Emancipar-se a Catalunya, però també a l’estat espanyol sembla cosa de rics. El segle passat, els joves podien marxar de casa amb vint-i-tants anys, amb la seguretat d’una bona feina i una bossa d’estalvis que els permetia accedir a un mercat d’habitatge poc tens. La realitat actual és ben diferent. Durant el segon semestre del 2023 s’observava un increment en l’edat mitjana d’emancipació a l’estat espanyol, que es va situar en els 30,4 anys, mentre que a Europa l’edat mitjana era de 26,3 anys. En altres paraules, els joves actuals marxen de casa de mitjana pràcticament cinc anys més tard que els seus pares. De fet, el mateix estudi revela que 7 de cada 10 joves treballadors -és a dir el 70%- continuen vivint al domicili familiar, ja que el seu sou no arriba a cobrir les despeses de viure sol.
La taxa d’emancipació -tal com conclou l’informe de l’Observatori d’Emancipació, del Consell de la joventut de l’Estat (CJE)- continua pujant en el segon semestre del 2023, igual que als primers mesos de l’any, i se situa en el 17,0%. Aquestes dades demostren com la generació de joves catalans i espanyols s’està recuperant de la crisi de la pandèmia, que va afectar a tots els sectors. Ara bé, les dades prepandèmiques encara són 1,6 punts percentuals més altes que les d’aquest semestre. Per altra banda, tampoc es veu una millora significativa amb les dades del 2008, abans que esclatés la Gran Recessió, quan la xifra es col·locava pràcticament en el 26% dels joves. D’aquesta manera, la xifra augmenta, però la gran majoria de joves prefereix continuar a casa els seus pares en comptes d’emancipar-se amb els diners justos. “Que una persona jove visqui fora del domicili familiar no sempre significa que tingui unes bones condicions”, assegura Andrea Henry, presidenta del CJE, qui afegeix que “és responsabilitat de les administracions públiques donar una solució a la situació precària de les persones joves que ens veiem obligades a sortir de casa sobreendeutant-nos”.
En concret, si parlem de dades desglossades, no tot el conjunt de territoris de l’estat espanyol van patir la mateixa pujada. En aquest sentit, segons les dades de l’estudi, el CJE lamenta que un total de cinc territoris de l’Estat (Illes Balears, Extremadura, Regió de Múrcia, Navarra i La Rioja) el nombre total de persones joves que s’han emancipat el 2024 és més baix que el del 2023, el que corrobora que hi ha zones on el mercat està encara més tensat. En el cas català, la taxa és més alta que en el conjunt de l’Estat. Així doncs, el 2024 un 20,6% dels joves catalans es van independitzar, una xifra que destaca per sobre la d’altres territoris, com per exemple Extremadura, que es troba set punts percentuals per sota el territori català.
La dicotomia entre preus en alça i sous baixos
La principal raó per la qual els joves triguen més a emancipar-se és la diferència entre el preu dels habitatges de lloguer i els sous. Actualment, el preu dels habitatges de lloguer és el més alt de la història: la mitjana per a un pis estàndard se situa en 968 euros al mes, 88 euros més que un any abans, és a dir, un 10% més. Aquesta dada per si sola ja constata la gran tensió del mercat, on no només joves si no qualsevol generació té dificultats a accedir a l’habitatge. Tot i això, si la dada es compara amb els sous de la joventut encara hi ha una bretxa més gran. En aquest sentit, el preu del lloguer puja 2,5 vegades més que els salaris dels joves. Per si no fos prou, el subministrament de les llars, que per norma general compte a càrrec del llogater, també puja un 17,3% i se situa en els 163,61 euros el mes.
Així, si el salari mitjà d’una persona jove era en el quart trimestre del 2023 de 1050,77 euros nets en 12 pagues, ni tan sols amb tot el seu sou podria permetre’s llogar un habitatge en solitari. El que només deixa lloc al mercat de les habitacions que, en molts casos, és l’opció més recomanada, però no la preferida pels joves. A més, la taxa de risc de pobresa va pujar un punt respecte del 2022, afectant tres de cada 10 persones joves a l’estat espanyol. Un càlcul que reconeix que el 22,8% de les persones joves treballadores també es trobaven en risc de pobresa el 2022. Una combinació de factors que, segons confirma l’estudi del CJE, augura un futur incert pels joves i la seva estabilitat econòmica el que a la vegada allarga l’estada a casa els pares.
