L’expansió del turisme internacional per Catalunya continua sense aturador. Segons les dades de moviments turístics en fronteres publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, el Principat va rebre 2,39 milions de visitants forans durant el mes de juliol, un 3,7% més que en el mateix període de l’any anterior. Sobre aquestes dades, només un territori de l’Estat espanyol ha registrat una xifra superior: les Balears, que han fregat els 2,6 milions de viatgers a les seves costes, una alça any a any del 4,3%. D’aquesta manera, el sector català suposa poc més del 22% del conjunt de l’afluència estatal, que supera els 10 milions de persones; mentre que l’illenc s’emporta poc més del 23% del mercat. Amb aquesta dada Catalunya supera per poc la del 2019, el darrer estiu abans de la pandèmia, quan el mateix INE va confirmar l’arribada d’uns 2,37 milions de persones en les mateixes setmanes.
No és el cas, però, de l’acumulat anual, atès, que en finalitzar el setè mes del 2024, els establiments turístics del país han registrat més d’11,4 milions d’usuaris, un 10% més i amb ampla diferència la dada més elevada de tot l’entorn immediat. Cap altre mercat local, de fet, s’ha quedat a prop dels 10 milions: altres entorns turistitzats de l’Estat, com ara les mateixes Balears o les Canàries, han voltat els 8,2 milions de persones estrangeres en trànsit; mentre que el País Valencià ha superat els 6,7 milions i la Comunitat de Madrid s’ha quedat en uns 5,1.
Per mercats, i malgrat la transició a noves geografies que reivindica el sector hoteler, Europa continua protagonitzant l’atracció turística catalana -i del conjunt de l’Estat-. Segons les dades de l’INE, el Regne Unit va ser el país de procedència que més visitants va aportar al mercat espanyol, amb poc més de dos milions de persones; seguit de França, amb poc més d’1,6 milions de viatgers, i Alemanya, que ha superat els 1,2 milions. La composició del pòdium català és similar, si bé amb canvis substancials: l’or se’l queda França, amb més de 425.000 viatgers travessant els Pirineus; avançant els seus homòlegs britànics, uns 250.000 durant les setmanes estudiades. En la línia de les anàlisis de la indústria, els Estats Units -un mercat històricament més disposat a la despesa que els continentals- queden en tercera posició, amb poc més de 218.000 persones.

La despesa deixa dubtes
Amb l’alça de viatges amb destinació Catalunya, la despesa total dels turistes forans també ha registrat una escalada -una que, cal remarcar, no arriba a l’expansió de visitants-. L’estudi de despesa turística elaborat pel mateix INE apunta que els clients estrangers van deixar al país poc més de 3.000 milions d’euros durant el mes de juliol, un 2,1% més en termes interanuals. Malgrat aquest creixement general, les dades individuals deixen certs dubtes respecte de la transició cap al model de valor afegit que reclama el sector: la mitjana de despesa individual, així com la inversió per persona i dia, experimentes lleugeres caigudes si es comparen amb l’estiu del 2023. Segons el mateix estudi, cada client forà va aterrar al país 1.306 euros durant tota la seva visita, un 1,6% menys en termes interanuals; i un 220 euros per dia al territori, una reducció del 0,7% amb la mateixa referència. També s’han fet més curtes les estades, que ja cauen per sota dels sis dies, un 0,8% menys. D’aquesta manera, el creixement correspon al volum, i no a una millora en la disposició dels viatgers a consumir al país.
Observant la mitjana europea, els turistes britànics són els que més recursos han dedicat a les seves visites als territoris de l’Estat espanyol. El mateix institut apunta a una despesa total durant el mes de juliol per part dels ciutadans del Regne Unit de més de 2.800 milions d’euros; molt per sobre de qualsevol mercat continental. Alemanys i francesos es queden substancialment per sota, amb uns 1.600 milions en el primer cas i poc menys de 1.500 en el segon. Especialment cridanera és la composició econòmica dels visitants procedents dels països nòrdics: els poc més de 630.000 clients arribats d’aquesta regió van deixar a Catalunya més de 1.000 milions d’euros durant el juliol, amb certa diferència la xifra més elevada en termes marginals. Un ciutadà noruec, suec o finès va deixar a l’Estat més de 1.600 euros diaris, pels menys de 930 d’un francès o els 1.300 d’alemanys i anglesos.