La inflació a Catalunya -i a l’Estat espanyol- persisteix per sobre del 3%. Segons les dades definitives de l’Institut Nacional d’Estadística, el darrer mes d’abril l’Índex de Preus de Consum al Principat es va situar en el 3,3%, dues dècimes més que al març. La xifra és idèntica a la que pateixen els consumidors espanyols -fet que indica una pujada més intensa al país, atès que darrerament la taxa s’havia situat lleugerament per sobre que l’estatal-. Segons l’INE, els principals causants d’aquesta nova escalada en el cost de la vida té dos clars culpables: el gas, que torna a pujar després de dos anys a la baixa; i els aliments.
La cistella de la compra, tot i estar lluny dels pics inflacionistes que havia assolit a finals del 2022 i principis del 2023, repunta dues dècimes per l’elevat cost de les fruites i els preparats de verdures i hortalisses, en part vinculat a la sequera. La inflació subjacent -aquella que exclou precisament energia i aliments no processats, els elements més volàtils del mix de preus- va en una tendència oposada: es queda aquest mes d’abril en el 2,9%, per sota dels tres punts per primer cop d’ençà de l’inici de la crisi inflacionista arran de la guerra a Ucraïna. La continuada moderació de la core indica, val a dir, que l’estabilitat de preus s’apropa malgrat la dada general.
Entre la cistella alimentària, l’oli d’oliva continua destacant com el producte més tensat, amb una taxa interanual superior al 50%. Només en el primer terç del 2024, s’hauria encarit un 12,3% acumulat. Per la seva banda, la fruita fresca es dispara un 13,4%, i continua la clara alça que ha acompanyat la sequera i la crisi al camp català -i del conjunt de l’Estat- que ha marcat el primer trimestre del 2024. La resta d’aliments continuen una tendència cap a la relativa estabilitat: només els preparats de llegums i hortalisses pateixen una pujada relativa substancial, d’un 6,1% interanual. També s’hauria encarit de manera gens menyspreable el peix fresc, que situa el seu índex de preus en el 3,6% amb una pujada de més de tres punts entre el gener i l’abril. Per la seva banda, i en una tendència similar a la que ja va marcar la benzina a principis del 2023 per la caiguda de la bonificació dels 20 cèntims per litre, el gas pressiona els preus a l’alça pel retorn del 21% d’IVA, arran de la decisió de Moncloa de retirar progressivament les lleis del que va anomenar “l’escut social”.
Tendència oposada a Europa
De nou, l’escalada de preus a Catalunya i a l’Estat recorre un camí diferent del que ja fa temps que han pres les grans economies de la Unió Europea. La mitjana de l’IPC harmonitzat dels 27 es troba, durant el mes d’abril, set dècimes per sota de l’espanyola, en un 2,4%. Sense anar més lluny, a França la taxa ja se situa en el 2,2%, lleugerament per sobre del llindar establert pel Banc Central Europeu; la mateixa ràtio que mostra Alemanya, que ha capgirat els efectes perniciosos de la dependència del gas rus. A Itàlia ja fa mesos que s’ha trencat l’espiral; i l’índex de preus se situa, segons l’oficina estadística del país, en l’1,3%.
Seguirà ampliació
