Les compravendes d’habitatges van tancar el 2022 amb 646.241 operacions inscrites, un 14,5% més que el 2021, segons les dades de l’Anuari 2022 de l’Estadística Registral Immobiliària presentat aquest dimarts pel Col·legi de Registradors. El preu mitjà que es va pagar per un habitatge el 2022 va ser de 188.036 euros, un 4,5% més que el 2021. Catalunya es troba entre els territoris amb els preus més alts de tot l’estat espanyol i se situa per sobre la mitjana nacional, amb un preu de 221.162 euros.
Pel que fa als altres territoris cars, les Illes Balears s’emporten el premi més alt amb 346.499 euros per una residència. Seguidament, ve Madrid, on el preu de l’habitatge va oscil·lar entorn dels 310.127 euros, mentre que al País Basc la mitjana va ser d’uns 242.782 euros. Catalunya també es va situar en 2022 per sobre de la mitjana nacional. D’altra banda, els territoris més barats d’Espanya van ser Extremadura, on l’habitatge va costar una mitjana de 86.677 euros, Castella-la Manxa, amb preus que van rondar els 96.513 euros, i Múrcia, per sobre dels 109.000 euros, segons les dades del Col·legi de Registradors.
Creix la demanda estrangera
Els estrangers van comprar un 13,8% dels habitatges el 2022, per sobre del 10,8% del 2021. D’aquesta manera, es trenca amb la tendència decreixent dels últims cinc anys de caiguda en el pes relatiu d’aquest grup. En aquest sentit, des del Col·legi de Registradors expliquen que aquesta situació “mostra la força actual de la demanda estrangera en el context immobiliari”. Tot i això, Catalunya no pertany als territoris preferits del capital estranger, que han posat per davant les Balears, el País Valencià o Múrcia.
Per nacionalitats, l’origen de la majoria d’estrangers és el Regne Unit, els ciutadans dels quals solen decantar-se per habitatges a Andalusia, Múrcia i Comunitat Valenciana, en concret Alacant. Els alemanys, una altra de les nacionalitats més habituals, opten per comprar residències a Balears i Canàries; en tant que els xinesos prefereixen Barcelona i els portuguesos, Galícia. A les províncies de l’interior, predominen les compres per part dels romanesos, mentre que els marroquins són compradors majoritaris en el sud, però també distribuïts en diverses províncies del centre i nord.
