L’alimentació ecològica s’ha cultivat bé a Catalunya. El potent sector agroalimentari del país, cinquè en aportació al PIB –un gran mèrit en un entorn amb indústries com l’automòbil o la química, amb facturacions elevadíssimes– ha sabut innovar en un terreny d’alta competició. La manca de volums comparada amb alguns mercats competitius exteriors, com ara rivals mediterranis de l’ordre de Turquia, fan que Catalunya hagi optat per una proposta d’elevadíssim valor afegit: l’alimentació ecològica. Amb un creixement de prop del 150% en només 10 anys –segons les darreres dades oficials les més de 5.000 empreses que s’hi dediquen el 2022 a aquesta activitat suposen un salt del 145% en comparació amb el 2022– el sector, així com les autoritats catalanes, tenen motius per celebrar.
“Les xifres globals del sector bio han continuat creixent, tant en operadors que s’hi dediquen com en superfície de cultius, en ramaderia i en activitats suplementàries de transformació”, ha assegurat aquest mateix divendres el president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, David Torrelles. En la presentació de l’informe anual del sector, que l’agrupació ofereix de la mà del departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, l’organisme ha destacat el gran rol que ocupa Catalunya al mercat europeu de l’alimentació ecològica, el més gran del planeta amb diferència. Les darreres dades disponibles, corresponents al 2021, apunten que les empreses catalanes del sector van trencar per primer cop la barrera dels 1.000 milions d’euros, amb un creixement interanual proper al 20%. La dada a 10 anys és encara més impactant: si bé la quantitat d’operadors va créixer en un 145%, la seva xifra de negoci es va disparar en un 796,35% entre el 2011 i el 2021.
Així, Catalunya lidera amb molta diferència el mercat espanyol de l’alimentació ecològica, un dels 10 més grans del món segons el suïs Institut de Recerca per a l’Agricultura Orgànica (FIBL, per les seves sigles en alemany). Segons les dades de l’organisme, el consum d’alimentació orgànica a l’Estat el 2021 –de nou, les darreres dades disponibles– es va elevar fins als 2.528 milions d’euros, el que el situaria com el desè entorn més actiu del planeta. Quant al consum, les dades del Ministeri d’Agricultura per al mateix any l’eleven fins a superar els 3.000 milions d’euros.
En qualsevol cas, Catalunya es troba en un entorn prolífic per a aquesta indústria: la institució amb seu a Frick confirma, en el seu darrer estudi sectorial, que set dels 10 mercats més grans del planeta per al menjar d’origen ecològic es troben a Europa. Alemanya, amb més de 15.870 milions d’euros facturats; ocupa la segona posició mundial, mentre que França s’emporta el bronze, amb una xifra de negoci de 12.659 milions d’euros. Amb prop de 10 vegades la població catalana i un estat al darrere, l’escletxa relativa dels mercats no és gaire elevada. Amb tot, la facturació europea va tancar el 2021 per sobre dels 54.000 milions d’euros, lluny de qualsevol competència regional.
Un mercat arrelat
La producció agroalimentària orgànica catalana no només compleix amb els estàndards europeus –l’Eurocambra la defineix com un “sistema de gestió de la producció d’aliments que combina les millors pràctiques ambientals, un elevat nivell de biodiversitat, la preservació dels entorns naturals i l’aplicació d’alts nivells de benestar animal– en la cadena de valor, sinó també en el comerç. La gran majoria de les vendes de les empreses catalanes dedicades a aquest subsector es tanquen dins el mateix país. En concret, segons les dades del Consell, fins al 40,82%, uns 429 milions d’euros només el 2021. Entre l’Estat i el mercat europeu sumen un altre 48%, amb una facturació de 303 i 211 milions d’euros respectivament; mentre que els llargs viatges de productes s’efectuen només en un 10,3% dels casos, amb unes exportacions fora de les fronteres comunitàries amb prou feines superiors als 100 milions.
Val a dir que els mercats de la Unió miren molt les compres a l’exterior de qualsevol producte orgànic, en tant que la normativa comunitària prohibeix afegir la marca d’aliment ecològic a qualsevol aliment que, en la seva cadena de producció, no compleixi els estàndards locals –establerts, precisament, per les autoritats de Brussel·les–. Aquesta duresa normativa explica els curts lligams entre el productor ecològic i els seus mercats immediats; per a Catalunya, l’Estat i els grans consumidors veïns de la seva oferta alimentària.
Producció agroalimentària única
Si s’observa la capacitat econòmica per sector, el comerç d’aliments ecològics és, a l’ecosistema català, la branca més profitosa, amb una xifra de negoci propera als 330 milions d’euros. Dins les especialitzacions per productes, però, el Consell Català de la Producció Agroecològica destaca amplament la vinya com el cultiu més profitós. La recol·lecció de raïm i elaboració de vins, caves i escumosos orgànics salta fins a una xifra de negoci de 245,27 milions d’euros, el segon subsector amb més pes al territori. És també el que ocupa més percentatge de la terra dedicada a cultius orgànics: de les 242.000 hectàrees de superfície agrària ecològica operativa al país, 29.000 es dediquen a la vinya, un creixement interanual superior al 7%. En aquest sentit, la directora general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Acció Climàtica Elisenda Guillaumes ha lloat l’elevat rendiment del sector del vi orgànic al país. “Ja representa el 51,2% del total de la vinya de Catalunya, el 19% de la vinya ecològica de l’Estat i el 5,3% de la vinya ecològica al món”, subratlla.
Amb aquest lideratge de la vinya, Catalunya es diferencia dins la distribució global de terra cultivable per a alimentació i altres productes orgànics. Segons les dades de FIBL, els cereals són amb molta diferència la producció que ocupa més terra designada com a orgànica al planeta, amb més de 5,4 milions d’hectàrees, seguida del farratge per a les pastures, que supera els 3,2 milions. Tant a Catalunya com al conjunt del planeta destaca la dedicació territorial al cultiu dels fruits fer a l’elaboració de l’oli designat com a orgànic: les 9.800 hectàrees que es dediquen a l’oliva al país s’emmarquen en els prop de 2,1 milions que aprofita el mercat global dedicat al grup d’oilseeds orgàniques.
Comerç, logística i vi
El protagonisme de les explotacions vitivinícoles al mercat ecològic català és tal que es tracta de l’únic subsector netament productiu que es cola entre els quatre més actius del país. Segons les dades del Consell Català, de les més de 5.000 empreses especialitzades unes 369 es dediquen al conjunt de la cadena de valor dels vins, caves i escumosos, un creixement del 6,65% en termes interanuals. Com en el cas de la facturació, són les activitats comercials les que concentren la majoria dels negocis, amb uns 632 –el cim d’una tendència creixent del 485,19% en només 10 anys–. La logística i emmagatzematge, amb unes 309 empreses, ocupa la tercera posició; mentre que Catalunya comptava el 2021 amb unes 158 companyies dedicades a la importació de productes agroalimentaris ecològics de mercats exteriors, una alça interanual del 10,49%.
