El preu del petroli torna a pujar després de l’anunci de l’atac d’Hamas contra Israel i la seva posterior resposta. Sense que els països siguin importadors i exportadors de cru, la inestabilitat d’una guerra es tradueix en pànic i aquest fa créixer l’especulació de totes aquelles situacions que podrien fer que l’energia fos escassa. El resultat de tot això és un augment dels preus del petroli que es reflecteixen -altra vegada- en el preu del carburant i posen en perill la falsa estabilitat d’un mercat que no ha deixat d’oscil·lar des de l’esclat de la pandèmia, passant per la crisi posterior de matèries primeres i transport i la guerra d’Ucraïna. En concret, en l’obertura del mercat borsari d’aquest dimarts, el preu del barril de petroli de qualitat Brent, la referència europea, pujava un 3,64%, fins als 87,34 dòlars, mentre que el Texas se situava en 85,80 dòlars, un 3,26% més, tots dos afectats per l’escalada de les tensions a Orient Pròxim.
“El conflicte entre Hamas i Israel provoca el temor social d’un possible contagi a la resta de la zona, ja de per si inestable i delicada”, explica Lluís Nieves, director general de Petronieves. Ell mateix reconeix que la proximitat amb Iran i la relació amb els països Saudites que té Israel podrien caure en qualsevol moment. A més, les restriccions relacionades amb el conflicte a Ucraïna i la retallada del subministrament de Rússia i l’Aràbia Saudita, només fan que augmentar la pressió d’un mercat que cada cop sembla recuperar-se torna a caure. No obstant això, encara no hi ha una certesa absoluta que els preus experimentaran una pujada més elevada de la que portem veient els últims mesos, però “l’especulació juga molt amb la por de la gent i els conflictes”, asseguren algunes fonts del sector dels carburants.
Si recordem les xifres del barril de Brent podem veure que les pujades han estat significatives, però en cap cas arriben a les xifres estratosfèriques que s’han vist en altres conflictes bèl·lics. Nieves reconeix que “les crisis geopolítiques actuals no tenen la mateixa repercussió que tenien altres conflictes precedents similars, com per exemple el que va produir l’any 1973 que es van quadruplicar els preus”. L’expert parla de la Guerra del Yom Kippur, on van participar altres països àrabs que -de moment- no han entrat en el conflicte: “Estem parlant que en aquella època s’hi van implicar directament països com Egipte, Síria o Jordània“, recalca Nieves, qui també assegura que la dependència del combustible fòssil no és la mateixa que fa 50 anys i, per tant, “l’impacte podria ser inferior”.
En dubte l’equilibri entre l’oferta i la demanda
Les fonts del sector que ha consultat Món Economia també coincideixen en remarcar que no només es tracta d’un conflicte que pugui afectar l’oferta, sinó també la demanda. En aquest sentit, no hi ha cap dubte en pensar que si hi ha un conflicte actiu entre Hamas i Israel i aquest s’estén per l’Orient Pròxim, moltes de les refinadores i productores de cru dels països pròxims a la guerra es veurien afectades. “El que provocaria una caiguda de l’oferta”, avisen. Per altra banda, simpatitzants amb la causa israeliana també podrien cessar l’aprovisionament per raons ideològiques, el que també repercutiria en l’escassetat de l’oferta i -finalment- l’augment de preu del combustible fòssil. És per això, que Nieves remarca que “és normal que després de l’esclat de la guerra s’hagi registrat un repunt important d’un 3,9% barril el Brent i el 4,2% el de Texas”, però ell mateix assegura que el mercat esperava “un increment més gran”.
Ara bé, el conflicte apuja el seu grau de gravetat quan no només es tem per l’escassetat d’oferta sinó per la rebaixa també de la demanda. En aquest sentit, els països pròxims al conflicte podrien tenir problemes per exportar el cru, ja que el transport podria veure’s afectat per la situació de tensió. D’aquesta manera, alguns dels països que treballen amb les vendes a l’exterior de petroli també podrien quedar aïllats dels seus compradors, el que faria que es reorganitzés el mercat de manera que ja no s’hagués de travessar territori israelià. “Per la banda de la demanda també hi ha dubtes, ara amb més fonament per alguna restricció a la mobilitat, com viatges a la zona”.
L’escassetat de producte depèn de l’OPEP
La decisió de l’OPEP pels pròxims mesos serà definitiva per acabar d’entendre que passarà amb el mercat a partir d’ara. És evident que el que Organització de Països Exportadors de Petroli, coneguda per les seves sigles, és el màxim responsable de l’augment o reducció de l’oferta de petroli. Aquest organisme ha fet tres reduccions voluntàries durant l’estiu, la darrera, anunciada el passat setembre, estén fins a finals del 2023 una contracció productiva que pot arribar al milió de barrils de petroli: “Els moviments del mercat a mig termini dependran molt del que decideixi fer l’OPEP”, explica Nieves, qui assegura que “si decideix reduir la producció està clar que el preu pujarà d’una manera rellevant”. De fet, segons l’informe que va presentar l’entitat el passat dilluns a Viena, el consum continuarà augmentant mínim fins a l’any 2045, el que podria significar algunes pujades de preu si l’organització persisteix en reduir la producció de petroli.
Amb tot, el conflicte entre Hamas i Israel només reobre algunes ferides que no havien cicatritzat bé en el sector de la producció de petroli, ara bé, cal tenir en compte que una nova guerra pot revifar la tendència alcista dels preus. De moment, l’especulació ja ha jugat la seva carta i els valors d’algunes empreses productores han caigut en borsa. Paral·lelament, el barril de Brent també ha vist incrementat el seu preu. Tot i que els experts coincideixen que és d’hora per saber quin serà el desenllaç de la situació, un cop més queda en evidència la fragilitat del mercat del petroli que, tot i ser resilient a les adversitats, els canvis de tendència acaben per repercutir en la butxaca dels consumidors.
