La crisi del carburant ha colpejat el món de manera brusca. L’estabilitat a l’alça dels preus només és una conseqüència de les guerres i la pandèmia. Un caldo de cultiu que ha acabat per afavorir la competència deslleial entre empreses. El sector ha patit tantes clatellades que el frau s’ha convertit en una manera més de fer negoci, una situació que les associacions i els mateixos empresaris han denunciat per activa i per passiva davant d’una administració que lluny de complir amb les exigències, ha posat tiretes a les grans escletxes del mercat. L’última ocurrència estatal ha estat modificar la llei que regula les vendes de carburant, fer-la més estricte perquè alguns actors -com ara les comercialitzadores- no tingui més remei que vendre a les gasolineres. Una norma que, les mateixes fonts del sector titllen de “fracàs”, ja que en comptes de tallar les ales les pràctiques fraudulentes, els ha donat prou espai per continuar operant fora dels marcs ètics del mercat.
“Només va funcionar els cinc primers dies la nova regulació”, explica Manel Montero, director general de Grupo Moure. Per a ell, la situació de frau és insostenible i al·lega que l’administració pública no està actuant amb la força sancionadora que pertoca. En aquest sentit, la llei de la qual parla data d’aquest març del 2024, quan l’Estat va prohibir la venda al detall a les anomenades comercialitzadores, empreses petites que venen carburant, però la seva envergadura els permetia operar sense complir amb les normatives sectorials i europees. Amb aquesta normativa s’esperava posar fre a aquesta situació de desavantatge que creaven envers els operadors, empreses més grans que sí que havien de fer front amb les seves obligacions sectorials com a operadors a l’engròs, com els relacionats amb la reserva mínima de seguretat, els biocarburants o el Fons Nacional d’Eficiència Energètica. Aquestes obligacions feien que no tots els actors juguessin amb les mateixes regles i provocaven una situació de disparitat de preus en el sector. “Una comercialitzadora podia començar a operar amb una inversió única de 3.000 euros”, afirma Montero, qui assegura que “quan l’Estat s’adonava de les males praxis i anava a buscar els culpables les empreses ja s’havien dissolt”.
Si bé és cert que la llei va sorgir per intentar parar aquestes pràctiques fraudulentes, la realitat és que continuen actives, però en comptes de fer-se des de les comercialitzadores, es fan des de nous operadors. “Les revisions d’IVA o altres impostos o exigències europees es fan cada any”, explica Jacint Valls, director general d’Axoil. D’aquesta manera, l’expert explica que aquests nous operadors que s’estan creant busquen entrar al mercat, vendre grans quantitats a preus poc competitius i marxa abans que se’ls pugui reclamar res. Ara bé, tots són teories del sector, ja que la normativa només fa un mes que està en funcionament i ningú pot assegurar que aquest sigui el comportament de les empreses d’aquí a un any. “Una llei que sobre el paper havia de protegir les empreses del frau i eliminar-lo de les comercialitzadores, l’ha elevat al grau d’operadors”, lamenta Valls. Aquesta situació complica les gestions per a les empreses que sí que busquen treballar de manera ètica. “Tens dues opcions, o abaixar el preu i arriscar-te a perdre el negoci o intentar competir amb les mateixes normes”, reconeix el director general d’Axoil, qui afegeix que “amb l’evasió d’impostos, a la llarga, tots els ciutadans paguem la festa de pocs”.
“El frau del sector dels carburants ha pujat d’un 5% a fins a un 20% en tan sols dos anys”, segons explica el director general d’Axoil. De fet, Montero explica que hi ha moltes empreses que venen el carburant amb una diferència de 150 euros el metre cúbic, una xifra “inimaginable”, segons els experts, si estàs fent les coses bé. Cal recordar que el preu del carburant es determina d’acord amb el preu del cru, l’equitat dòlar-euro, els impostos de cada país i els marges de les empreses. “Les tres primeres variants, en teoria, són inamovibles i incontrolables per nosaltres”, explica Montero, qui afegeix que “no ha vist mai marges tan grans com els que intenten vendre aquestes empreses”. És per això, que ambdós experts reflexionen sobre un possible frau en el pagament d’impostos, sobretot l’IVA, ja que “sense obligacions sectorials i presentant malament l’IVA pots arribar a aconseguir aquestes diferències de més de 100 euros”, descriu Valls.
Copiar el model italià
La solució que proposen els actors del mercat no és precisament una nova modificació de la llei, perquè per a ells no funcionaria. “Cal modificar el model de pagament de l’IVA, així talles les ales al frau”, explica Montero. Una opinió que també comparteix Valls i ambdós asseguren que el model italià és reproduïble a l’estat espanyol i seria més efectiu. El que van acordar les autoritats italianes el 2018 van ser els pagaments de l’IVA del carburant per avançat, és a dir, tot el que s’aconseguia com a empresa, abans de vendre-ho, s’havia de pagar el percentatge de l’impost corresponent. “Aquí es fa a posterior i això dona un espai per fer activitats fraudulentes”, explica Valls. Amb aquesta reforma del pagament de l’IVA, els experts i actors del mercat reconeixen que podria haver-hi un abans i un després en les pràctiques fraudulentes, ja que no veuen cap altra manera per frenar-les.
El carburant a Europa, al ritme del frau?
El carburant, val a dir, escala en preus al ritme que marca la nova llei. Montero, de fet, planteja que la regulació introduïda amb el decret, encara jove, concentra l’oferta –oficialment– en les escasses mans dels operadors, fet que permet moviments ascendents al cost final que arriba al consumidor. Durant tot el mes d’abril, els carburants han arribat a tot l’Estat als preus més elevats d’ençà de la darrera tardor: la sense plom 95 ja frega els 1,7 euros el litre; mentre que el dièsel se situa als volts dels 1,60 euros. L’escalada es repeteix al conjunt del continent sense un motiu aparent en les variables quantitatives: els impostos –en general– es mantenen elevats, però estables; l’euro i el dòlar mantenen la mateixa relació que durant el primer trimestre, i la quantitat de cru se sosté gràcies a l’estable producció dels Estats Units. Les comercialitzadores llegeixen un increment de marges de les refineries, si bé les primeres dades trimestrals xoquen amb aquesta tesi: Repsol, la principal operadora estatal, ha retallat els seus guanys fins als 969 milions d’euros, amb un retrocés de quatre punts respecte del benefici per barril en termes interanuals –un 11% respecte del 15% d’ara fa 12 mesos–.
Tot i el sostingut creixement de preus a tot l’Estat, cal recordar, l’espanyol es manté com el mercat de carburants més barat d’entre les grans economies de la UE. Segons el darrer butlletí petrolier de la Comissió Europea, corresponent a la setmana del 22 d’abril, el preu mitjà del litre de 95 se situa en 1,68 euros per litre; mentre que el dièsel volta els 1,56 euros. La diferència amb la mitjana dels 27, que se situa per sobre dels 1,81 euros el litre en el cas del carburant, supera els 13 cèntims; mentre que en el gasoil se situa en els 22 cèntims. Les xifres de l’executiu europeu, val a dir, encaixen amb les estimacions que les fonts sectorials traslladen al Món Economia, que situen el pes de les pràctiques fraudulentes en si fa no fa uns 15 cèntims el litre. Els mateixos actors del mercat recorden, però, que encara no ha passat prou temps per arribar a conclusions definitives pel que fa als efectes dels nous controls sobre el mercat. El número que aparegui al dispensador quan els catalans repostin l’abril del 2025 serà, definitivament, una altra història.
