Des que el president dels Estats Units, Donald Trump va anunciar la imposició d’aranzels a tots els països que exportessin béns al país nord-americà el passat dos d’abril, el comerç mundial ha patit un seguit de desfetes -com les grans pèrdues de la borsa estatunidenca- que lentament s’han recuperat per l’aturada temporal d’aquests aranzels. Tot i això, la incertesa segueix marcant molts dels moviments dels països i les empreses que volen continuar venent al mercat nord-americà, però no saben quina serà la següent decisió de Trump que els afecti. En aquest escenari marcat per la inseguretat, el Banc d’Espanya ha publicat aquest dimarts les projeccions macroeconòmiques i l’informe trimestral on posa en relleu la importància de la demanda interna pel creixement econòmic de l’estat espanyol.
En aquest sentit, l’informe trimestral del Banc d’Espanya assegura que el consum privat dels ciutadans espanyols seria el factor “amb més aportació” per l’avenç de l’activitat. Aquesta previsió va acompanyada d’una altra projecció del Banc d’Espanya on s’observa una evolució favorable de la renda disponible, l’ocupació i la població en els pròxims anys.
En aquestes projeccions pel període del 2025 al 2027, l’entitat financera assenyala que aquest consum privat experimentaria una desacceleració amb el temps a mesura que el context d’incertesa i menor confiança s’allarguessin. A més, aquest entorn d’inseguretat finalment acabaria generant una taxa d’estalvi més alta que reduiria el consum.
Pel que fa al consum públic, el Banc d’Espanya apunta a dos aspectes que poden mantenir les previsions del creixement del PIB estables per al pròxim any. Per una part, s’espera que entre el 2026 i el 2027 es mantinguin unes taxes de creixement “relativament sòlides” amb el desplegament dels fons Next Generation de la Unió Europea, que aportarien a l’estat “unes millors condicions de finançament i de dinamisme de la inversió residencial”.
L’entitat destaca la importància d’executar els fons europeus
En aquest sentit, l’entitat financera afanya al govern espanyol i a les institucions a planificar com seran aquestes intervencions amb finançament dels fons de resiliència. Des del Banc d’Espanya s’assenyala que “el 2024, com en anys precedents, el volum d’execució dels fons a l’estat espanyol ha estat inferior a l’esperat”.
Cal recordar que falta poc més d’un any per completar l’execució de tots els fons, que són subvencions no reemborsables, i que finalitza el termini l’agost del 2026. Fins al desembre de 2024, des de l’estat espanyol només han gastat 32.000 dels gairebé 80.000 milions d’euros que es van concedir a l’estat, segons les dades d’Eurostat. Això suposa un 40% del total d’inversió possible, una xifra inferior al 45% que han executat la mitjana dels estats de la Unió Europea.
Per altra banda, des del Banc d’Espanya també es destaca l’increment de despesa pública en defensa que s’ha enunciat enguany, tot i que l’informe trimestral també considera que hi ha molta incertesa sobre com es desenvoluparà aquest.
Amb tot, el banc considera que el PIB espanyol podria expandir-se entre un 0,5% i un 0,6% aquest segon trimestre, que tot i ser dades “relativament elevades” implicarien un alentiment en el ritme de creixement de l’economia. En un futur, quan s’espera un major nivell d’aranzels, el Banc d’Espanya espera una desacceleració gradual de l’economia, marcant que el PIB passarà del 3,2% el 2024 al 2,4% el 2025. A més, en els pròxims anys se situaria per sota del 2%.
