Des de les primeres converses sobre l’empresa pública d’energia de la Generalitat, el sector ha mostrat les seves reserves. Creada oficialment a principis d’octubre d’enguany, l’entitat pública aspira a “convertir-se en el mitjà de la Generalitat per incidir i millorar el mercat energètic català“. L’administració justifica l’aposta per una estructura empresarial pròpia en clau estratègica: en un territori català endarrerit pel que fa als deures en la implantació de renovables, la companyia ha de ser “una eina clau per accelerar la transició energètica a Catalunya” i assolir els ambiciosos objectius plantejats per la UE, que culminen amb la neutralitat en carboni l’any 2050. Les alarmes des de la indústria de l’energia del país salten quan es planteja la possibilitat d’establir-se com a comercialitzadora –una possibilitat convertida en compromís pel recent acord de pressupostos entre el Govern i els Comuns–.
“No s’entén gaire que aquesta empresa sigui comercialitzadora”, critica l’empresari i president de la comissió d’energia de la patronal Pimec Joan Vila. A l’èmfasi en les comunitats energètiques i la gestió de les centrals hidroelèctriques en què es vagin acabant les concessions públiques, l’empresa afegeix així el servei directe al públic, si bé amb restriccions. Segons va exposar la consellera d’Economia Natàlia Mas, L’Energètica faria les tasques de comercialitzadora només “accessible per a les famílies més vulnerables”. Diverses associacions empresarials, però, argumenten que la solució “no és bona”. Des de la comissió d’energia de Foment del Treball neguen, així, que la companyia sigui capaç de controlar els elevats costos energètics. Altres iniciatives similars, raonen els empresaris, “no estan oferint preus més econòmics que les privades”.
En el mateix sentit s’expressa el cap de l’oficina per a la transició energètica de la patronal Cecot, Josep Casas. Segons l’expert, el potencial de control de costos de la pública està en dubte. “Ja hi ha prou comercialitzadores privades; no hi ha la necessitat d’una pública, perquè tindrà els preus que tindrà la resta”. L’entrada de la iniciativa pública al mercat energètic, a més, no aportaria –segons Casas– l’agilitat que aquest reclama. “No cal que l’administració ocupi un rol al mercat –subratlla– perquè les coses no funcionen millor quan això passa”
Un “pou sense fons”
El mercat elèctric, argumenta Vila, ja és prou precari –i més encara per aquelles companyies que no tenen un gran poder de generació propi–. “Els marges de les comercialitzadores són ja extremadament baixos”, lamenta l’empresari, tot alertant de les possibles pèrdues que una iniciativa pública d’aquestes característiques pot comportar –i més encara si es forcen uns preus baixos per assistir d’aquesta forma les famílies vulnerables–. “Això pot ser un pou sense fons”, avisa Vila, tot reiterant els grans problemes que ja pateixen les comercialitzadores privades, tants que “moltes d’elles han hagut de tancar”.
Fonts de Foment comparteixen l’argument, tot apuntant cap als resultats de l’energètica pública de l’Ajuntament de Barcelona. Segons va fer públic el passat estiu el mitjà El Economista, la comercialitzadora del consistori de la capital va lamentar el 2021 pèrdues de 860.000 euros, principalment pels elevats costos de compra majorista a les grans generadores.
Si bé el president de la comissió d’Energia de Pimec entén la iniciativa de reduir els costos energètics a les famílies vulnerables, considera que fer-ho mitjançant una empresa comercialitzadora pública “es un error”. Segons Vila, el camí assistencial correcte per als nuclis familiars amb més dificultats econòmiques passa per ajudar a reduir les seves necessitats energètiques. Això s’aconsegueix, raona, “fent inversions en millorar els seus habitatges”. Cobrir les elevades despeses necessàries per condicionar correctament un edifici o habitatge en termes d’eficiència energètica ajudaria a estalviar energia, i, per tant, despeses, a curt i a llarg termini. “Millorar els habitatges, i no subvencionar l’electricitat, és la veritable política”, apunta el representant patronal, tot lamentant que cobrint directament les necessitats dels col·lectius vulnerables només es treu responsabilitat a les grans comercialitzadores. “Endesa es treu un pes de sobre”, ironitza.
Millors condicions empresarials
Segons Casas, l’administració no ha de tenir un rol finalista a la transició energètica al país; només ha de ser un facilitador. “L’administració ha de fer de catalitzador per a la transició energètica; no ha d’afectar el procés, ha d’accelerar-lo”, postil·la. En aquest sentit, reclama que els esforços del Govern se centrin a “vetllar perquè es dugui a terme correctament”, en termes d’agilització de tràmits administratius i facilitació empresarial. Reclama, amb tot, “ajudes a les empreses que vulguin invertir” en projectes de renovables.
Coincideix Vila, tot raonant que L’Energètica hauria de “fer aquelles coses que el sector privat té difícil fer”. Un dels dèficits històrics a la infraestructura energètica catalana és l’evacuació d’energia des dels parcs generadors cap a la xarxa. El president de la comissió d’energia de Pimec fa temps que fa aquesta demanda, en tant que l’actual connectivitat exclou part del territori de l’aterratge de centrals eòliques i solars. “Hi ha comarques on no es pot col·locar un parc fotovoltaic perquè no hi ha una línia d’alta tensió a prop” –un problema de distribució en la solució del qual l’energètica pública, argumenta, sí que podria esdevenir una eina útil–.
Correcció: a la versió original de l’article s’indicava per una errata que les pèrdues de l’energètica pública barcelonina eren de 860.000 milions d’euros. La xifra correcta, segons reportada pels mitjans citats, són 860.000 euros
