MónEconomia
La compravenda d’habitatge es dispara a Catalunya per tercer mes consecutiu

La baixada de tipus d’interès i l’estabilització de les condicions de crèdit reactiven el mercat de l’habitatge a Catalunya després d’un any lent. Així ho demostren les darreres dades de transmissions patrimonials publicades per l’Institut Nacional d’Estadísca: la compravenda d’habitatges, segons el darrer informe de l’organisme, s’ha disparat un 33,8% a Catalunya durant el mes de setembre, abastant les 8.987 operacions. Sobre aquestes dades, el del 2024 seria el segon millor novè mes de l’any per al mercat residencial de la sèrie històrica. Així, el Principat enllaça un trimestre íntegre a l’alça en termes d’adquisicions immobiliàries, en línia amb les estimacions d’experts i empreses del sector, que apuntaven a un 2024 de recuperació després del període de política monetària restrictiva que el Banc Central Europeu ha imposat d’ençà del 2022 amb l’objectiu de controlar la crisi inflacionista. La reactivació del mercat català, val a dir, no és de les més potents de l’estat: de fet, l’alça mitjana supera el 41%, i fins a sis territoris mostren una expansió superior al 50% interanual.

Així, segons les dades de l’INE, la majoria dels habitatges adquirits durant el setembre del 2024 són usats, amb més de 7.434 operacions d’aquest perfil; mentre que les de nova construcció superen amb prou feines les 1.550. La immensa majoria de transaccions s’han produït a la demarcació de Barcelona, amb prop de 6.000; mentre que a les comarques de Lleida les compres s’han limitat a unes 527. Més enllà de les compravendes, s’han produït unes 2.400 transmissions per herència, i només unes 150 donacions. Així, les operacions sobre habitatges han abastat les 13.363 durant el novè mes de l’any. Suposen, així, més de la meitat de les actuacions sobre finques urbanes, que van fregar les 22.000 -afegint-hi les inversions en locals o naus logístiques, entre altres-, mentre que els moviments de finques rústiques no han arribat als 2.000.

Monument del símbol davant la torre de l’euro de Frankfurt, antiga seu del Banc Central Europeu / ACN

Tot l’Estat escala

Les millors condicions de crèdit ofertes pel sector financer -que està abocat, segons el sector financer, a una “guerra immobiliària” que pot arribar a ser amplament beneficiosa per als compradors- han fet millorar les dades de transmissions de propietat a tot l’Estat. La mitjana, val a dir, queda llastrada per territoris amb un rendiment més baix, com ara Navarra o les Balears, que volten una alça interanual del 18%. Per altra banda, Extremadura s’apropa al 80% de variació interanual, mentre que el País Basc supera els 67 punts percentuals. La Comunitat Autònoma Madrilenya, per la seva banda, creix un 52% en aquesta mena d’adquisicions, mentre que el País Valencià se situa exactament en la mitjana estatal: un 41,5% més que en el mateix període de l’any anterior. Cal romandre a l’espera, a partir d’aquest creixement, de com la banca reaccionarà a les prospectives baixades de tipus -que, segons algunes firmes d’anàlisi internacionals, podrien ser més intenses de l’esperat el 2025-.

Més notícies
Notícia: La “dictadura financera” dels fons voltor duu a l’extrem la crisi de l’habitatge
Comparteix
La primera Assemblea Popular Internacional per l'Habitatge agrupa a Barcelona experts i militants per explorar resistències comunes contra la "financiarització 2.0" del mercat
Notícia: L’habitatge consolida la majoria d’Illa malgrat els dubtes del món social
Comparteix
PSC, ERC i Comuns comparteixen al Debat de Política General solucions per a la crisi residencial | Moviments, veïns i empreses reben les mesures entre la desconfiança i la denúncia
Notícia: La crisi de l’habitatge perpetua el lloguer “fins a la vellesa”
Comparteix
Gairebé la meitat dels barcelonins que entren al mercat de l'habitatge ho fan amb un contracte de lloguer, però només un 43,8% d'aquests són joves de menys de 34 anys
Notícia: La generació perduda: Joves atrapats entre l’habitatge i la precarietat
Comparteix
Les seqüeles de la crisi immobiliària, la pandèmia i la manca de capacitat d'endeutament i estalvi marquen el futur de les noves generacions

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa