La supervivència de les granges bovines de les comarques de Girona està en qüestió. Segons dades publicades per la Generalitat i recollides per l’ACN, en els darrers 10 anys han tancat les portes 154 instal·lacions ramaderes a la demarcació, el 43% de les 357 que hi havia en actiu l’any 2012. La manca de relleu generacional i la crisi de preus dels productes lactis amenacen la salut d’un sector ja prou dèbil, amb una tendència a la concentració que qüestiona el rol de les petites explotacions. Segons declaren a l’agència des de la cooperativa Llet Nostra, a més, la guerra d’Ucraïna ha accelerat encara més el procés.
El suport institucional, a més, ha decaigut en la darrera dècada. Segons apunten des del sector, l’eliminació del sistema europeus de quotes làctiques el 2015 va generar un mercat desregulat que ha afavorit la tendència a la concentració. Segons ha declarat a l’ACN el secretari d’Alimentació del departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, Carmel Mòdol, “el ramader que té pocs animals i, per tant, un cost de producció més alt, plega”. Així, la producció de làctics a Catalunya, com moltes altres verticals industrials, s’ha acabat rendint a les economies d’escala.
Així ho corroboren les dades de la conselleria, que demostren que, si bé el tancament de granges s’ha accelerat –hi ha sis menys enguany, amb pèrdues considerables a comarques com el Pla de l’Estany–, l’activitat s’ha mantingut. “No s’han perdut litres de llet perquè sí que han desaparegut explotacions, però la resta ha incorporat més vaques”. Hi ha, doncs, mercat per a tota la producció, raona Mòdol. La qüestió, però, és qui en té accés. “Llet en tindrem, però no tindrem el territori ocupat per gestionar-lo com déu mana”, etziba a l’agència el secretari d’Alimentació.
Diversificar-se o morir
Des del Departament animen els ramaders a ampliar el ventall de productes que poden oferir al mercat. “Si estàs només amb la llet, ets molt vulnerable” exposa Mòdol. Especialment, davant unes macroexplotacions amb molta més capacitat de producció i logística –en un producte especialment afectat pels ritmes de transport, a causa de l’escàs temps de caducitat–. En aquest sentit, empreses com Llet Nostra, cooperativa dedicada a l’agrupació de granges petites i mitjanes, apunten cap a altres mercats. Segons ha declarat el president de l’entitat Jordi Riembau, l’objectiu a llarg termini és estabilitzar-se com a referència en productes com els flams o els iogurts.
Mantenir la producció
Els efectes de l’emergència climàtica canvien també els cicles productius de les lleteres gironines. Històricament, les temperatures durant els mesos d’estiu solen provocar una caiguda de la producció propera al 25%. En algunes comarques, com l’Empordà, això s’està estenent a altres moments de l’any. Com explica Riembau, al nord del país “fa temps que pateixen” la pujada generalitzada del termòmetre i els períodes de sequera.
Per altra banda, les granges perden llet pels elevats costos de manteniment dels animals. Amb la caiguda dels ingressos durant la crisi, els productors lamenten a l’ACN que “per assumir els costos, les granges han hagut de sacrificar-los abans de temps” per augmentar el rendiment de la inversió. A més, el pas a l’escorxador “suposa un altre ingrés”. Des de Llet Nostra lamenten un procediment similar, en el seu cas de venda d’animals en bon estat a altres granges, si bé aquesta alternativa ha estat més complicada que en altres cursos. Els productors que ho han intentat, declara Riembau, “han tingut més dificultat per recol·locar les vaques perquè ningú estava disposat a fer les inversions”.
