Les botigues de grans empreses multinacionals com Inditex, Mango o Primark s’han apoderat del centre de Barcelona. La notícia sobre l’obertura d’un gran Zara a plaça Catalunya -fent la competència al Primark de cinc plantes que ja hi ha al centre de la ciutat- ha tornat a obrir el debat sobre les restriccions comercials per aquestes empreses. Tot i ser un esdeveniment fruit del canvi de la societat, la preferència pel fast shopping i no per les peces de llarga durada, els botiguers del centre de la capital catalana es queixen del poc diàleg que hi ha amb les grans companyies. Si bé és cert que un viratge social no es pot transformar sinó més aviat t’hi has d’adaptar, el comerç de proximitat del centre barceloní demana transparència d’accions i més col·laboració per poder conviure. Mentrestant, el silenci de les grans companyies es fa notar amb l’obertura de més locals, una decisió que tot i no fer-se amb l’objectiu d’eclipsar els petits comerços, els fa sentir com una veu minoritària, a la qual no s’ha d’escoltar.
“Ens fa la sensació que tenen zero implicacions socials”, explica Fermín Villar, president de l’associació de veïns i comerç, Amics de la Rambla. Ell reconeix que la tendència de la societat ha canviat i “on abans hi havia 28 botigues de jaquetes de pell”, ara hi ha tres Zara diferents. No és precisament una estratègia pensada per ignorar o desbancar els productes de proximitat, però sí que els redueix la clientela. La solució perfecta seria buscar l’equilibri, una iniciativa que Villar assegura que és molt beneficiosa per les dues parts, però que mentre els botiguers en fan ressò, “a les grans empreses ens trobem les portes tancades”, remarca el president de l’associació. És per això, que ara demanen més ajuda per part de l’administració pública i la creació de comitès efectius on totes les parts implicades puguin parlar i debatre sobre el futur comercial del centre de Barcelona. “S’ha d’aprendre a compensar”, explica Antoni Torres, president de Pimec Comerç, qui veu clara la tendència social, però confirma que la convivència és possible.
El centre de la capital catalana és l’exemple perfecte per posar en marxa un model d’equilibri de comerços. D’aquesta manera, els botiguers de la Rambla poden fer front a les seves despeses i es poden aprofitar de l’afluència que generen a la zona les grans companyies. “Mentre no hi hagi interlocució, no serà possible”, lamenta Villar. Precisament aquest diàleg no és una iniciativa estranya pel president d’Amics de la Rambla, ell mateix posa l’exemple del McDonald’s del carrer Pelai, el propietari del qual sempre ha participat en l’associació i fins i tot hi ha tingut algun càrrec important. Tanmateix, el president de Primark també va acceptar parlar amb l’associació i, encara que no se’n traguessin els fruits desitjats, “vam poder expressar el que pensàvem”, diu el president d’Amics de la Rambla. Una situació que no s’ha reproduït amb Inditex, que després de fer l’anunci de la nova obertura al centre de Barcelona, “no hem sabut ni trobar la porta per on iniciar el diàleg”, diu amb to irònic Villar.
La “transparència” inexistent de les grans empreses
Des del Món Economia ens hem apropat a la marca espanyola per saber-ne més sobre la seva estratègia comercial, però tampoc hem obtingut resposta. No obstant això, en l’informe anual del 2022, dins l’apartat d’estratègia, la companyia esmenta com tenen en compte “aquelles entitats o col·lectius que estan relacionats amb Inditex, tant al llarg de la nostra cadena de valor, com en l’entorn en el qual desenvolupem la nostra activitat”. D’aquesta manera, la multinacional assegura que un dels seus principals principis és “la transparència” i que compten amb una Comissió de Sostenibilitat des del 2019. Segons explica l’informe, es tracta d’una comissió delegada del Consell d’Administració entre les responsabilitats de la qual es troba la supervisió de les relacions amb els grups d’interès en l’àmbit de la sostenibilitat. Amb tot, doncs, semblen tenir les bases molt clares sobre com comunicar-se amb el seu entorn, el que xoca amb l’opinió d’Amics de la Rambla, que continuen assegurant que “per voluntat pròpia no venen a parlar amb nosaltres”.
La manca de comunicació que assegura l’associació té un problema de base principal que reflecteix la poca preocupació que hi ha pel producte de proximitat, sobretot quan es parla de grans ciutats i marques de roba. En aquest sentit, Amics de la Rambla demana més participació de l’Ajuntament de Barcelona per intentar buscar punts en comú. De fet, el mateix Villar reconeix que “no es pot criminalitzar les seves actuacions”, però sí que creu que hi ha d’haver un benefici per tothom. “A tots ens agraden les llums de Nadal, no pot ser que només les paguem a l’associació i les aprofitin tots”, exemplifica Villar, amb una de tantes situacions en les quals noten la desigualtat.
La lluita contra la poca personalitat de la ciutat
El president de Pimec Comerç confirma que la tendència d’expansió de les grans marques multinacionals al centre de Barcelona és certa i a més, assegura que “Portal de l’Àngel, per exemple, està colonitzat en excés”. Aquesta situació, que Torres també afirma que es tracta d’una clara aposta social per les compres ràpides, no només és perjudicial per als comerços de proximitat, sinó que també per la imatge que es té de la ciutat. “Si tenim una botiga d’aquestes a cada cantonada a totes les capitals europees, les ciutats perdran la seva personalitat”, explica l’expert. És per això que ell parla de la necessitat d’obrir pactes per arribar a l’equilibri, el mateix que demanen les associacions com Amics de la Rambla. “Si ho hem aconseguit amb la ZGAT, perquè no es podria fer ara amb l’expansió dels comerços”, reflexiona Torres.
L’acord per delimitar les zones comercials que obrien diumenges i festius fou tot un èxit, segons descriu Torres i, per tant, aquest exemple és per a ell la prova definitiva que un acord social entre associacions i grans empreses és possible pel bon funcionament de la ciutat. Tot i que encara queden uns mesos perquè finalitzin els anys de prova pilot de la ZGAT, el president de Pimec Comerç apunta que hi haurà bones conclusions. “El model de concentració social és el model“, reitera Torres, una opinió que també comparteix el president d’Amics de la Rambla. Amb tot, doncs, els experts demanen la interacció de les empreses grans amb les petites, per tal de treballar plegades per construir un millor comerç al centre de Barcelona, perquè “si cadascú va a la seva, no hi haurà acord ni millora”, conclou Torres.
3 
