament d’aquesta situació és la raó per la qual l’estudi revela que “la majoria de persones que viuen de lloguer mai seran propietàries”.
La bretxa de poder adquisitiu no s’acaba en la impossibilitat de sortir del mercat de lloguer dels inquilins, sinó que aquells pocs que ho podrien aconseguir tot i les rendes baixes, entren a competir en un mercat més ferotge: el de la compra. D’aquesta manera, en el moment que una persona pot arribar a comprar-se un pis es troba amb grans inversors o propietaris amb diverses finques que estan disposats a pagar més que el fins ara llogater. En aquest cas i en ser un mercat especulatiu, l’informe conclou que el més probable és que l’inquilí perdi l’oportunitat de comprar un pis. D’altra banda, obtenir un habitatge d’herència també és una possibilitat remota en l’actual situació. Els experts d’IDRA apunten que com més augmenta l’edat en la qual la gent continua vivint de lloguer, menys probable és que les persones puguin heretar un pis. De fet, l’informe confirma que en la cohort de 35 a 64 anys, només un 30% espera heretar, percentatge que augmenta al 40% entre inquilins de menys de 35 anys. Tot i això, acaba sent l’opció més efectiva pels pocs que la poden fer servir.
La riquesa es reparteix entre els que tenen més
Lluny de ser una realitat que només afecta el mercat de l’habitatge, la crisi de preus també repercuteix en les desigualtats socials entre persones. Tal com repassa l’estudi, la propietat dels pisos es concentra cada vegada en un grup més petit de persones. En l’última dècada, de fet, el nombre de grans propietaris ha augmentat un 20%. Així doncs, mentre el sou mitjà de les persones llogateres ronda els 22.183 euros anuals, la dels propietaris arriba als 46.725 euros anuals. “La riquesa flueix dels qui tenen menys ingressos i no tenen propietats als qui tenen més ingressos i cada vegada acumulen més propietats”, lamenta l’estudi d’IDRA, on els experts reconeixen que el conflicte de l’habitatge només perpetua la pobresa i la desigualtat entre aquells que es veuen obligats a llogar i aquells que es poden permetre tenir més d’un pis amb el qual fer negoci.
