La crisi del preu dels carburants continua sent un problema latent a la societat catalana. La rebaixa dels 20 cèntims per cada litre que el govern espanyol va posar en marxa ja ha deixat d’estar vigent i els preus s’han estabilitzat a l’alça. Per tant, continua sent molt car omplir el dipòsit i no hi ha cap mesura legal que asseguri la competència lleial entre empreses, ja que les grans empreses amb més facturació poden fer els seus propis descomptes. Amb tot, però, no tothom ha perdut en aquesta crisi. De fet, les companyies que no només distribueixen el carburant sinó que tenen la capacitat de refinar-lo han arribat als seus màxims de beneficis històrics. Mentrestant, els petits distribuïdors es resignen a pensar que les diferències encara jugaran en la seva contra en un mercat que està controlat per tres grans empreses.
“En el refí hi ha hagut molt marge i els seus costos de producció venen a ser els mateixos”, explica Lluís Nieves, director general de Petronieves. D’aquesta manera, el directiu assegura el que altres petits empresaris corroboren, el poder de refinar el cru dona la potestat a les empreses més grans de jugar amb els marges dels preus. Així doncs, quan els costos de producció venen a ser els mateixos, la manca de matèria primera o les crisis, ajuden a l’especulació que encareix el preu del carburant. El benefici d’aquest encariment se l’enduen les empreses que no només tenen punts de venda sinó que també refinen. “Juguen en tots els mercats i així és complicat competir”, explica Jordi Roset, director general de Petrolis Independents.
Així doncs, els beneficis rècord de les grans companyies s’expliquen per dos motius. El primer i més evident és la capacitat que tenen de jugar en diferents mercats fent papers diferents. No és el mateix distribuir i vendre que refinar. Per tant, aquestes empreses que tenen el poder de convertir el petroli en carburant també el tenen per jugar amb els marges de venda. “El marge de producció de Repsol ha passat dels 2,5 dòlars de fa un any als gairebé 18 dòlars, actualment”, explica Manel Montero, director general del Grupo Moure. Amb aquestes xifres, es veu clarament com el negoci de la refineria porta més beneficis a les empreses en temps de crisi. “Cepsa ha aconseguit el benefici més alt de la història aquest 2022”, afegeix Montero.
Les sancions no fan perdre només a Rússia
La segona gran raó de l’augment dels beneficis de les grans empreses de carburants a l’estat espanyol han estat les sancions a Rússia. Roset explica que “no només s’importava carburant rus, sinó també cru”. D’aquesta manera, si no es compra a Rússia aquest petroli les empreses amb poder per refinar poder apujar els preus. I és que si ens basem en la llei de l’escassetat, el fet que hi hagi menys quantitat d’un producte i menys jugadors en el tauler fa que aquest s’encareixi. “El bloqueig a la importació russa ens perjudica més a nosaltres que a Rússia com exportadora”, remarca Nieves. El mateix directiu afegeix que “els productors d’aquí veuen que la importació arriba cara, incrementen els seus marges, i acabem en una situació com l’actual”.
Les sancions a Rússia fan que el producte que hi hagi sigui el just i necessari per a la demanda de l’estat espanyol. Així doncs, les empreses que refinen ja només importen d’altres països, el que provoca que puguin augmentar els seus marges en veure que hi ha menys producte. Els directius de les petites comercialitzadores també asseguren que la situació es troba llunys d’arribar a un final, ja que tal com específica Nieves, “les condicions han canviat per l’estructura del mercat. Al final si hi ha una situació de preus futurs més baixos que els actuals, com a refinador només fabriques el que tens segur que vendràs”.
La situació, doncs -sense Rússia sent un dels venedors més importants- acaba encarint el producte. “Si ja no es pot comprar a Rússia i tu ets l’únic que refines, està clar que les vendes te les enduràs tu”, explica el director general de Petrolis Independents. Amb molts menys importadors al tauler de joc, les empreses de producció i comercialització de l’estat espanyol han aconseguit liderar diversos mercats, el que les posa en una situació privilegiada, ja que poden moure els marges de producció de manera que els beneficis siguin majors.
Regulacions i normatives per calmar la situació
Tot i que la situació es troba penjant d’un fil, ja està en marxa un impost per a les empreses energètiques, que es calcula sobre la seva facturació i els obliga a pagar més en tenir més control del mercat. Els petits empresaris, però, tenen idees diferents sobre l’efectivitat d’aquestes regulacions, però coincideixen en assegurar que calen canvis. “L’impost a les energètiques crec que a escala política no s’ha fet bé. Hauria de ser un impost a totes les companyies i mai afectant els beneficis”, critica Nieves, que afegeix que “no té sentit perquè penalitzes la feina”. En aquest sentit, el directiu reconeix que l’impost s’hauria d’aplicar sobre els beneficis i no la facturació.
Montero també comparteix les idees de Nieves en termes de necessitat de noves mesures. De fet, el directiu de la comercialitzadora Moure reconeix que “amb la inflació disparada, l’única manera d’arreglar la situació és amb els impostos”, ja que ell mateix afegeix que “cal canviar les normes” perquè no es tornin a veure tants beneficis de les empreses més grans a causa de la crisi. “Des de la política s’ha de fer un estudi i controlar que hi hagi competitivitat perquè les empreses tinguin les mateixes oportunitats”, conclou Nieves. Amb tot, doncs, s’acaba convertint en un problema de competitivitat en un sector que ja fa temps que no és estable. I és que, tal com recorda el director general de Petronieves: “Hi ha comercialitzadores que estan en risc perquè es resta competitivitat a aquestes companyies”.
Les petites gasolineres es resignen en un mercat dominat per grans empreses
