Les administracions públiques continuen buscant mesures per revertir la crisi de l’habitatge que afecta Barcelona i també ciutats d’arreu de Catalunya. La situació es troba cada cop més tensionada amb l’augment del preu del lloguer, la manca d’oferta, la pressió del turisme i els desnonaments que tiben encara més un sector estressat que deixa imatges recents com el desnonament de la Pepi, una veïna de 80 anys que s’ha vist obligada a marxar del barri de Sants. Però el cas de Barcelona no és únic a Europa, on altres grans ciutats comparteixen amb la capital catalana aquest fenomen. Per això els alcaldes de setze ciutats europees, entre els quals es troba Jaume Collboni representant Barcelona, van unir-se per crear l’associació Mayors for Housing i reclamar diverses mesures a les autoritats europees, com la creació d’un nou fons de finançament, que encaminin una solució per la crisi d’habitatge. Encara en el marc europeu, les institucions es mostren favorables en treballar també en aquesta direcció per poder revertir la situació. A finals de maig, una delegació d’eurodiputats del comitè especial d’Habitatge van visitar Barcelona i Badalona, i van constatar la “complexitat” d’aquesta situació a la capital catalana.
A diferència d’altres vegades, on la mobilització de demandes a Europa ha sorgit des dels estats membres com es va veure amb la qüestió de la defensa a inicis de 2025, aquest cop les interpel·lacions per obtenir una resposta des de la Comissió Europea es produeixen des del món local, per part d’alcaldes i alcaldesses d’ideologies diverses d’arreu del vell continent. Concretament, el Pla Europeu d’Acció per a l’Habitatge pretén influir en el primer Pla Europeu d’Habitatge Assequible que la CE té previst presentar el 2026. Amb aquestes propostes es vol fomentar la creació d’un nou Fons d’Habitatge Assequible per mobilitzar 300.000 milions d’euros públics i privats, apunten des de l’associació d’alcaldes. A més, aquesta aliança també vol que les ciutats tinguin un paper clau en el disseny de les polítiques d’habitatge i poder participar en la gestió dels fons.
La gestió des del món local
Aquest canvi de gestió i la iniciativa de posar-se al capdavant per part del món local suposaria un canvi en el disseny de polítiques europees. Segons els experts, mobilitzar aquestes propostes per part dels ajuntaments cobra sentit i es veu com un moviment positiu per a la solució de l’habitatge. “Les administracions locals coneixen de primera mà quines són les necessitats de les persones que viuen a la seva ciutat. L’Ajuntament de Barcelona coneix, de la mà de la feina que es fa a l’Observatori de l’Habitatge, quines són les mancances de la capital catalana, i el mateix es donarà amb les altres ciutats”, explica Ramon Bastida, director de la Càtedra d’Habitatge Digne i Sostenible de l’UPF-BSM. A més, en aquestes grans metròpolis es donen fenòmens i problemàtiques diferents d’aquelles que afecten la resta del país: “A Europa i a l’Estat espanyol les tensions en habitatge es troben en pols que atrauen gran part de la població i no a tot l’estat. Ciutats com Barcelona, Madrid o Bilbao acullen gran part de la població de tot l’estat i són situacions concretes del territori”, apunta Josep Maria Raya, director de la Càtedra APCE-UPF d’Habitatge i Futur, per recolzar la gestió dels fons des dels ajuntaments.
De fet, entre les propostes que s’articulen des de Mayors for Housing apareix la creació de la figura de “zones tensionades” per al conjunt d’Europa. Aquestes es definirien amb diversos criteris com l’increment del preu de l’habitatge en relació amb l’IPC o les llistes d’espera per accedir a un habitatge protegit; fent que aquestes ciutats i zones fossin receptores prioritàries del nou fons que es proposa. En aquest sentit, els experts assenyalen que hi ha diverses ciutats amb una alta demanda d’habitatge i molt poca oferta disponible a preu assequible, però que la seva situació es dona “des d’un altre punt de partida” pel que fa a l’habitatge protegit. “Cada país i cada ciutat pateix la seva problemàtica pel que fa a la crisi d’habitatge, però a llocs com Països Baixos i Àustria el lloguer social representa un 30% i un 24% respectivament, mentre a Catalunya no supera el 2%”, apunta Bastida. Segons dades del Govern, el lloguer social representa un 1,7% del parc d’habitatge, i es preveu que aquesta dada arribi a la mitjana europea del 9% el 2044.
Tot i aquesta gran diferència en el parc d’habitatge de protecció oficial que es dona entre les diferents ciutats europees i que agreugen la crisi que es viu a Barcelona, hi ha altres factors comuns amb localitats com París, Amsterdam o Roma pel que fa al turisme i a l’escalada d’aquest en els últims anys, o l’escassetat de terrenys per construir més habitatge. La pressió que exerceix el turisme i la manca d’oferta d’habitatges, entre altres raons específiques per a cada localitat, han fet que a totes les ciutats que formen part de Mayors for Housing, el lloguer hagi pujat de mitjana un 60% en els últims deu anys, segons dades de la mateixa associació. A més, el preu de compravenda tampoc es salva de patir escalades que dificulten l’accés a obtenir un immoble, ja que s’ha disparat un 78% en aquest període.
Reclams per reduir la burocràcia
Segons Mayors for Housing, seria necessària una inversió de 80.000 milions d’euros per construir més de 200.000 nous habitatges i per renovar un milió d’habitatges i així poder donar resposta a les necessitats d’habitatge assequible. Per això des d’aquesta associació d’alcaldes i alcaldesses es demana la creació d’un nou fons, el Fons d’Habitatge Assequible, de 300.000 milions d’euros al qual les ciutats puguin tenir accés directe. Aquest reclam sorgeix com per poder reduir la burocràcia que envolta a les ajudes d’aquest nivell, i que va fer que alguns dels fons Next Generation es quedessin pel camí i no arribessin a la companyia i causa que necessitava l’ajuda, apunten els experts. En aquest sentit, expliquen que un dels inconvenients d’aquesta proposta per part dels alcaldes és precisament la dificultat de poder gestionar i implementar els recursos de manera completa, i apunten que també ha d’anar acompanyat de més facilitats fiscals. “No només és donar diners, sinó també deixar més flexibilització en la fiscalitat”, apunta Raya.
Tot i que des de la Unió Europea s’han mostrat favorables a abordar el tema del finançament per a la construcció de més habitatge assequible, tal com va explicar la cap de la delegació d’eurodiputats enviada pel comitè especial sobre Habitatge del Parlament Europeu, la italiana Irene Tinagli; les possibles reformes legislatives no són vistos tan favorablement. De totes maneres, Tinagli va constatar al finalitzar la visita a Barcelona i Badalona que es tracta d’un afer “extremadament complex”, i pel qual celebra que les autoritats -tan catalanes com de l’estat- hi estiguin “destinant tants recursos”. En aquesta visita la delegació també va tenir l’oportunitat de conèixer les tasques de les associacions de veïns i entitats socials en matèria d’habitatge i les seves propostes en aquest aspecte. En aquest sentit, Josep Maria Raya destaca que, tot i les diferències en la situació de cada localitat, Barcelona pot ser un exemple en àmbit europeu perquè “és pionera en provar coses”. “Tot i que potser totes les propostes d’habitatge no han donat el resultat que s’esperava, aquestes iniciatives han començat des de Barcelona amb l’objectiu d’aconseguir un resultat. És millor seguir buscant la solució que no ser immobilista i no donar resposta a aquestes necessitats”, apunta.
Per això les solucions que es donen per revertir la crisi de l’habitatge no són úniques. “Sempre estem d’acord en la diagnosi, però falta concretar la solució”, afirma Raya. “A part de construir més edificis també cal invertir part d’aquests fons en la rehabilitació d’habitatges, el que ajudaria a augmentar l’oferta del mercat”, afegeix Bastida pel que fa a la proposta de Mayors for Housing. A més, el conjunt d’aquests recursos ha d’enfocar-se en diversos períodes. “Crear nous habitatges i que siguin més assequibles és una resposta a mitjà i llarg termini, però hi ha col·lectius vulnerables que necessiten pagar el lloguer ara i també cal ajudar-los amb subvencions a curt termini”, puntualitza Raya. La resposta a la crisi de l’habitatge que fa temps que es busca des de Barcelona i des de Catalunya expandeix els seus reclams a les institucions europees perquè les mesures actuals arribin a garantir l’habitatge assequible.
