La Comissió Europea accepta els riscos que suposa el tractat comercial amb el Mercosur per als ramaders de la Unió. Cal recordar que, segons els documents de l’executiu comunitari, el sector boví serà la principal víctima de les importacions sense aranzels des dels països membres de l’espai comercial llatinoamericà, amb el Brasil i l’Argentina com a principals protagonistes. En aquest sentit, i atesa la creixent pressió de pagesia i formacions polítiques ecologistes contra l’acord en el seu tractat actual, Brussel·les ha compromès un “control rigorós de les importacions” de bestiar, especialment de vedelles, i un “reforç de la vigilància” d’aquestes, tant en l’àmbit sanitari com a escala de mercat.
Ja des de l’inici de les protestes pageses a principis del 2024, una de les denúncies més sonores dels mobilitzats era la intensa “competència deslleial” que pateixen per part de països tercers, amb estàndards ecològics i de salut molt més laxos que al garantista sistema europeu. En aquest sentit, en el marc de la nova estratègia agroalimentària dels 27, la Comissió s’ha compromès a “prendre mesures” per garantir “una coherència més gran” entre les pràctiques exigides als productors locals i les que dirigeixin les importacions des dels països del Mercosur. Tot i això, també obren la porta a modificacions de la legislació per apropar l’estat dels ramaders europeus a la conjuntura internacional del mercat. Entre altres qüestions, l’executiu continuarà amb el fre a les prohibicions de productes biopesticides que ja van entrar en vigor la passada primavera sota la pressió del camp de la Unió; així com agilitzarà l’accés a aquesta mena de solucions quan “no hi hagi cap alternativa”.
A banda de les qüestions de competència, Europa també obre la porta a solucionar des de Brussel·les dues de les grans denúncies dels pagesos: els preus abusius que imposen les grans cadenes de distribució alimentària i la feixuga burocràcia que dificulta les seves relacions amb l’administració. En el primer cas, la Comissió es compromet, en el marc de la seva nova estratègia, a elaborar una nova directiva -de transposició obligatòria a tots els països membres- per evitar “pràctiques comercials injustes” que forcin els productors a vendre els aliments per sota dels preus de cost. En el segon, el govern d’Ursula Von der Leyen promet “un paquet transversal de simplificació legislativa” per agilitzar els processos normatius, que transcendiria les fronteres de la Política Agrària Comuna.
Oposició acumulada
D’ençà de l’acord entre Brussel·les i els governs dels quatre països membres del Mercosur, la pagesia comunitària ha intensificat les seves protestes. Sense anar més lluny, part de les organitzacions del camp català -totes menys les majoritàries, Unió de Pagesos i la JARC- van firmar a finals del 2024 un manifest conjunt contra l’obertura comercial; mentre que tant les entitats espanyoles com les franceses han sostingut marxes per mostrar la seva oposició al tractat. A escala institucional, el govern francès d’Emmanuel Macron lidera una petita coalició de països que aspiren a establir una minoria de bloqueig per fer caure l’entrada en vigor del pacte. Per a fer-ho, cal recordar, l’Elisi necessitaria un mínim de quatre aliats que representin un 35% de la població dels 27. A banda de la francesa, l’única de les grans economies continentals que han mostrat reticències al respecte ha estat la italiana; si bé el govern ultra de la primera ministra Giorgia Meloni no ha assegurat encara la seva posició definitiva. El rebuig al pacte, doncs, no està assegurat, si bé els eurodiputats de Fratelli d’Italia han deixat entreveure en les seves recents intervencions a Estrasburg han deixat entreveure que Roma podria acceptar les ofertes de Paris i acabar rebutjant el pacte.
