Quan va esclatar la pandèmia de la Covid, ara fa més de tres anys, moltes veus van indicar que podia ser el final del comerç tradicional a les ciutats. El fet d’haver de restar quasi tres mesos tancats, va posar en escac molts dels negocis que durant molt de temps havien donat vida als barris de les ciutats catalanes. Tot i aquesta desesperança, la realitat, i el temps, han fet callar aquestes veus demostrant que el petit comerç està més viu que mai tot i haver passat tres anys realment complicats, no només amb la covid, sinó ara també amb la gran inflació que viu Catalunya i tota Europa.
Si mirem les dades, actualment hi ha més de 92.500 establiments comercials a Catalunya, dels quals el 83,2% són de proximitat. A més, de totes les empreses que es dediquen al comerç, el 97,6% tenen menys de 10 treballadors i constitueixen el que pròpiament coneixem com comerç de proximitat i facturen el 34% dels ingressos agregats del sector i donen feina a més 306.500 persones. Tot plegat aporta un 12% del PIB català i aporta el 14% de l’ocupació total del país.
Comerços centenaris
Un dels principals problemes del comerç i més en l’era de la immediatesa actual és que la seva vida acostuma a ser limitada. Superar la cinquantena d’anys és una fita que costa de veure avui en dia al comerç el detall. Ara bé, Catalunya mostra una bona salut del comerç, sobretot si mirem les xifres de comerços centenaris que hi ha al país. Segons les últimes dades disponibles del Govern, actualment hi ha 620 establiments que tenen més d’un segle de vida a Catalunya, dels quals uns 60 tenen més de 150 anys.
Aquesta bona salut també es pot veure en els reconeixements que dona la Generalitat a aquest tipus de negocis des de fa més de 20 anys. L’any passat l’administració catalana va distingir fins a 20 locals mítics de comerç al detall per haver sobrepassat el centenari. L’any 2021 (la xifra va ser molt semblant i se’n van sumar 15 i el 202 tot i la pandèmia 9 establiments comercials van assolir el centenari.
A més, aquest tipus de comerços estan prou ben repartits per les diverses vagueries catalanes. La que més n’acumula és Barcelona amb el 47,42%, una dada lògica donat que hi ha molta més població. Molt més enrere trobem que a la Catalunya Central i a Girona hi ha el 16,40% i 15,11% dels comerços centenaris catalans. Ja amb menys d’un 10% trobem Tarragona (8,68%), les Terres de l’Ebre (6,92%), Lleida (3,22%) i, per últim, l’Alt Pirineu i Aran amb un 2,25% dels comerços.
Capitalitat europea del comerç
A més de tot això, cal recordar que Catalunya està intentant donar més força al seu comerç de proximitat intentant que Barcelona sigui la primera ciutat a ostentar la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat. Aquesta va ser una iniciativa de la Fundació Barcelona Comerç i l’associació europea Vitrines d’Europe que el Parlament Europeu va aprovar el passat mes de gener. En paral·lel, els mateixos promotors van presentar la candidatura de Barcelona per ser la primera ciutat del continent en rebre aquest reconeixement.
Totes dues propostes compten amb el suport de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres. Es preveu que la cambra d’Estrasburg decideixi quin municipi assumeix la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat el pròxim mes d’octubre. Les possibilitats de la candidatura de Barcelona -encara que ja es dona pràcticament per sabut que serà la ciutat escollida- pivoten en l’enorme protagonisme que té el sector comercial tant en la mateixa ciutat com en el conjunt de Catalunya.
Primer dia europeu del comerç de proximitat
A banda de les dades, aquest dimarts també s’ha celebrat el primer Dia Europeu del Comerç de Proximitat. Els comerciants de Barcelona han aprofitat per reivindicar que es reconegui la ciutat com a Capital Europea del Comerç de Proximitat. “Barcelona és una ciutat on hi ha comerç a tots els barris, un comerç que és molt social i que acompanya a tots els veïns”, ha defensat Pròsper Puig, president de Barcelona Comerç, impulsors de la iniciativa, aprovat pel Parlament Europeu el passat mes de gener. Segons Puig, el model de comerç de la ciutat “és exportable a tot Europa” i ha afegit que la capital catalana és “l’enveja del comerç europeu”.
Si finalment es dona aquesta distinció a Barcelona, el president de l’associació de comerciants ha defensat que permetria que el sector “es posés al dia” i fomentaria polítiques tant públiques com privades per incentivar el comerç de proximitat que ara com ara “estan pendents” per manca de finançament.
