El combat contra els principis de les recents propostes legislatives per regular el mercat de l’habitatge ha estat una de les banderes de les grans elits empresarials en els darrers anys. Els topalls de preus, a la protecció dels llogaters en situació de vulnerabilitat o les crides a aturar els desnonaments han rebut importants crítiques de patronals, think tanks de l’espai liberal i partits de l’arc parlamentari de la dreta. Aquest mateix dilluns, s’hi ha afegit el Cercle d’Economia, amb una nota d’opinió sota el títol de De la desconfiança a la col·laboració que detalla les propostes dels grans directius de Barcelona per afavorir l’accés a l’habitatge per a “famílies amb menys recursos i joves”. Les receptes de l’entitat presidida per l’ex conseller delegat del Banc Sabadell Jaume Guardiola proposa un canvi de paradigma en l’aproximació de les administracions al món residencial: l’empresariat reclama vehicular les polítiques que s’hi dediquin “preferentment a través de la despesa pública en lloc de fer-ho, com fins ara, a través de la regulació”. És a dir, més inversió pública, majoritàriament executada pel sector privat, i menys límits i constrenyiments.
A parer del Cercle, la llei de l’habitatge espanyola -similar, però menys ambiciosa, a la catalana que va tombar el Tribunal Constitucional- “no només difícilment tindrà els efectes esperats, sinó que és probable que acabin sent obertament contraproduents en relació amb els objectius que diu perseguir”. En concret, les elits econòmiques de la ciutat apunten al control de preus com un incentiu perquè els rendistes situïn els seus actius immobiliaris a mercats “no regulats per la LAU”, com ara el d’habitatge temporal o el de lloguer turístic. En segon lloc, la limitació dels desnonaments per a persones vulnerables genera “inseguretat jurídica” per als propietaris. La crida, val recordar, contrasta amb els més de 1.800 llançaments que es van produir a Catalunya durant el primer trimestre del 2024. Finalment, la “zonificació inclusiva” que contempla dedicar el 40% de les noves promocions a lloguer protegit és “un desincentiu molt fort a la construcció de nous habitatges”. En aquest sentit, el director general del Cercle, Miquel Nadal, lloa la mesura, que considera que té “tot el sentit”; si bé qüestiona la “intensitat” de la política. El llindar actual, argumenta, és massa elevat; i no existeixen incentius suficients perquè els promotors mantinguin la seva activitat.
L’esperit de la norma, critiquen des de l’entitat, és el de “descarregar sobre el sector privat” els costos de la regulació. Un objectiu, asseguren, que pot esdevenir una arma de doble tall; atès que els propietaris tenen alternatives per esquivar els efectes de la llei -alternatives, majoritàriament, pernicioses per als llogaters locals; especialment aquells amb rendes més baixes-. Els arrendadors, recorden, poden evitar els nous costos “bé traslladant-los als llogaters, bé deixant de participar activament en el mercat, és a dir, reduint l’oferta”. Així, la llista de mesures que reclamen els de Guardiola van dirigides a reduir les càrregues imputades sobre la propietat; tot esperonant que sigui el sector públic qui se’n faci càrrec. Una política d’habitatge efectiva, raonen, “es basa en la concertació entre el sector públic i el privat, en què el primer fixi incentius i aporti recursos i el segon es comprometi a col·laborar-hi de forma activa a canvi d’una rendibilitat raonable”. Aquesta entesa és el camí que auguren necessari per destensar el mercat per la via d’augmentar l’oferta disponible.
Lloguers concertats i ajuts públics
Per portar a terme aquest canvi d’estratègia, el Cercle posa sobre la taula una dotzena de demandes, a curt i mitjà termini, que se centrin a incentivar l’activitat privada al món de l’habitatge i, en conseqüència -diuen-, augmentar la demanda. En primer lloc, criden a la no aplicació dels topalls de preu del lloguer. Més enllà d’això, reclamen garanties d’impagament de lloguers públiques per eliminar els riscos que pateixen, a parer seu, “particulars, promotors i sector financer” davant els usuaris, especialment els considerats com a vulnerables. “És l’Estat el que ha de protegir les famílies vulnerables”, argumenten. L’entitat fa referència a un recent estudi d’Esade, que apunta que el topall beneficia els lloguers més elevats, que es moderen; mentre que colpeja l’oferta per als immobles de nivell més baix.
El paquet normatiu que afecta els arrendaments culmina amb una nova figura legal, el “lloguer concertat”; un model “subvencionat per a famílies o individus vulnerables, que hagin estat desnonats o que estiguin en risc de desnonament”, vehiculat mitjançant la voluntarietat dels tenidors. Segons explica Nadal, la mesura faria més eficient la defensa de les famílies desnonades; especialment a aquelles ciutats on els mercats són especialment tensos. Envers el model actual, pel qual les persones que han patit un llançament residencial acaben en pensions o altres establiments, aquesta mena de programes “redueixen el cost” marginal; i són “molt més escalables” que les actuals. L’administració de torn, subratllen els empresaris, acordaria amb la propietat una cessió a preus per sota de mercat. Posteriorment, rellogaria a un llogater vulnerable l’immoble a un cost encara inferior, cobrint la diferència respecte del nivell pactat amb el tenidor. El dispendi vinculat a aquesta mesura, estima el director general, pujaria als 400 euros mensuals per habitatge, uns 5.000 euros anuals per unitat; un preu limitat per una iniciativa que, assevera, “redueix a zero el risc d’impagament”.
Onada d’oferta
Més enllà de la qüestió del lloguer, les elits empresarials reclamen una sèrie d’iniciatives per augmentar l’oferta de lloguer i compra en el mercat lliure. A curt termini, cerquen activar ajuts públics a la rehabilitació d’immobles per dedicar-los al mercat residencial; així com un facilitament administratiu dels canvis d’usos i l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat de locals o estudis. Més encarades a la construcció, entrarien en vigor qüestions com un millor accés a sòl edificable per a les promotores, així com l’expansió d’iniciatives públicoprivades per cedir terrenys propietat de l’administració a constructors que hi puguin instal·lar noves finques. De cara als compradors, el document recull mesures com avals o ajudes a la compra per als col·lectius vulnerables, especialment les persones joves -fet que, afegeixen, “alliberaria habitatges de lloguer” per destensar el mercat-. Ampliant el focus, el Cercle exigeix un “gran pacte per l’habitatge” entre les forces polítiques, administracions i empreses del sector, i que cobreixi “el nombre més gran d’àmbits proposats” per l’organització.
1 
1 