La transició energètica no s’acaba amb l’electrificació dels cotxes i la reducció de les emissions, també hi ha una clara necessitat per viure en edificis que tinguin cura del medi ambient. D’ençà que Europa va llançar la seva línia d’ajudes, els fons Next Generation, han sorgit diferents projectes per rehabilitar el parc d’habitatge català per tal que sigui més sostenible. Tot i això, l’escàs finançament i la desinformació de la població s’han convertit en la tempesta perfecta per dificultar tant la construcció de nous edificis verds com la implementació de canvis per fer més sostenibles els existents. Mentre Europa estreny i posa el 2026 com a data final, experts i promotors coincideixen a afirmar que els esforços no són suficients i que encara no hi ha prou consciència social per adaptar-nos al que hauria de ser el futur de les llars catalanes: sostenibilitat i accessibilitat per a tothom.
“Ens enfrontem a la possibilitat de no poder viure als edificis actuals en uns anys”, explica Joan Vila, empresari, enginyer i escriptor. L’expert reconeix que hi ha ajudes governamentals, però són minses en comparació al que es necessita. A més, ell mateix afegeix que no hi ha prou informació per a veure la magnitud de les complicacions futures en el cas que no es rehabilitin els edificis. “Convèncer els veïns sempre serà complicat, però s’ha d’intentar”, remarca Vila. Si bé és cert que la rehabilitació d’edificis no és precisament una qüestió que es trobi cada dia als mitjans de comunicació, els experts asseguren que és molt necessària per a la sostenibilitat de les ciutats del futur. Tot i això, sembla que els diners que hi dedica el Govern encara no són els suficients, tal com interpreta Vila, i les condicions per a obtenir aquestes ajudes “tenen uns requisits molt elevats i complicats”, reconeix Lluís Morer, cap de l’àrea d’eficiència energètica de l‘ICAEN, l’organisme públic que ha gestionat els últims ajuts per a la rehabilitació d’edificis.
Parlant de dades generals, la reconstrucció d’un edifici és una tasca complexa i sofisticada. De fet, hi ha molts processos que s’han de dur a terme per aconseguir una certificació de local sostenible. És per això, doncs, que l’ICAEN va posar sobre la taula una línia d’ajudes anomenada Programa d’ajuts a la rehabilitació energètica d’edificis (PREE). Actualment, aquest projecte ja s’ha tancat i les sol·licituds s’estan estudiant, però encara no està clar qui s’endurà els diners. “Teníem un pressupost de 43 milions d’euros i van arribar sol·licituds per valor de 56 milions”, explica Morer, que assegura que “ara és moment de destriar els projectes que compleixen els requisits”. En total, hi ha més de 400 projectes que han passat la primera fase, però el cap de l’àrea d’eficiència energètica de l’ICAEN també té clar que “no tots aconseguiran el finançament”, ja que les bases per a finalment rebre els diners són molt complicades: “És un dels projectes amb el percentatge de revocacions més alt que tenim”, remarca morer.
És evident, doncs, que hi ha una clara intenció governamental per solucionar la manca d’edificis sostenibles, però ni els requisits s’adapten a les necessitats dels consumidors, ni els consumidors poden fer la inversió necessària per a rehabilitar els edificis on viuen: “Les ajudes poden arribar fins als 60.000 euros, però els diners s’han d’avançar”, explica Morer, que també declara que “acaba sent per a persones que s’ho poden permetre”. Precisament aquesta premissa és la que Vila critica, ja que ell assegura que els diners que es necessiten per la rehabilitació d’edificis són molts més dels que es posen sobre la taula: “És un problema d’ordre de prioritats en els pressupostos”, diu l’expert, que a més afegeix que “la ignorància la pagarem molt cara”. Amb un càlcul ràpid, Vila explica que calen 110.000 milions d’euros per a rehabilitar els 2 milions d’edificis que ho necessiten a Catalunya, “i amb això també es pot cobrir la despesa d’un cotxe elèctric per a cada llar, aproximadament”, afirma. Les matemàtiques es fan soles quan els diners que s’han atorgat a aquesta qüestió són 180 milions i els càlculs dels experts quadrupliquen aquesta xifra: “Amb aquests diners no arribem ni a aïllar la meitat dels edificis, per no parlar de les bombes de calor o altres modificacions”, lamenta Vila.
La falta de conscienciació i la desinformació
L’infrafinançament, però, no és l’únic problema que tenen les cases sostenibles. Vila també parla de la poca consciència que té la gent envers aquesta qüestió, una opinió que també comparteix Morer, qui assegura que “les ajudes no han funcionat massa bé, perquè la gent no veu la necessitat de fer una inversió tan gran sense un retorn clar”. En aquest sentit, els experts remarquen que no s’entén el gran problema de base que hi ha en els edificis actuals i, per tant, la desinformació fa que la gent pensi que l’etiqueta sostenible no és més que això, una etiqueta. “És car i en ciutats com Barcelona és molt complicat convèncer a tota una associació de veïns que aquesta és l’opció correcta”, explica el cap de l’àrea d’eficiència energètica de l’ICAEN.
Ara bé, la visió canvia una mica des de la part dels promotors, ja que les obres de nova construcció sí que compleixen aquests estàndards i, per tant, aquells consumidors que decideixin adquirir un edifici de nou ja entenen la importància de l’etiqueta sostenible: “Crec que la consciència és un procés gradual, però a poc a poc ho estem aconseguint”, explica Marc Torrent, director general de l’APCE, la patronal de promotors de Catalunya. Tot i això, també reconeix que el problema principal es troba en els edificis vells, “sobretot a Barcelona”, remarca el director general de la patronal i afegeix que “una ciutat amb tanta concentració d’edificis sense rehabilitar és més complicat que la gent vulgui fer el pas”. Així doncs, el parc residencial català es troba davant d’una situació on no hi ha prou finançament per fer assequible la transformació dels edificis, ni la informació suficient perquè els consumidors hi participin.
La nova construcció, més oberta a complir requisits
Com avançava Torrent, l’obra de nova construcció es regeix per unes normes diferents. De fet, els edificis nous ja han de complir amb els requisits europeus de sostenibilitat i aquesta qüestió mai s’ha posat en dubte de cara a les promocions privades. “La nostra demanda cada vegada és més sensible a això i són els mateixos que demanen la certificació”, remarca el director general de l’APCE. És per això, que un dels nous requisits de l’esperat parc de lloguer assequible que està posant en marxa el govern català -arran de la nova llei de l’habitatge- també tindrà aquesta certificació. “En les col·laboracions publicoprivades també es té molt en compte la sostenibilitat, no només per a les persones que hi viuen sinó pel medi ambient”, explica Torrent.
En conclusió, Catalunya té una “assignatura pendent”, en paraules del cap de l’àrea d’eficiència energètica de l’ICAEN. Mentre les obres de nova construcció ja posen la sostenibilitat com a requisit, la rehabilitació dels edificis sembla estar a la cua de les prioritats dels ciutadans, i tal com defineix Vila “també de l’administració pública”. Amb 2026 a l’horitzó, el Govern s’enfronta ara a la necessitat d’ajudar a la rehabilitació tants edificis de Catalunya com sigui possible. Mentrestant, expert i promotors dictaminen que no s’acabarà la feina d’aquí a tres anys sinó que “si volem que això sigui un pla d’èxit, les rehabilitacions per a fer edificis sostenibles s’hauran d’allargar fins passat el 2026”, exposa Torrent.
