Com la resta d’indústries, el mercat petrolier ha hagut de buscar sortides d’urgència a la crisi dels aranzels. La guerra comercial de Donald Trump ha ficat la por a un negoci que fonamenta els costos de tota la resta de branques de l’economia. Només 20 dies després del primer anunci de la Casa Blanca, el preu del barril s’ha esfondrat, i ja volta els 60 euros, lluny dels prop de 75 a què va arribar abans del conflicte. L’esfondrament dels futurs del cru, el vessant inversor del sector, ja ha carregat a la baixa el preu per als consumidors finals, i la distribució petroliera, tant les grans empreses com els menudistes, ho comencen a notar a les seves estacions de servei. “Els preus a les benzineres estan molt avall, i avui mateix han tornat a baixar“, comenta Jordi Roset, president de Petrolis Independents, en conversa amb el Món Economia. Les darreres publicacions del butlletí petrolier de la Unió Europea confirmen el diagnòstic dels empresaris: per primer cop des de la tardor del 2024, el litre de sense plom 95 ha caigut dels 1,5 euros. En l’anàlisi elaborada el passat 21 d’abril, de fet, perdia fins i tot els 1,48 euros.
La incertesa que pateix el sector, doncs, pot portar bones notícies per als consumidors finals. Tot i això, el mitjà termini carregat per Trump pot ser molt menys falaguer. El president de Nieves Energia, Lluís Nieves, lamenta que el conjunt de la política internacional del llogater de la Casa Blanca ha “influït notablement” en les sacsejades que han patit tant els productors com els mitjancers i els venedors finals. “Els aranzels i les tensions amb països com l’Iran o Veneçuela han alterat els fluxos comercials globals”, analitza Nieves. A més, una part de la caiguda del preu respon al fet que “els inversors descompten una recessió o, com a mínim, una desacceleració econòmica rellevant” provocada per l’huracà Trump.
La muntanya russa econòmica que ha estat l’administració nord-americana ha eliminat qualsevol previsió sectorial. “Ha incentivat augments o retallades de la producció, segons el moment”, critica l’empresari; i ha fet impossible concretar un full de ruta. L’Organització de Productors i Exportadors de Petroli (OPEP) va trencar a principis de l’abril la seva doctrina productiva recent. Després de més de dos anys de retallades, l’associació de països liderada per l’Aràbia Saudita va anunciar el sis d’abril, pocs dies després del Dia de l’alliberament trumpista, que tornaria a augmentar l’output de cru. La indústria rebre sorpresa la notícia, que ha disparat l’oferta general de petroli, rebaixant-ne el preu al mercat obert. A parer de Nieves, l’OPEP cerca “anticipar-se a possibles disrupcions comercials” i “mantenir la seva quota” davant uns Estats Units que han amenaçat de tancar-se en banda als socis comercials.
Part del sector fa una lectura política de la reacció de l’OPEP als aranzels de Trump. El moviment saudita, com apunta el CEO del Grup Moure, Manel Montero, serveix com a “defensa a l’atac de la Casa Blanca”. L’entrada d’un nou flux de cru al mercat serveix per rebaixar substancialment el preu tant immediat com en futurs -i, en conseqüència, el dels productes derivats, com els carburants-. Cal recordar que els Estats Units tenen un llindar de rendibilitat molt elevat, perquè bona part de la seva producció requereix processos costosos, com és el fracking. En concret, les empreses estatunidenques comencen a perdre diners quan l’etiqueta global del barril West Texas baixa dels 55 dòlars. Els 60 actuals, doncs, deixen un marge molt ajustat per als inversors locals. “Estem al límit; si el preu baixa més, deixarà de sortir a compte als productors locals traure petroli”, reflexiona Roset. En aquest sentit, l’OPEP cerca enviar un missatge a Washington: “nosaltres també podem jugar a aquest joc”, defensa Montero.
L’escac petrolier de Trump
Els efectes d’una batalla entre les dues potències productores poden fer-se notar arreu del mercat petrolier -i, en conseqüència, en el conjunt de l’economia-. Cal recordar que els Estats Units han pres un nou protagonisme entre els proveïdors europeus d’hidrocarburs arran de les sancions de Brussel·les a Rússia arran de la invasió d’Ucraïna. De fet, les petrolieres nord-americanes són les segones que més han aportat al fons energètic de l’Estat espanyol en els darrers mesos, amb més de 600 tones de producte al febrer; superades només per les del Brasil, que han multiplicat la seva oferta als compradors europeus d’ençà del trencament de relacions amb Moscou. Històricament, les companyies estatunidenques destinaven bona part del seu producte al consum intern, però l’oportunitat de clavar la senyera a Europa va ser més atractiva que la tradició. “Ara, s’estan forrant!”, ironitza Roset. Ara bé, un aïllament complet pot esquerdar els seus balanços, matisa Montero, atès “difícilment poden viure per si soles” després del canvi entomat els darrers anys.
Per a Nieves, tot depèn de l’escala del conflicte. Si l’OPEP es planteja aquest augment de producció com una palanca d’emergència per equilibrar el mercat després del replegament de Trump, els efectes sobre el preu seran limitats. Servirà com una sort de pedaç, per cobrir aquell petroli que no es compri als EUA durant les setmanes que duri l’escaramussa aranzelària. Ara bé, en cas que l’Aràbia Saudita i els seus aliats s’ho plantegin com un full de ruta a llarg termini, el moviment pot acabar d’esfondrar els preus petroliers. “Més encara si la demanda no acompanya”; puntualitza el directiu.
Tant Montero com Roset, ambdós dedicats a la venda al consumidor final, preveuen que les compres particulars es mantinguin. El dels carburants és un mercat molt elàstic, i els consumidors busquen garantir-se la mobilitat. “Amb la baixada de preus, la gent en comprarà més; quan perdem consum és quan tot és més car”, raona el dirigent de Petrolis Independents. Ara bé, a una escala industrial, una mala situació econòmica pot complicar el futur immediat del sector. La mala maror econòmica pot limitar les vendes, per exemple, la logística, que dedica bona part de la seva despesa a mantenir en marxa les flotes corporatives. Nieves, en aquest sentit, detecta “símptomes de desacceleració” en els grans compradors. La guerra aranzelària ha esquerdat la confiança d’empresaris i clients, i qualsevol nova batzegada la pot esmicolar. “Estem en una situació de vigilància constant, on qualsevol canvi en el panorama pot tenir conseqüències ràpides”, observa Nieves; que poden amenaçar les bones perspectives sectorials.
Inversors porucs, clients contents
El mal sabor de boca que ha quedat al gran capital petrolier no ha amargat tant els balanços dels venedors menudistes. Les petrolieres independents, que no compten amb capacitat de refí pròpia, tenen un accés al mercat general mediat per les grans operadores. La guerra comercial, doncs, els agafa com a “espectadors”. De fet, una baixada intensa dels preus petroliers, malgrat els perills macroeconòmics que pot alliberar, té els seus beneficis per a les benzineres. El venedor final de carburants té uns marges establerts. És a dir, aconsegueix un benefici pràcticament fixe de cada litre de benzina o dièsel que ven. Així, uns preus més baixos, que esperonen el consum més enllà dels nivells estrictament obligatoris, milloren les perspectives de les petites empreses del sector, tot i que puguin ser vistos com una amenaça per les grans corporacions.
Els empresaris romanen, doncs, a l’espera dels moviments dels futurs a curt termini. Val a dir que les baixades del preu final que s’han detectat les darreres setmanes encara no han recollit el conjunt de la davallada del barril. Com apunta Montero, hi ha un cert decalatge entre els valors generals i la seva aplicació. “La baixada es consolidarà en les pròximes setmanes”, preveu l’empresari. A més, l’elevada càrrega fiscal que pateixen els distribuïdors, molt beneficiosa per a les arques públiques, també impedeix que la darrera compra sigui tan barata com haurien d’indicar els futurs. Amb tot, els 1,47 euros que, de mitjana, marquen l’oferta de Sense Plom 95 a les benzineres catalanes poden ser només una aturada més en el camí d’una davallada molt més intensa. “Trigarà un temps a estabilitzar-se; fins i tot podria tornar a baixar”, conclou Roset.
