El mercat de l’habitatge de luxe continua en auge a Catalunya, consolidant-se cada any amb més operacions d’aquest segment del mercat i amb preus cada cop més elevats. En aquest sector, Barcelona i la Costa Brava són els territoris del país que més criden l’atenció als compradors i inversors d’aquest segment del parc d’habitatge. De fet, entre aquestes dues zones es concentra la gran part d’oferta d’habitatge de luxe a Catalunya, amb un 95% dels habitatges de més d’un milió d’euros, segons dades del portal immobiliari Idealista. En el conjunt de l’Estat, això suposa un 17% dels habitatges de luxe que superen aquest preu. A part de tenir una oferta destacada en el sector, la demanda d’aquest tipus d’habitatge, com succeeix amb el tradicional, segueix incrementant. La zona de Barcelona i la Costa Brava concentren, juntament amb Madrid, el 50% de la demanda d’immobles d’alta categoria de tot l’Estat, segons un estudi de l’empresa immobiliària Walter Haus. Aquests moviments en el mercat immobiliari plantegen un nou escenari en el sector de l’habitatge, que troba en Catalunya un mercat del luxe “molt actiu i atractiu”, segons explica Damian Hecht, soci de Walter Haus.
Tot i ser els dos focus principals pel que fa a l’habitatge de luxe, la capital catalana i l’Empordà presenten diferències tant en l’oferta com en els perfils de compradors i inversors que es troben. A la capital catalana, on la construcció és “més restrictiva”, les inversions del sector s’han centrat en la rehabilitació de pisos en els últims deu anys, apunta Hecht. D’aquesta manera, l’habitatge a zones com Pedralbes i l’Eixample han atret compradors d’arreu d’Europa, procedents de França, Alemanya o Països Baixos, que busquen un projecte de remodelació o una “segona residència intensiva”, explica Elizabeth Hernandez, directora associada de la immobiliària Valords. Tot i que també hi ha compradors dels Estats Units que arriben a la capital catalana, aquest no és el públic majoritari. De fet, Hernandez assenyala que la suspensió de les “golden visa” -el visat que aconsegueixen els ciutadans extracomunitaris a l’estat espanyol amb la compra d’un habitatge de 500.000 euros- a l’inici de 2025 no ha tingut efecte perquè suposaven “al votant de l’1%” de les compres a Catalunya. De forma més residual es troben compradors catalans, que fan el salt per convertir el seu habitatge habitual en un que es considera de luxe.
Aquest perfil de compradors de luxe acostumen a tenir la capacitat per fer les compres al comptat -tot i que també aprofiten situacions com l’actual amb el baix tipus d’interès per a concertar préstecs-, el que constitueix un mercat d’inversió “resilient” i estable durant els anys, que “s’ha consolidat sobretot amb l’arribada d’estrangers” apunta Hernandez. Actualment, l’oferta del segment ‘premium’ d’habitatge a la capital catalana pot arribar fins als 10.000 euros el metre quadrat, semblant als preus que es troben a Madrid, segons dades de Walter Haus, el que certifica que el mercat del luxe a Barcelona és el més consolidat de tot Catalunya.
L’interior de l’Empordà crida l’atenció al sector del luxe
Per altra banda, la Costa Brava ha vist un impuls en aquest tipus d’habitatge en els últims cinc anys, segons apunten des del sector. En aquest cas, la demanda de clients catalans és més significativa que a Barcelona i representa gairebé la meitat de les compres que es fan de cases de luxe. Tot i això, els compradors estrangers també tenen un pes rellevant. De fet, durant el 2024 les compres d’estrangers a la demarcació de Girona van situar-se en el 27%, mentre la mitjana de Catalunya es troba en el 16,5%, segons les dades del Col·legi de Registradors. En aquestes xifres es troba també l’habitatge de luxe, que recull perfils de compradors francesos i del nord d’Europa. En els municipis de costa aquestes vendes es concentren a localitats com Begur, Llafranc, S’Agaró i Calella de Palafrugell, a més de Cadaqués, que tot i estar més al nord del país té una gran demanda per l’oferta limitada que es troba, el que fa pujar el preu dels habitatges. A més, l’Empordà també està veient com creix l’interès en les masies que es troben a l’interior, que veuen un increment del seu valor a través dels projectes de rehabilitació. En aquesta zona es busca una propietat que ofereixi “més tranquil·litat” però segueixi sent pròxim a les zones de costa.
Tot i aquestes diferències entre les dues zones que més transaccions concentren, el conjunt de Catalunya acostuma a atraure compradors estrangers que provenen del nord d’Europa, mentre la tendència és diferent de la resta de l’Estat. En aquest sentit, Hecht destaca la proximitat de Catalunya amb la resta d’Europa, el clima i la cultura catalana, que “es veu molt europea”. A més, factors com l’oferta gastronòmica i els preus disponibles, més econòmics que els del seu país d’origen, també destaquen com a factors per atraure compradors europeus. En canvi, a zones com Madrid i la Costa del Sol el perfil internacional acostuma a ser hispanoparlant provinent de Sud Amèrica, on busquen “el confort de viure en una gran ciutat i la seguretat jurídica”, afegeix Hecht.
El preu del luxe continuarà en augment
El conjunt d’aquests factors concentren en Catalunya un mercat d’habitatge de luxe que segueix en auge i on les grans transaccions que comporten les compravendes de real estate destaquen enmig d’un mercat residencial tensionat per la dificultat d’accés a aquest. En aquest sentit, s’espera que el preu dels immobles ‘premium’ continuï augmentant a Barcelona, en línia de l’oferta d’altres ciutats europees, amb una oferta que segueix sent escassa. De fet, la capital catalana es troba entre les quinze ciutats del món on més ha crescut l’habitatge de luxe durant el primer semestre del 2025, segons un informe de la consultora Savills. Des del sector s’apunta, però, a una problemàtica a la qual tot el sector s’enfronta: la manca de sòl. En concret, s’apunta a la manca de sòl urbanitzable, i es fa una crida a repensar l’ordenança en zones com el districte 22@ o la Zona Franca, que podrien suposar un canvi en el mercat de l’habitatge i del luxe a Barcelona.
