El preu dels carburants s’ha mantingut en el centre de la crisi inflacionista del darrer any. El bloqueig de les exportacions russes de cru, la cerca de tercers mercats per al conjunt de la Unió Europea o les diverses bonificacions ofertes pels governs comunitaris han marcat el camí de la inflació. Sense anar més lluny, els efectes de base produïts per l’aniversari de la bonificació a la benzina de Pedro Sánchez van propulsar un repunt de vuit dècimes a l’IPC el passat abril -entre les crides a la calma del ministeri d’Afers Econòmics-. Després del repunt interanual produït per la retirada de la subvenció, però, el cost per al client final s’ha estabilitzat, de la mà d’un mercat molt més amistós del que esperava el sector. L’estructura de negoci que es va establir durant el volàtil 2022, assegura a TOT Economia el president de Petronieves Lluís Nieves, va generar “molta psicosi” entre els empresaris catalans i el conjunt del sector, principalment per una prevista manca de demanda que amenaçava amb tensar encara més la venda d’hidrocarburs. Una manca de demanda, apunta Nieves, que finalment no s’ha produït, el que ha conclòs un primer trimestre que preveu un curs “no espectacular, però sí correcte”. “En línies generals -celebra el directiu- podem estar satisfets”.
Sense anar més lluny, Nieves celebra un primer trimestre més que en línia amb les previsions de balanç de la companyia. Els aproximadament 2,5 milions d’euros de guanys amb què Petronieves ha tancat el mes de març, de fet, auguren -d’acord amb la tendència ascendent que el sector preveu per al curs- arribar sobradament, si no superar, les estimacions de 8,5 milions d’euros que la catalana s’ha marcat per al 2023. “Tot el sector tenia molta por a aquest principi d’any, però de moment el resultat és òptim”, reitera el directiu. Reconeix, tot i això, un cert efecte refredament provocat per la incertesa econòmica a mitjà termini -“el consumidor pot comprar menys per por a una nova crisi”, assegura-, que es pot afegir al pes de l’enduriment de la política econòmica sobre un sector molt actiu pel que fa al crèdit. La contínua pujada de tipus d’interès, assegura, “elevarà els costos financers, i el mateix volum de vendes serà molt més car”.
La catalana, val a dir, planteja un clar antídot contra les possibles febleses del mercat durant el que queda d’exercici: la diversificació. L’ample espectre d’activitat de Petronieves, de la importació al servei de carburant a grans vehicles, però també passant per la instal·lació i gestió de plaques fotovoltaiques o els projectes d’autogeneració renovable, busca limitar els efectes perniciosos del context econòmic sobre una o altra vertical. “Quan una branca de l’empresa s’alenteix, en tenim una altra per compensar-lo”, raona. Cert és, però, que amb una visió del sector més enllà dels límits de la seva companyia, models de negoci més concentrats poden patir amb més intensitat les conseqüències de la volatilitat macroeconòmica.
El cas del Grupo Moure és un exemple d’aquesta disminució de la facturació, relacionada amb la concentració del negoci. De fet, el seu president, Marcos Moure, explica que tot i que la situació s’ha estabilitzat, els ingressos han estat menors que els de l’any passat. “Hem treballat amb uns marges més ajustats, pràcticament un 15% menys que l’any passat”, reconeix. La disminució de les vendes es va notar sobretot el primer mes de l’any, ja que la gent va aprofitar per omplir el dipòsit el desembre, l’últim mes en el qual la bonificació estatal dels 20 cèntims va estar vigent. Així doncs, no ha estat fins al mes de març quan la demanda s’ha normalitzat, una situació que Moure assegura que continuarà a l’alça en els pròxims mesos i de cara el segon trimestre: “ja hem vist el bon comportament de la demanda per Setmana Santa i preveiem vendre igual o més que l’any passat a l’estiu”.
La cadena de gasolineres catalanes Petrolis Independents, dirigida per Jordi Roset, també ha viscut una entrada d’any més fluixa a causa de la retirada de la bonificació espanyola, però la facturació s’ha anat recuperant a mesura que ha anat avançant el trimestre. En aquest aspecte, la cadena catalana ha reduït un 30% la seva facturació aquest primer trimestre, però Roset assegura que és una situació extraordinària causada pel context convulsa que s’ha viscut als últims mesos. “De cara al segon trimestre ens recuperarem”, continua el director general de la cadena.
La situació global catalana, per tant, acaba denotant l’optimisme dels empresaris de carburants en termes de demanda. En aquest sentit, les tres companyies de Catalunya reconeixen que el cotxe continua sent una necessitat bàsica i no temen que la possible volatilitat dels preus afecti les vendes. Moure va més enllà i assegura que no només no hi haurà canvi sinó que “les cadenes low-cost sortim guanyant quan pugen els preus”. En aquest sentit, l’empresari reconeix que els usuaris no deixen d’agafar el cotxe, però “trien la gasolinera més barata”. Menys falagueres són les previsions del director general de Petrolis Independents, qui tot i assegurar que “la gent no deixarà de consumir”, reconeix que “hem de tenir en compte que els preus han baixat, però la vida s’ha encarit”. En la mateixa línia, Nieves també apunta a aquest encariment de la vida. “Amb els tipus d’interès alts la gent consumeix i inverteix menys, és lògic”, exclama l’empresari català.
Un futur amable amb el petroli
El satisfactori flux importador que les grans empreses de l’Estat, també les catalanes, han pogut implementar durant la primera part del 2023 respon, principalment, a les finances. Després d’un curs de potent backwardation, amb uns valors a futur cada cop més baixos, les grans firmes del territori no preveien emplenar els seus dipòsits. És a dir, amb una baixada constant dels preus a mitjà termini del petroli cru i processat, una gran importadora no trobava beneficis a comprar producte que no estigués ja venut, en tant que cada dia que passava emmagatzemat, el seu preu patia un descens. Ara, però, la situació s’ha donat la volta, com apunta el mateix Nieves: el mercat petrolier es troba en un escenari de contango. Els futurs, doncs, són més alts que els preus actuals; d’aquesta manera, les empreses es permeten l’adquisició de més producte del que ja tenen venut -en tant que la seva conservació en fa augmentar el preu-. “Tenir producte emmagatzemat perdent diners no interessa als importadors, però el contango a tres o quatre mesos ha recuperat les compres”, assegura el mateix Nieves. Així, no s’ha arribat a la tensió de demanda que es preveia en cas que el mercat exterior continués a la baixa.
Més enllà de l’estructura del mercat internacional petrolier, el context espanyol ha tingut efectes diversos sobre les empreses catalanes. Amb relació al control de les grans empreses refineres –Cepsa o Repsol en són exemples- sobre el mercat, des del grup Moure asseguren que han “collat” els compradors amb preus més elevats, impulsats en part per l’impost a les energètiques. Val a dir, però, que si bé les multinacionals han empitjorat les condicions de compra per un suposat cop al seu balanç, les caigudes d’ingressos i beneficis no han estat especialment dures. Només Cepsa ha registrat pèrdues durant el primer trimestre, i ho ha fet per una decisió comptable -ha computat al primer trimestre l’abonament del tribut de tot el curs-, mentre que Repsol, tot i haver reduït un 20% el resultat net, s’ha mantingut per sobre dels 1.110 milions d’euros els tres primers mesos de l’any. En aquest sentit, subratlla Moure, “qui s’ha enriquit, realment, són les refineries” -com confirma el conjunt del sector-.
Rússia, la peça clau del tauler
La prohibició de compra de carburant a Rússia ha provocat una reestructuració del mercat. El joc de compravenda d’aquest producte s’ha basat sempre en relacions estables entre països, però amb la sortida del país que lidera Putin del tauler de joc hi ha hagut moviments significatius entre altres països. “El mercat fluctua i es reestructura sol”, explica Roset qui afegeix, però, que “Rússia continua sent un actor important al sector”. I és que, els empresaris són conscients que Rússia no ha sortit de la partida, ja que han aparegut nous països amb capacitat refinadora, però sense producció que comencen a abastir Europa. “L’Índia no té producció pròpia, però ara ven carburant, jo no sé on el compra, però podria venir de Rússia”, especula Roset tot i que no assegura que els rumors siguin certs. També Nieves parla d’aquesta suposada compra de carburant rus mitjançant tercers. Segons el directiu, el mercat té constància d’un trànsit de petites quantitats de petroli refinat des del Marroc, un país que no compta amb refineres i que, per tant, el podria traslladar des d’un tercer per fer-lo entrar a l’Estat. Si bé confirma que no és una quantitat prou gran per canviar el ritme del mercat, assegura que “s’està posant en coneixement de les autoritats” perquè investiguin el fenomen.
Per tant, quan parlem del mercat del carburant s’observa un sector on hi ha diferents països productors que ara estan canviant els seus compradors. “Europa era el principal comprador de carburant rus i ara ho és la Xina”, explica el director general de Petrolis Independents. De fet, el tauler de joc és tan gran que els empresaris no veuen una preocupació imminent d’escassetat de producte, “ara el comprarem a Aràbia Saudí”, diu Roset, qui afegeix que “no tots els països han aïllat Rússia així que simplement té diferents compradors”. En definitiva, els empresaris carburant català auguren un futur de beneficis i estabilitat, on ni l’encariment del producte ni les prohibicions de compra a Rússia faran que la demanda de producte baixi. Tal com recorda el director general de Petrolis Independents: “Ja hem demostrat que la reducció de la demanda per la pujada de preus és una llegenda urbana”.
