El Tribunal Constitucional estima un nou recurs del Partit Popular contra la Llei Catalana d’Habitatge. Els magistrats han declarat inconstitucionals, segons han informat aquest mateix dimecres, diversos preceptes; entre els quals destaca l’obligació als propietaris d’immobles a oferir un lloguer social als afectats abans de denunciar-los en cas d’impagament. L’ofensiva del PP, val a dir, posava en el punt de mira el conjunt de la norma; si bé també atacava subsidiàriament els articles 1.1, 1.3, 7, 8, 9.2, 10, 11, 12 i la disposició transitòria. És en els punts concrets on la ponent, la jutgessa Maria Lluisa Segoviano, accepta que existiria una “invasió de competències” de l’Estat, si bé ho fa en matèria processal i quant a les obligacions contractuals. Pel que fa a la reclamació contra la totalitat del text, ha quedat desestimada.
Són diverses, doncs, les fórmules de la llei que el TC considera inconstitucionals per envair competències estatals. En primer lloc, nega l’encaix legal de l’article 1.3, que “estableix com a causa d’incompliment de la funció social de la propietat de l’habitatge contravenir l’obligació d’oferir un lloguer social”. També ho fa l’article 12, precisament en el punt mitjançant el qual obliga el propietari a oferir un lloguer social al resident abans de denunciar-lo; i preveu interrompre els desnonaments en què no es pugui acreditar que s’hagi produït aquesta oferta. Aquesta nul·litat també inclou la disposició transitòria, introduïda per aplicar l’obligatorietat amb efecte retroactiu -també per als contractes signats amb anterioritat de l’entrada en vigor de la norma-.
Espanya mana sobre les obligacions contractuals
Per altra banda, concreta una sèrie de disposicions sense encaix constitucionals per vulnerar competències estatals en l’àmbit de les obligacions contractuals. En concret, rebutja l’obligació de renovar el lloguer social, així com l’apartat que fixa la durada del mateix. En acabar, declara inconstitucional l’article 7, pel qual, a parer del tribunal, la norma catalana “imposa a l’adquirint de l’habitatge una sort de responsabilitat objectiva que hi obligaria a respondre per fet d’altri, contra el principi de culpabilitat”. La nul·litat, però, no tindrà efectes retroactius; és a dir, no s’aplicarà sobre aquells casos “ja consolidats” en què s’hagin aplicat articles de la llei ara rebutjats pel TC. “Només tindrà efectes pro-futur, excepte l’article 7”, atès que es tracta d’una mesura sancionadora. La decisió, però, no ha estat unànime: hi han anunciat vot particular els magistrats Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, César Tolosa i José María Macías.
