“Per comprar bé, la gent ha d’estar tranquil·la“. És una llei general del comerç menudista que fa seva Jordi Rifa, propietari de la botiga Trade Home de l’Eixample i membre de la junta de l’eix comercial del barri. La primavera del 2025, però, no ha donat motius al consumidor per anar relaxat als seus locals de referència. Entre escalades bèl·liques i amenaces de recessió econòmica, sota el pes dels aranzels i enmig d’una crisi residencial que a Barcelona és encara més sagnant, els botiguers de la capital del país han sortit de la Setmana Santa d’enguany a un ritme més lent que en altres temporades. S’hi ha afegit una primavera no gaire càlida, amb una meteorologia inestable. “La calor no ha arribat fins fa dues setmanes, i això despista molt el públic”, sosté Jordi Arias, president de l’eix comercial de Sant Antoni. La pluja i l’ombra de la crisi econòmica, doncs, han afluixat el rendiment de les caixes de proximitat. El consens, però, és que venen temps millors: a porques hores de començar les rebaixes, les botigues de barri són optimistes. “Podrem fer més descomptes, i els venedors estan amb una actitud molt positiva“, sosté Arias.
El president de Barcelona Comerç, Pròsper Puig, veu en el 2025 un alentiment general del consum en els sectors més afectats pel període de rebaixes, com ara la roba. “La gent dedica menys diners a consumir; i no sabem cap a on aniran. Anàvem molt bé, però ara ja no tant”, descriu Puig, que es guarda la seva valoració fins als primers dies d’ofertes. “Haurem d’esperar a veure com comencen les rebaixes”, esbufega. Els dos eixos comercials veuen amb millors ulls la pròxima campanya. Mirant enrere, en les experiències immediatament anteriors, les rebaixes del gener -les més rellevants de l’any- “no van ser gaire bones”, coincideixen des de l’Eixample i Sant Antoni. Ara bé, no ho van ser perquè les vendes de les festes de Nadal es van enfilar, i van deixar caixes plenes al teixit barceloní. De cara a l’estiu, les setmanes fluixes just abans del període de descomptes donen a entendre que el comprador habitual aprofitarà per adquirir tot allò que no ha adquirit durant la primavera. “Jo estic fent compres per a les rebaixes, reposant articles per tenir suficient estoc”, anuncia Rifa, que ha pogut celebrar unes setmanes més falagueres a la seva botiga.
El 2025, val a dir, ha tornat a aterrar l’afluència al comerç local després d’un 2024 excepcional. El curs passat, els barcelonins van celebrar la sortida de l’espiral inflacionista provocada per la guerra d’Ucraïna anant de botigues. “La de l’estiu passat va ser una campanya molt bona, però ara notem que la gent té menys recursos per fer compres”, reconeix Arias. A més, els shocks econòmics que s’han acumulat des de l’inici del curs fan tremolar algunes carteres. “Amb la Dana, per exemple, vaig notar que no venia res de res”, lamenta Rifa. Puig, per la seva banda, afegeix que “la confiança del consumidor baixa; i, si no hi confies, no gastes”. Es tracta, a més, d’un refredament més perillós per a les botigues de barri que no per a les grans cadenes del centre: “el turista que ve a passeig de Gràcia porta una altra mentalitat”, diagnostica el president de l’eix de Sant Antoni. Ara bé, a l’altra banda de la balança hi ha l’alliberament del crèdit: els tipus d’interès, després d’una llarga cadena de baixades per part del Banc Central Europeu, han reduït amb intensitat el cost de demanar diners, i els crèdits al consum poden ser una injecció d’adrenalina per als compradors.
Unes rebaixes menys properes
La conjuntura econòmica i el temps marquen les tendències de consum any rere any. Ara bé, per a Puig, l’arribada de les rebaixes ha anat perdent significat amb el pas del temps. “Les rebaixes s’han allunyat del comerç local, perquè han perdut l’essència, que era capitalitzar-se de cara a la nova temporada”, identifica el president de Barcelona Comerç. És a dir, el pas cap a les compres digitals, així com l’ampliació de les èpoques de descomptes a altres moments de l’any -el Black Friday, tan crític per a les botigues de barri, n’és l’exemple més clar- han “despistat els compradors”, que ja no “s’esperen a comprar als moments de descomptes”. “Si el preu és adient, el client compra, i punt”, postil·la. Per a Arias, enfront d’aquesta nova realitat, els petits locals han de potenciar les seves virtuts, i evitar la competència amb les grans marques. “Nosaltres guanyem en qualitat i bon servei; sent veïns dels nostres veïns”, assegura el president.
Això no vol dir, però, quedar-se “antiquat i desfasat”, apunta Jordi Rifa. Al contrari: la nova realitat del comerç de barri reclama noves formes de fidelització; noves experiències de compra que afegeixin al valor que ja tenen les botigues de proximitat. “Ara més que mai cal adaptabilitat. Jo fa 30 anys que tinc la botiga, i abans deixava l’aparador quiet més d’un mes. Ara, hi ha setmanes que el canvio dos cops”, narra Rifa. Les rebaixes són, de fet, un dels moments clau per a aquesta especialització. Com indica Puig, el client més jove “no està acostumat” als períodes de descomptes, “perquè, si vol quelcom, ho té immediatament”. En aquest context, per al botiguer de l’Eixample, “els primers dies de rebaixes sempre són fluixets; però, si s’ofereix una experiència positiva, la gent respon”. Per a Arias, per la seva banda, ha esdevingut clau la presència digital, que serveix com una via addicional per “fidelitzar” la clientela. “Les xarxes socials serveixen per fer un vincle amb la gent jove, que també valora i cuida el comerç de proximitat”, assegura el comerciant. I afegeix: “si et dediques només a obrir la persiana, no serveix. Internet és un aparador més”. Una consideració que comparteix Rifa: “com a empresa, has d’invertir. El botiguer normalment és conservador amb aquests canvis, però tard o d’hora ho haurà de fer”.
El debat dels diumenges
Més enllà del contacte amb els clients, Arias també posa deures a les administracions per sostenir el valor del comerç local. Especialment a l’Ajuntament de Barcelona, a qui critica per la concessió que suposa la llibertat d’obertura els diumenges i festius. “No podem competir en les mateixes condicions que els grans eixos”, lamenta. No és una preocupació que comparteixi Puig, que admet que “això continuarà així”, però que “s’ha fet un gran esforç per fer negoci, però preservant el comerç de barri”. En tot cas, els botiguers consultats coincideixen a la necessitat de “cuidar” la mena de negocis que representen els eixos comercials fora del centre de la ciutat. “Nosaltres no només mirem per les botigues: volem un barri bo en general i, sense locals de proximitat, no hi ha barris”; conclou el president de l’eix de Sant Antoni.
