“Sempre esperem que arribi el Nadal“, explica Àlex Goñi, president de PimeComerç, la secció de la patronal catalana de la petita i mitjana empresa dedicada al sector retail. Segons un recent informe de Deloitte, les llars de l’Estat espanyol calculen una despesa durant les setmanes nadalenques de 634 euros, en la mateixa línia que la del 2021, quan es va quedar en uns 631. Els consumidors catalans, conclou la consultora, gastaran encara més –l’únic territori que se situa per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat, juntament amb la Comunitat Autònoma de Madrid i Cantàbria–. Així, la inversió absoluta de cada català puja en tots els sectors del consum en festes. Això, però, no garanteix un bon rendiment final. “La despesa familiar es comença a regular –avisa Goñi– i podem acabar passant per moments difícils”.
Les principals organitzacions del sector esperen mantenir o fins i tot superar la xifra de facturació del 2021, si bé no compten a vendre més unitats de res que ara fa un any. La inflació, així, farà que els catalans gastin més diners en menys compres. Segons apunta Roger Gaspa, president de Foment Comerç, el repartiment d’aquesta inversió és desigual. “Un terç de la població encara gaudeix dels estalvis generats durant la pandèmia, i conserva una bona capacitat de consum”, raona. Al terç inferior, però, el poder adquisitiu addicional acumulat durant el confinament ja s’ha esfumat. “Hauran de consumir menys al Nadal”, lamenta Gaspa, que detecta a curt termini importants “canvis en els patrons de compra”, especialment en l’alimentació. Les estimacions de la patronal van en línia amb els resultats de l’informe de la consultora, que detecta que mentre un 40% de les famílies espera augmentar la despesa dedicada a les festes, fins a un 30% no tindrà més remei que reduir-la.
Segons les dades que manega la secció comercial de Foment, això es concretarà en una major planificació, una reducció del consum en termes quantitatius d’un 8% en termes interanuals i canvis per marques i altres opcions de menor cost. Si bé les primeres festes sense cap mena de restricció no es projecten com un desastre –”la gent es vol donar el premi”, subratlla l’empresari– les expectatives són difícils d’aterrar. Per al president de la patronal de l’empresa familiar de retail Comertia, David Sánchez, “cada cop és tot més volàtil, i les dades s’han d’analitzar dia a dia”. Segons les tendències que han facilitat els associats de l’entitat, de fet, és molt més optimista que els seus col·legues. “De moment no estem notant la caiguda del consum per l’estalvi” celebra l’empresari.
Els empresaris membres de les tres entitats, però, es mouen en nivells de vendes similars. Les potencials pujades en la facturació de cara al Nadal aniran “en la línia de la inflació”, i les caigudes en volum de vendes s’hi corresponen. Segons un recent informe de la companyia de recursos humans Randstad, també ho hauria de fer la contractació. Les altes temporals per cobrir la demanda es moderarien substancialment enguany –unes 11.000 menys que ara fa un any, amb 58.000 acords laborals pels 69.000 del 2021–. El representant de PimeComerç comparteix la consideració, si bé les altres patronals no detecten aquest alentiment. “Notarem un reforç des del punt de vista del dimensionament de les plantilles, perquè hi haurà més afluència igualment”, preveu Gaspa. “Mentre no hi hagi un canvi clar de comportament, continuarem fent el mateix”, afegeix Sánchez.
Les botigues guanyen menys
Totes tres agrupacions empresarials, però, coincideixen a identificar una important reducció de marges de benefici en el sector. Segons el representant de Comertia, els negocis, especialment els més petits –el 85% del retail català– “volen ser conservadors i protegir la fidelitat del client per sobre dels guanys”. Així, reconeixen les fonts consultades, la majoria dels establiments han rebutjat traslladar a preus els elevats costos energètics i de matèries primeres dels darrers mesos. “L’augment dels costos de l’electricitat ens ha tocat directament –lamenta Goñi– i molts comerços estan retallant despesa”. Si bé el president de PimeComerç revela una “por” entre els consumidors a accelerar les compres, un factor que també colpeja els balanços finals, aquesta reducció no es veu en tots els grups poblacionals.
“Entre els grups amb més estalvis no hi haurà canvis, ni en alimentació ni enlloc”, opina Gaspa, que reitera l’escletxa entre els decils de població amb coixí econòmic i aquells que ja l’han perdut. L’empresari, president també de la CEDAC –la patronal catalana de distribució del sector alimentari– no aclareix si serà l’alimentació i l’oci qui canalitzarà millor l’estalvi disponible, o serà el “consum no quotidià”; és a dir, els regals. L’informe de Deloitte, però, marca una tendència clara: l’augment en despesa en menjar i beure serà marginal, d’uns cinc euros per nucli familiar; mentre que les previsions generals en altres compres apunten cap a una inversió 30 euros més elevada que ara fa un any.
Una crisi a llarg termini
“El Nadal és una mica l’illa de la tranquil·litat, però vindran canvis”, projecta Goñi. La principal preocupació del representant empresarial és, en aquest sentit, la capacitat de resistència dels negocis més enllà d’un període, si bé conflictiu, de tradicional bonança. Si les petites botigues –i també els grans establiments, tot i que els efectes són diferents– han de reduir marges de beneficis a llarg termini, poden començar a patir problemes de liquiditat. En aquest sentit, el president de PimeComerç alerta d’una possibilitat ombrívola: retards de pagaments, o fins i tot impagaments, si la situació es manté. “Hi ha gent que posarà diners i esperarà que es recuperi la situació; altres simplement tancaran”, lamenta.
Sánchez, per la seva banda, veu un horitzó més positiu. El representant de la patronal del retail familiar entén que la tempesta amainarà. “Hi ha causes conjunturals molt potents” per a les possibles penúries del comerç català, també durant el Nadal. Si bé l’impacte de l’espiral inflacionista és “molt fort, amb una corba ràpida”, els preus, entenen des de l’entitat, s’haurien de moderar,. “Els factors haurien de desaparèixer” a mitjà termini. L’estratègia a seguir, sosté l’empresari, és la que ja s’està implementant: mantenir el client i els volums. “Intentarem compensar la inflació perquè el consumidor pugui mantenir raonablement el seu poder adquisitiu”, conclou.
3 
