El turisme de Barcelona sempre ha ressaltat per la seva varietat. Des de famílies estrangers, fins a viatgers catalans de fora de la capital i passant pels mal anomenats turistes de borratxera, és a dir, els joves que busquen passar-s’ho bé a la ciutat, gastant poc. Tot i que la connivència entre els tres tipus ha estat prou correcta, ja fa uns anys que les associacions i els veïns dels barris han començat a queixar-se d’aquest tercer grup i com no li fa cap favor a la imatge de la ciutat. Després de la Covid, quan el sector es va haver de recuperar i començar de zero, els detractors d’aquesta classe de visitants van veure l’oportunitat per construir una ciutat molt més sostenible, amb turistes de qualitat que no només tenen cura del patrimoni sinó que la seva despesa en comerços, restaurants i centres culturals és major. Amb noves normatives, més seguretat i una aposta clara per la millora del servei, Barcelona es troba immersa en una nova era de canvi: dels comiats de solter a les famílies adinerades; dels joves a la recerca de festa als intel·lectuals interessats en la cultura i els museus. Ja ho deia, en unes recents declaracions al TOT Barcelona, el president fel gremi d’hotelers de la ciutat, Jordi Clos: “Barcelona, com a destinació, està en un moment de maduresa que ens permet prioritzar la qualitat per sobre de la quantitat”.
“Totes les branques econòmiques que viuen del turisme a Barcelona, però, plantegen el mateix repte. També els comerciants, tal com confirma el portaveu de Barcelona Oberta, Joaquim de Toca: “Volem el turista que compra molt i té cura de la ciutat, el de valor afegit”, explica. Per a ell, la ciutat es troba en un molt bon punt per continuar avançant cap aquest canvi de turisme i assegura que “aquells que esperen per veure la casa Batlló són els que ens agraden”. Així doncs, De Toca parla d’un turisme que aposta clarament per les ofertes culturals de la capital catalana, però tampoc s’oblida dels comerços locals, on consumeix de manera recurrent. De fet, aquest és el turista ideal per qualsevol ciutat i precisament a la capital pot arribar a gastar-se uns 200 euros per dia en restaurants, comerços o excursions, segons recull l’últim informe de l’Observatori de Turisme de Barcelona (OTB).
A l’altra cara de la moneda, però, hi ha el turisme de borratxera, que es defineix per grups de joves -normalment estrangers- que venen a la ciutat per anar de bar en bar a consumir poc, s’allotgen en un apartament turístic i cuinen ells mateixos coses del supermercat. “Amb aquests turistes sempre tenim queixes dels veïns”, assegura Jordi Bordas, de l’Eix Comercial del Raval. Aquests visitants són els que menys agraden al comerç de la ciutat, ja que no només no aporten suficient sinó que acaben per molestar molt més del benefici que poden donar. “Entren en un bar, es fan una coca-cola i ocupen un lloc durant hores per no prendre res més”, lamenta Bordas, que afegeix que “no surten a compte i fan perdre diners als barris”. Precisament el Raval és un dels barris de Barcelona on més es concentra aquesta classe de turisme, una situació que ells mateixos han intentat canviar amb diferents iniciatives: “Sempre existirà aquest turisme, però volem desfer-nos d’aquesta imatge de ciutat per a comiats de solter”, explica Bordas.
Una nova aposta la qualitat i el turisme de Km 0
Els americans i els asiàtics són els dos grups de més valor per la capital catalana. Segons explica De Toca, els primers són els que més es gasten en el comerç de la ciutat i els segons els que més ofertes culturals busquen. En definitiva, els dos grups es converteixen en la combinació ideal per associacions i veïns de Barcelona. Tot i això, un nou tipus de turisme està agafant força a la capital: els catalans de l’interior. Amb els anys, la gent que no viu dins de l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’han convertit en potencials turistes de la ciutat. Tanta és la repercussió d’aquesta nova situació que les mateixes associacions volen fomentar el turisme regional. “Des del Raval apostem molt per turista de Km 0”, explica Bordas, tot i que afegeix que encara és un percentatge residual que ha d’anar creixent.
Una de les iniciatives més eficients per desfer-se del turisme de borratxera és l’augment de preus. Tot i que és evident que la mesura no és una conseqüència directa de la fugida d’aquest tipus de turista, tot apunta que com més selecta es torna la ciutat de Barcelona, més interessant és pels joves que venen només de festa. “Els mateixos comerços han vist que si aposten per la qualitat en comptes del preu, el seu client canvia”, explica el gerent de l’Eix Comercial del Raval. En aquest sentit, Bordas argumenta que ja és car tenir un local al barri i si no tens algun tret diferenciador, “és molt complicat guanyar-se la vida”. És per això que els mateixos comerços han decidit fer un gir i començar a apostar per productes diferents o de més qualitat que tot i ser més cars, aporten valor afegit a la marca; fet que fa fugir els turistes de borratxera i atrau els d’alt poder adquisitiu.
La despesa escala
Val a dir que, a mesura que comerços i establiments turístics van adaptant-se a les demandes dels nous perfils, les variables clau que han de constatar la transformació del model barceloní es mantenen a l’alça. És el cas, segons indica el darrer informe anual de l’Observatori del Turisme de Barcelona, de la despesa per persona i dia: una ciutat de més valor afegit, segons les tesis dels qui defensen aquesta transició, hauria d’escalar pel que fa als diners que deixen els visitants al teixit de negoci local. Durant el 2023, segons l’OTB, la inversió per cap i jornada dels viatgers que van optar per Barcelona va ser superior als 90 euros, una escalada propera al 9% en termes interanuals, en la línia amb els objectius d’eixos i botiguers del centre i els barris amb més atractiu. Altres magnituds apunten a una evolució paral·lela: el turista que es trasllada a la capital del país és més gran -s’apropa als 39 anys de mitjana- i prové de mercats més competitius.
El turisme internacional, segons l’observatori, va escalar el curs passat un 7,4%, mentre que el de l’Estat -tradicional líder, tot i que amb menys poder adquisitiu- creix per sota del 2%. Així, entorns com els Estats Units o el Japó, identificats amb viatgers amb més capacitat de despesa i objectius de consum més expansius, prenen cada cop més protagonisme a Barcelona. L’informe de l’OTB apunta que els principals mercats des d’on provenen els turistes barcelonins consten entre els que més despesa fan a la seva destinació.
Els visitants nord-americans, segons dades de l’INE, van gastar més de 280 euros per persona i dia al conjunt de l’Estat -una xifra que, atesa la variació de costos entre la capital del país i altres objectius a territori espanyol, serà segurament més elevada si s’observa exclusivament el mercat barceloní-. Els japonesos fan una aposta encara més marcada per les activitats d’oci i comercials de Barcelona: amb un creixement del 168% interanual el 2023 que es pot atribuir a la fi de les estrictes restriccions sanitàries que alguns països asiàtics encara aplicaven arran de la Covid-19, el visitant nipó deixa en les seves estades a tot l’Estat més de 480 euros per dia. Amb tot, i segons dades de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, els turistes gasten a Barcelona una mitjana del 15% més ara que no pas abans de la pandèmia; fet que dona suport a la tesi d’un gir de timó a una ciutat encara en tensió pel monocultiu del sector serveis.
