La treva de preus per als conductors catalans s’ha acabat definitivament. Després d’un quart trimestre del 2023 respectuosa amb les butxaques del consumidor final, la benzina i el dièsel tornen a una tendència ascendent que tensa encara més un cost de la vida que no s’ha acabat de recuperar de la crisi inflacionista. Segons el darrer butlletí petrolier de la Unió Europea, la benzina escalava, ara fa una setmana, fins a 1,66 euros el litre; mentre que el gasoil frega els 1,57 euros. Durant els darrers dies, i a l’espera de dades comunitàries més recents, el sector apunta una escalada encara més pronunciada, amb la 95 a prop d’1,70 euros i el dièsel uns cèntims més car que el que recullen els documents oficials. Segons les fonts sectorials consultades per Món Economia, l’estat del mercat no té res a veure amb l’impacte sobre el consumidor final. “Hi ha producte disponible, i els impostos són els mateixos que l’any passat”, descriu Manel Montero, director general del Grup Moure. Descartats els dos sospitosos habituals –poca oferta o una fiscalitat– el fundador de Petrolis Independents, Jordi Roset, hi veu un culpable clar: l’especulació.
A ulls de les distribuïdores, però, la millora en el preu no suposa pas una escalada en beneficis. El de la venda detallista de benzina i gasoil és un negoci de volums: les cadenes de benzineres, prominents a una Catalunya sense gegants del refí i la venda al públic de carburants, tenen marges generalment definits. Guanyen més, doncs, com més consumidors s’hi apropen; i amb preus a l’alça, lamenta Roset, l’atractiu del producte baixa. “Com més barata estigui la benzina, més clients venen i més gasten”, reflexiona. Un públic més obert a pagar preus més elevats, unit a les reclamacions europees perquè els governs dels països membre retirin progressivament totes les ajudes socials –no només als hidrocarburs, com s’ha pogut veure al retorn del 21% de l’IVA a la factura del gas–, fa difícil que una nova escalada vagi acompanyada d’assistència de preus com els 20 cèntims que van dominar el mercat després de la pandèmia. Val a dir que els empresaris comencen a veure reptes en el futur immediat: el mateix Montero reconeix que “el sector haurà de fer alguna cosa, no podem continuar de mans plegades” davant l’encariment del litre de petroli.
Les refineres, però, no necessiten aquest moviment. Fonts sectorials consultades per Món Economia esperen “beneficis històrics” per part dels grans actors espanyols del sector; que ja van acumular guanys rècord durant el 2022 i el 2023. Les mateixes veus apunten que, amb tota seguretat, l’escalada al balanç no anirà acompanyada, necessàriament, d’un volum de vendes més elevat. El negoci “no creix proporcionalment com ho fan els beneficis”, apunten a aquest mitjà. Val a dir que altres parts del mercat ofereixen una lectura diferent. El director general de Nieves Energia, Lluis Nieves, apunta que “els moviments puntuals no afecten significativament als marges”. Des d’una baula diferent de la cadena, Nieves recorda que “les refineries treballen amb cobertures a llarg termini”, fet que limita l’efecte d’oscil·lacions conjunturals en els seus balanços.
Els avantatges per a les grans productores es veuen complementades per una acció de govern que, sense intenció completa, els hi és favorable: el recent reial decret que prohibeix a les distribuïdores la venda a l’engròs de cru, que va entrar en vigor el passat 28 de març, “no està servint per abaixar els preus”: la concentració del mercat en les mans dels grans actors fa que “hi hagi menys oferta”, fet que tensa encara més el sector. L’objectiu d’impedir l’entrada de distribuïdores a un mercat extremadament regulat, però, no es compleix. Com lamenta el director general Nieves, la manca d’execució de la llei la fa poc útil. “Les modificacions de regulació no serveixen de res si no es va un pas més enllà i es prenen mesures reals per a fiscalitzar els agents suposadament fraudulents”, critica.
Els beneficis de la inestabilitat global
Amb l’inici de les hostilitats a Gaza per part de les Forces de Defensa d’Israel, el sector petrolier semblava posar-se en tensió: si bé el territori afectat per l’ofensiva de Tel Aviv no és especialment rellevant pel que fa a la distribució de cru, els riscos d’una possible expansió del conflicte cap a les fronteres de l’OPEP fa mesos que fa tremolar empreses grans i petites dedicades al negoci dels carburants. Malgrat que els atacs sobre la Franja s’agreugen, i el xoc amb l’Iran s’albira a l’horitzó, els atacs no han provocat danys col·laterals a la cadena de valor de la benzina i el gasoil. Així, a ulls de Montero, “costa d’entendre” per què apugen els preus. Costa, val a dir, si no s’atén al comportament del gran capital dels hidrocarburs; que, com la resta dels diners, és poruc: davant uns riscos que no es materialitzen, però que tampoc no desapareixen del full de ruta empresarial, les refineres s’estan tornant “proteccionistes”. Cerquen una acumulació de líquid a curt termini per cobrir els possibles forats sobrevinguts en cas que la guerra escali. “Diuen que ve el llop, però el llop mai no arriba”, ironitza el director general del Grup Moure.
Un exemple del difícil encaix de l’activitat empresarial al context global del 2024 és Repsol. La companyia dirigida per Antoni Brufau reconeixia una bona salut dels marges de refí, suficient per tancar el 2023 amb uns guanys superiors als 3.100 milions d’euros. Així, Repsol encadenava, malgra la baixada del preu de la benzina registrada a finals d’any, dos anys de balanços estratosfèrics. En els seus resultats anuals, i malgrat les perspectives a la baixa que els mercats financers preveien per al cru, la multinacional energètica estimava que “l’entorn positiu continuaria el 2024”. L’execució no ha estat tan quirúrgica, amb un retrocés del 26% dels marges per barril, segons les primeres lectures. El guany per unitat es quedaria, val a dir, per sobre dels 11 dòlars, quan el 2023 s’havien elevat fins apropar-se als 16. En comparació amb els anys anteriors a la pandèmia, cal remarcar, ambdues xifres són estratosfèriques: el 2019, el benefici es movia entre els 2,4 i els 4 dòlars.
Cap dels grans conflictes, val a dir, que s’han acumulat a les fronteres europees en els darrers anys ha deixat un impacte durador sobre les empreses petrolieres –més enllà dels encariments per decisió pròpia que identifica el final de la cadena de valor–. “Hem normalitzat la guerra a Ucraïna, les sancions a Rússia i el cercle econòmic amb l’Àsia”, destaca Moure. La indústria petroliera ha superat, del cert, els entrebancs bèl·lics; fet que dificulta encara més “justificar” la pujada de preus de les darreres setmanes. El consum s’ha mantingut relativament estable, evitant efectes sobre els balanços dels venedors; però els mercats financers continuen dibuixant un daltabaix a curt termini. Els futurs del cru als parquets financers estan molt més barats que el preu spot, clarament per sota dels 80 dòlars; fet que promet un abaratiment del conjunt de l’oferta, des de l’extracció fins a la venda. Un abaratiment, val a dir, que no acaba d’arribar, i que s’allunya encara més a poques setmanes de l’estiu. “Amb les vacances sempre puja la demanda. El més normal és que pugi encara més”, lamenta l’executiu.
L’amic americà
Un dels factors que fa temps que explica les tensions i oscil·lacions del mercat petrolier són les limitacions de producció de l’OPEP. Un menor ritme de venda global per part dels països productors desordena el mercat, i tensa l’oferta. Segons expliquen els empresaris especialitzats, els Estats Units han agafat, de cara a Europa, el testimoni dels països àrabs i Rússia com a protagonista comercial. El 2024, però, ofereix un nou obstacle per a l’estabilitat de preus: les eleccions nord-americanes, amb un Donald Trump a l’alça, poden canviar el ritme de les exportacions estatunidenques, especialment en un sector estratègic om el petroli. “Si obren l’aixeta productiva, poden desbancar la resta de l’oferta i abaixar preus”, constata Montero; mentre que un gir proteccionista aprofundiria encara més el xoc sobre la inflació.
Amb tot, val a dir, el mercat petrolier és un misteri; fins i tot per als seus actors més rellevants. Una composició de costos amb una càrrega impositiva tan elevada –del 55%, recorda Roset– és, irònicament, de les més volàtils que es poden trobar al conjunt de branques de l’economia. Malgrat tot, la demanda és inelàstica; i fins que Europa no aconsegueixi electrificar el seu parc mòbil –una fita, com a mínim, molt llunyana– la gent, simplement, continuarà necessitant benzina. El lleuger retrocés en les compres a benzineres respecte del 2023, de fet, té més a veure amb la compra d’elèctric i la millora de l’eficiència dels motors de combustió que no pas amb uns preus massa alts. Els guanys, doncs, estan relativament garantits; i no hi ha terratrèmol geopolític que desbanqui les refineres.
