La cadena KFC anunciava al gener l’obertura d’un tercer restaurant a la perifèria de Perpinyà, un projecte que va provocar polèmica. Els problemes de salut pública es van confrontar amb l’oportunitat de crear 50 llocs de treball. A la Catalunya Nord, un 20% de la població pateix obesitat, un 5% més que la mitjana de l’estat francès. Però es tracta d’un territori altament impactat per l’atur, de manera que qualsevol inversió que impliqui crear ocupació és tingut en compte. Paradoxalment, hi ha veus que alerten que aquesta mena d’establiments, cada vegada més dominants a Perpinyà i la rodalia, són pa per a avui i fam per a demà des del punt de vista de l’economia, perquè els llocs de feina que ofereixen són precaris i perquè amenacen la restauració tradicional. Sociòlegs i urbanistes alerten que la multiplicació de cadenes de menjar ràpid es retroalimenta amb les desigualtats socials.
Un 51% de la restauració ja és amb menjar ràpid
Segons la Cambra de Comerç i de la Indústria de Perpinyà, el 51% de la restauració de la Catalunya Nord ja és de menjar ràpid. Com arreu de l’estat francès, les entrades de la capital rossellonesa s’assemblen a un parc d’atraccions, amb els rètols de restauració ràpida imposant la seva arquitectura: locals envoltats de pàrquings, amb teulades verdes per a McDonald’s, vermelles per a Burger King, o d’estil Kentucky per al KFC. Les 24 hores de cada dia de la setmana, els cotxes fan cua per emportar-se el menjar a casa.
El que ofereixen és un dinar per uns 9 euros de mitjana, consumible en menys de 30 minuts. Darrere la seua barra de zinc, Pascal, restaurador tradicional al centre de Perpinyà, defensa la seva opció: “Aquí encara tenim aquesta cultura del menjar bé. La gent continua agafant-se temps seure i xerrar al voltant d’un plat”. Pascal ofereix una cuina més aviat tradicional, amb plats de cuina familiars, de cultura catalana i francesa. “El problema és que McDonald’s mai proposarà una ollada o una blanqueta de vedella. Però nosaltres [restauradors tradicionals] sí que ens hem posat a fer hamburgueses i pizzes”. En el seu menú, l’entrepà americà es cola entre els plats casolans.
Un sector de la restauració que creix sense parar
La restauració ràpida amenaça la competència tradicional. La contractació de treballadors poc qualificats, majoritàriament estudiants en situació de precarietat i a temps parcial, així com l’organització de les cuines en cadena fordiana, assegura una alta competència. El 2021, el mitjà de comunicació Acontrecorps publicava un estudi que classificava Perpinyà com la desena ciutat de l’estat francès amb més concentració de menjar ràpid: 6 McDonald’s (7, actualment), 1 Quick, 2 KFC (3, avui dia), 2 O’Tacos. Les grans cadenes van ser les primeres a gaudir de les mesures postconfinament de la pandèmia de la Covid, sobretot amb la venda per emportar.
Entre el 2019 i el 2020, la gastronomia ràpida va ser l’únic sector que va créixer, passant d’un 36% de freqüentació a un 43%. I, els dos últims anys, les companyies d’entrega de baix cost UberEats i Deliveroo van conquerir el mercat de la perifèria de Perpinyà en el sentit més ampli, amb una zona de lliurament eixamplada als pobles d’Elna i d’Argelers, fins a representar un 30% del mercat.
Però les dades s’han de comparar amb els últims estudis de l’Institut Nacional d’Estadístiques i d’Estudis Econòmics, que revelen que la Catalunya del Nord és el territori més pobre de l’Estat francès.
Obesitat: un problema de salut pública lligat a la pobresa i el menjar porqueria
El juny del 2022, la comissió d’afers socials del Senat francès publicava l’informe Sobrepès i l’obesitat, l’altra pandèmia. L’estudi indica que els treballadors de classe baixa tenen el doble de probabilitats de patir obesitat que la classe alta (un 18% contra un 9%). Segons l’estudi del Senat, “el 75% dels nens amb obesitat o sobrepès venen de les classes populars i inactives”, i estan “quatre vegades més afectats per l’obesitat que els nens de les classes altes”, per culpa d’un entorn social “obesogen”. I a l’àrea nord-catalana, l’obesitat ha arribat a un 20% de la població, cinc punts per sobre que la mitjana de tot l’estat francès.
El fenomen dels kebabs als centres urbans degradats
L’altra gran modalitat de menjar ràpid a la Catalunya Nord, també vinculada als sectors més pobres, és la que es troba cor de la vila de Perpinyà, el que col·loquialment s’anomena “petits moros“. Des del principi de la dècada del 2000, els kebabs van aprofitar la desertització dels centres de les ciutats. En l’estudi Dimensions polítiques, socioculturals i territorials del kebab a França, els sociòlegs Jean-Laurent Cassely, Jérôme Fourquet i Sylvain Manternach afirmen que la distribució geogràfica del menjar porqueria es calca sobre l’ocupació social dels centres urbans: “Perpinyà, com altres ciutats del sud de França, compta amb barris pobres en gran part al centre antic, quan les classes mitjanes i afavorides ocupen barris residencials de la perifèria”. Pel que fa als kebabs, Perpinyà se situa a la cinquena posició estatal, amb més de 40 establiments.
En aquest panorama, com l’altra cara de la moneda de les grans cadenes americanes a les entrades de les ciutats, els kebabs es troben al centre o en els barris a prop del centre antic, sobretot a prop de les estacions. L’objectiu és arribar al públic que no té ni cotxe ni moto: estudiants, noctàmbuls i la població humil dels barris cèntrics. A l’avinguda de l’estació de Perpinyà, durant el Ramadà, els kebabs van abaixar les persianes durant el dia. Però no tots. Khamel, al capdavant d’un dels pocs locals d’aquesta mena que van estar oberts durant el dia en aquest període de dejuni per als musulmans, admetia: “Jo no em puc permetre el luxe de perdre la clientela de joves i estudiants que venen. A Perpinyà, si vols menjar després de les dues de la tarda, és impossible, i per això hi soc”.
Al mes d’abril, Strabucks va anunciar la seua arribada al centre de la ciutat, al voral Vauban, una de les avingudes de vianants més freqüentades pels perpinyanesos. El nou pla d’ordenació estatal, que serà efectiu l’any vinent, redueix els terrenys urbanitzables i obliga les cadenes a implantar-se als centres antics. Allà, hi troben uns locals molt sovint abandonats, amb preus de lloguer a la baixa des de fa vint anys.
