El Tribunal de Justícia de la Unió Europea accepta la nova taxa italiana a les estades turístiques a plataformes com Airbnb. La companyia havia recorregut davant la justícia comunitària una nova llei del país mediterrani que grava un 21% dels guanys de cada operació immobiliària inferior a 30 dies. Segons els jutges de la Unió, les autoritats italianes “no obstaculitzen ni fan menys interessant l’exercici de la lliure prestació de serveis” en l’àmbit del lloguer turístic.
A banda del nou gravamen, la llei italiana obliga els propietaris d’immobles llistats a plataformes de lloguer turístic temporal de comunicar les dades dels contractes d’arrendament a les autoritats fiscals del país. Si bé Airbnb havia recorregut també aquesta mesura, la judicatura considera que la llei no obliga només aquest format a una comunicació administrativa, sinó a tots els actors del mercat immobiliari.
Col·laboració institucional
Amb aquesta sentència, el TJUE s’alinea amb l’advocat general de la Unió, que ja el passat estiu es va mostrar favorable a les mesures italianes. Segons el lletrat europeu, el sistema fiscal en relació amb el lloguer turístic que posa sobre la taula el govern italià és “perfectament coherent” amb la normativa immobiliària, en tant que afecta tota l’activitat turística en habitatges i no només el sector que ocupen les plataformes com Airbnb.
Val apuntar, però, que la sentència no resol les apel·lacions, sinó que marca el camí de la judicatura italiana, encarregada d’emetre la decisió final sobre la reclamació jurídica. Sí que estableix, però, jurisprudència a tot el continent. Així, en cas que altres tribunals europeus –espanyols o catalans, entre altres– s’enfrontin a una regulació similar del lloguer turístic, el TJUE insta a pronunciar-se a favor de l’administració.
Rebuig al representant fiscal
Entre les reclamacions d’Airbnb es recollia també l’obligació de designar un representant fiscal, en aquest cas al mercat italià. Les institucions del país mediterrani pretenien aplicar aquesta obligació a aquells grans propietaris residents fora de les seves fronteres. En aquest sentit, els magistrats comunitaris han rebutjat la mesura, per considerar-la contrària al dret comunitari, a més de dissuasiva de l’activitat immobiliària.
