L‘índex de preus de consum recupera al novembre la tendència descendent. Després d’un tercer trimestre d’encariments generalitzats seguit d’un estancament de preus al a l’octubre, la inflació retrocedeix al novembre en tres dècimes, fins al 3,2% -des del 3,5% dels dos períodes anteriors-. Segons les dades avançades de l’Institut Nacional d’Estadística, l’abaratiment de la benzina, més pronunciat que al mateix mes del 2022, seria el principal protagonista d’aquest lleuger retrocés. També hi afecten els productes alimentaris, que malgrat que conserven una tendència alcista, s’encareixen a un ritme més lent que ara fa un any. En sentit contrari, els preu de la llum sosté l’IPC per sobre del 3%, en tant que el seu abaratiment és substancialment més lent que el que es va registrar durant la passada tardor. En cas de confirmar-se aquestes dades, l’Estat espanyol reverteix així la tendència que havia marcat el darrer any que la situava com un dels mercats europeus amb millor salut pel que fa als preus de consum. La taxa del novembre, doncs, es mantindria tres dècimes per sobre de la mitjana de la zona euro, que va tancar l’octubre al 2,9% després d’una caiguda sense precedents de prop d’un punt i mig.
Més intensa és la contracció de la inflació subjacent -la que no inclou aliments ni productes energètics, i per tant cerca una tendència estructural més enllà dels factors més volàtils-, que registra al novembre una disminució de set dècimes, fins al 4,5%, la ràtio més baixa des de l’abril del 2022. Com en el cas de la taxa general, la subjacent espanyola romandrà, si es confirmen les previsions de l’INE, per sobra de la mitjana de l’eurozona, que es va situar a l’octubre al 4,2%; si bé s’hi apropa prou per considerar que manté el ritme dels socis comunitaris després de prop d’un any amb una important escletxa entre les dues dades: mentre que durant la primavera els països de la moneda única van sostenir la seva inflació core per sota del 6%, a l’Estat aquesta va arribar al 7,5% al març i no va baixar del 6% fins al juliol. Aquesta dissonància respon, principalment, a l’elevat protagonisme dels preus de l’energia que va causar l’excepció ibèrica.
Moncloa manté l’optimisme
Malgrat que la ràtio inflacionista sosté un ritme més elevat que la dels mercats veïns, el govern espanyol considera la dada avançada per al novembre una “molt bona notícia”. En la seva reacció a les xifres d’IPC, la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Comerç i Empresa Nadia Calviño ha destacat el protagonisme de carburants i alimentació en la frenada dels preus durant els darrers dos mesos. També ha posat en valor la contracció de la subjacent, un indicador que provoca que “els salaris continuïn guanyant poder adquisitiu i les empreses competitivitat, augmentant la seva quota de mercat fins i tot en un difícil mercat internacional”. L’equilibri de preus entre l’Estat i la resta d’Europa dificulta, però, l’activitat del sector privat exportador, en tant que la baixa inflació en comparació amb la competència ha contribuït amb un rol central a l’alça de les vendes a l’exterior durant el darrer any.
