L’any 2035 a Europa ja no es podran fabricar més cotxes amb motor de combustió, és a dir, que funcionin amb benzina o gasoil. Aquest fet aboca el continent a desenvolupar de forma seriosa tot el sistema i la logística per fer possible una mobilitat a base de cotxes elèctrics amb les primeres incursions dels vehicles propulsats amb hidrogen. Ara bé, com s’acostuma a dir, el paper ho aguanta tot, però la realitat acostuma a no estar tan alineada amb les idees inicials. Dins d’aquest no paradigma ens hem fixat en el parc mòbil estatal actual i hem pogut parlar amb Jordi Roset, CEO de Petrolis Independents. Amb aquestes dues eines es pot comprovar com a Catalunya, i a Espanya, està a la cua d’Europa en electromobilitat, tant és així que Roset assegura que encara pensa obrir més benzineres en territori català perquè encara és un negoci molt rendible.
Sobre l’actual parc mòbil de l’Estat, l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC) ja avisa que hi ha un estancament, tant a Catalunya com a Espanya, s’ha estancat pel que fa al desenvolupament de l’electromobilitat i s’està allunyant dels països del seu entorn. De fet, ANFAC assegura en el seu últim informe que durant el segon trimestre d’enguany s’ha produït un alentiment en el desenvolupament després del moderat creixement que es va experimentar durant el primer trimestre. En aquest sentit, assegura l’associació, que a l’Estat va haver-hi un creixement de només 0,9 punts respecte al període anterior, aconseguint un total de 14,2 punts sobre 100 en el Baròmetre d’electromobilitat de la mateixa ANFAC. De fet, en aquest alentiment provoca que s’ampliï la bretxa entre la mitjana europea i l’espanyola fins als 15 punts, ja que el Vell Continent ha obtingut una mitjana de 29,1 punts.
Pel que fa al cas del cotxe elèctric, l’Estat també es troba a la cua de la UE, assolint només una valoració de 22,7 punts sobre 100 en l’indicador sobre la penetració dels cotxes elèctrics, el que representa només u augment d’un punt respecte al primer trimestre d’enguany. Un altre cop, aquesta xifra es torna a quedar molt lluny de la xifra europea, que actualment es troba en 47,4 punts sobre 100. Aquestes xifres posen en evidència que Espanya no està fent una bona implementació de l’electromobilitat al seu territori, de fet quan va acabar el segon trimestre de 2022 els espanyols només van comprar, i matricular, un total de 38.124 turismes electrificats, una dada que representa només un 31,8% del que l’ANFAC esperava quan va començar l’any. Aquest fet es pot explicar per dos costats, en primer lloc, que aquest tipus de vehicles encara no són atractius per a gran part dels ciutadans, o també podria donar-se a causa de la crisi de semiconductors que viu el sector de l’automoció.
No tot és vendre cotxes elèctrics
Més enllà de la compra generalitzada o no de cotxes elèctrics, l’electromobilitat té un altre obstacle i és la infraestructura que es necessita per tal de poder circular tranquil·lament amb aquests vehicles. A l’Estat, actualment hi ha un total de 15.772 punts de recàrrega en tot el territori espanyol, una xifra completament insuficient per tal que una gran part de la població pugui circular amb la seguretat que podrà recarregar el seu cotxe.
És per això que ANFAC assegura que Espanya, com en la venda de cotxes elèctrics manté un lent progrés cap als 45.000 punts de recàrrega, que serien els necessaris per acabar complint les exigències europees. D’altra banda, un dels altres problemes que té la xarxa espanyola és que només el 17% dels punts són de càrrega ràpida (superior a 22 kW), que vol dir que si has de fer un gran trajecte per autopista has de mirar molt bé on estan distribuïts, perquè si no difícilment arribaràs al teu destí, ja que és complicat que te’n trobis un de casualitat, com sí que passa amb les benzineres tradicionals. Tot i això, cal apuntar que el 50% dels punts de càrrega instal·lats enguany a l’Estat són ràpids.
Tot plegat és un peix que es mossega la cua perquè està clar que la gent no comprarà vehicles elèctrics si no hi ha una bona infraestructura i, de la part dels inversors privats, costa invertir en una infraestructura que poca gent utilitzarà. És per això que des de la UE s’està demanant als estats que posin sobre la taula les inversions que facin falta per revertir aquesta situació i així incentivar tant a la compra de vehicles elèctrics com la inversió privada en les infraestructures. De fet, cal recordar que dins dels NextGenerationEU hi ha una partida de fins a 20.000 milions d’euros per a impulsar les vendes de vehicles elèctrics i instal·lar fins a 1 milió de punts de recàrrega de cotxes abans de 2025.
En aquest punt, Jordi Roset, assegura que, de moment, les administracions, tant la catalana com l’espanyola, estan posant poc de la seva part per incentivar aquest creixement, per això Roset assegura que alguna benzinera més incorporarà a la seva xarxa, quan, en teoria, el més lògic seria començar a potenciar la recàrrega de vehicles elèctrics, tenint en compte que d’aquí a 13 anys ja no es podran fabricar més cotxes de combustió. Pel que fa a carregadors, el mateix Roset no tanca la porta a incorporar algun punt de recàrrega a la seva xarxa, però assegura “que encara no són un negoci” i no confia en el fet que ho siguin, com a mínim, en el curt mitjà termini, ja que considera que si el 2032 s’arriba al 20% de cotxes elèctrics a Espanya ja serà tot un èxit. Avui dia, els únics incentius que s’ofereixen a l’Estat espanyol per a la instal·lació d’aquesta infraestructura són molt minsos, tant com fins al 30% dels costos d’infraestructures de més de 50 kW, mentre que per a infraestructures de menys de 50 kW es finança fins al 55% del cost per a empreses mitjanes, el 45% per a empreses mitjanes i el 35% per a les grans empreses.
I és que la realitat és que si mirem al nostre voltant veiem com hi ha països que estan molt més avançats en electromobilitat que Catalunya i Espanya. Lluís Auroux, CBO de Vega Chargers, explica al TotEconomia, que, per exemple, a Holanda, hi ha percentatge molt alt de vehicles elèctrics i que a Noruega un 40% dels vehicles ja són elèctrics, mostrant així mercats molt més madurs que l’espanyol. De fet, a Noruega és tan madur el mercat que el Govern deixarà de subvencionar la instal·lació de càrrega a via pública.
Per altra banda, Aroux assegura, però, que tot i no tenir la infraestructura adequada, Espanya és molt potent en l’àmbit del disseny i la fabricació de carregadors elèctrics. De fet, Aroux assegura que Espanya és un punt a tenir en compte en el tema del disseny d’infraestructura de recàrrega a escala Europea amb grans empreses ja consolidades i amb d’altres, com Vega, amb molt potencial.
Hi ha iniciativa privada
Ara bé, no tot és el desert, ja que a Catalunya comença a haver-hi iniciativa privada per a la instal·lació d’infraestructura. Un bon exemple és l’aliança entre Audax Renovables i emovili per a oferir als clients serveis d’instal·lació, de manteniment i de suport de punts de recàrrega. Segons van comunicar les dues empreses quan es va tancar l’acord, es tracta d’una solució de millora energètica basada en plaques solars i punts de recàrrega creats per la catalana Wallbox. Amb tot, l’últim objectiu de l’acord és “aportar solucions eficients i de qualitat en matèria de carregadors, fomentant l’ús del vehicle elèctric gràcies a la millora de la infraestructura de càrrega i ajudant a la reducció dels gasos contaminants que afavoreixen l’efecte d’hivernacle”.
