Amb la creació de la ja difunta Conselleria de Polítiques Digitals Catalunya mostrava el seu interès per entrar de ple al segle XXI amb el desplegament i millora de la seva estratègia digital. Cinc anys després, l’inici de tota aquesta estratègia, la xarxa europea UserCentriCities, ha destacat el bon estat de Catalunya pel que fa a habilitats per desplegar els serveis públics digitals. D’entre les virtuts de Catalunya en aquest apartat, l’informe assegura que el país és de les poques autoritats que ha aconseguit implementar uns estàndards clars per als seus serveis digitals, tot i que reclama a la Generalitat que implementi un nou mètode per monitorar-los i fer-los complir, un fet que anirà a càrrec de la recentment creada Secretaria de Polítiques Digitals. Alhora, cal apuntar que aquesta mancança es repeteix en la majoria de les 13 ciutats i regions incorporades a l’informe, on també està present la ciutat de Barcelona.
Pel que fa als serveis proactius, l’informe destaca que Catalunya està aprofitant el coneixement i competències del seu sector privat mitjançant la contractació de gerents amb experiència en experiència d’usuari i disseny dels nous serveis. Amb tot, els esforços del departament semblen donar els seus fruits durant aquests cinc anys, ja que l’índex de satisfacció del 92% entre els ciutadans catalans. Gràcies, en part, la gran oferta de serveis digitals perquè la Generalitat ofereix el 83% dels seus serveis en línia. Tot i aquesta la possibilitat de realitzar a distància la majoria dels serveis, els catalans encara no estem del tot acostumats i l’adopció de l’administració digital és molt reduïda. Pel que fa a les mancances de la Generalitat, que també en té, UserCentriCities destaca que hi ha un compromís reduït per a involucrar als ciutadans en el disseny d’aquests serveis digital, potser per aquest punt hi ha una baixa taxa d’adopció.
Barcelona, voler no és poder
Pel que fa a Barcelona, l’informe sí que destaca les passes endavant que ha fet el consistori dirigit per Ada Colau través de l’ús de dades obertes, estàndards oberts i garantir la privacitat, els drets digitals, l’ètica i la tecnologia i contractació d’innovació. Ara bé, l’informe també destaca que, tot i això, l’Ajuntament la ciutat mostra poc interès en la creació conjunta de serveis amb els ciutadans i la recopilació de dades sobre l’adopció de serveis digitals. Aquest fet porta a pensar que la satisfacció del servei és baixíssima a la capital catalana. En aquesta línia, UserCentriCities considera que tot i una estratègia digital ambiciosa, la ciutat no proporciona dades sobre com mesura els resultats dels seus serveis com la satisfacció, l’estalvi de temps i el medi ambient, un fet que restringeix l’avaluació dels paràmetres. Ara bé, la ciutat sí que destaca en una cosa, en la forma com interactua amb el sector privat per brindar seguretat i privacitat, així com mecanismes de reparació als barcelonins.
