Catalunya no sap què fer amb les bateries dels seus cotxes elèctrics. La fabricació de components per a la mobilitat sostenible, amb l’emmagatzematge com a clau de volta, ha esdevingut una prioritat per a les institucions comunitàries, que ja celebren i financen iniciatives com la gigafàbrica de Sagunt o l’electrificació de Martorell. Fabricar les peces, doncs, és un problema que s’està resolent. El procés per tractar-les quan ja no serveixen, però, encara no té una direcció clara. Si bé és cert que la vida útil de les bateries ronda els deu anys, alguns experts alerten de la lentitud de la formació d’un mercat català de reciclatge que pugui absorbir la descomposició d’aquestes bateries. En aquest sentit, no es poden utilitzar les plantes de descomposició de materials tradicionals, ja que els processos que s’han de dur a terme per reutilitzar les bateries són més complexos i cars. “Es necessiten professionals formats, grans inversions i un pla d’acció“, explica Frederic Clarens, director de la Unitat Tecnològica d’Eurecat de Residus, Energia i Impacte Ambiental.
El principal repte al qual s’enfronta el mercat català és la falta de plantes per reciclar les bateries. Laura Talens, investigadora a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) escriu en una publicació científica que “la capacitat de tractar les bateries a Catalunya és limitada”. D’aquesta manera, Talens avisa de la necessitat de noves iniciatives per començar a pensar en la segona vida a aquestes peces. Una opinió que també comparteix Clarens, qui assegura que “hi ha marge, però no massa”. Així doncs, si els cotxes elèctrics s’estan començant a fabricar en massa en els últims anys i la vida útil de les bateries és d’aproximadament una dècada, això implica que al voltant del 2035, Catalunya hauria de tenir en funcionament un sistema de reciclatge.
Desenvolupar un mercat pel reciclatge d’aquestes bateries és, per al sector, una necessitat truncal pel país. Es tracta d’un servei imprescindible que es troba, actualment, deslocalitzat. De fet, a hores d’ara les bateries del cotxe elèctric, juntament amb les dels patinets o bicicletes, les dels mòbils i ordinadors s’han d’enviar a Alemanya o França, perquè a l’Estat no hi ha cap planta operativa per reciclar-les. No és només, però, un problema català, ja que -tot i que hi ha fàbriques repartides per Europa- “no n’hi ha suficients per poder reciclar totes les bateries que es llençaran”, lamenta el director de la Unitat Tecnològica d’Eurecat de Residus, Energia i Impacte Ambiental. D’acord amb Talens, l’expert remarca la necessitat de continuar invertint en iniciatives per fer front a la possible saturació del mercat.
Una inversió multimilionària sense retorn
Quant a la construcció d’aquest mercat per al reciclatge de les bateries, Clarens reconeix que per a cada fàbrica que es vulgui construir, s’hi haurien d’invertir “entre dos i deu milions d’euros”, ja que els processos de descomposició dels materials de les bateries són molt més complexos. En primer lloc, les bateries estan fetes de liti o cobalt, dos materials que a causa de la seva naturalesa química, són molt difícils de manipular. El procés de descomposició té dues parts, la primera són una sèrie d’accions que realitzen professionals amb formació especial per recuperar el que es denomina com a black mass de les bateries que ja no serveixen. Aquest producte que s’aconsegueix és el que acaba sent més segur de traslladar i enviar a les fàbriques que conformen la segona part, que acaben de reciclar i dividir el que queda de les bateries. “Per fer-nos a la idea de com estaria compost el mercat català, podem dir que hi ha dues classes de fàbriques i, actualment, només hi ha projectes per a un d’ells”, explica l’expert d’Eurecat. En altres paraules, la primera part del procés es faria des de Catalunya i la segona part s’enviaria fora del país.
La inversió, però, no només va relacionada amb la creació d’aquestes fàbriques, sinó també amb l’educació dels operaris que hauran de prendre patit en aquests processos. Els professionals que s’encarreguen de dur a terme el reciclatge de bateries necessiten una formació especialitzada, ja que treballen amb materials perillosos. A Catalunya hi ha el coneixement per fer aquestes formacions, segons explica Clarens, però se sap que les empreses que es dediquen al reciclatge han enviat alguns dels seus treballadors a formar-se fora del país. “Actualment, són les companyies de gestió de residus les que estan buscant la tecnologia per adaptar les fàbriques a aquest model de reciclatge”, explica l’expert d’Eurecat.
Una segona vida per les bateries
Tot i això, la descomposició de les bateries dels vehicles elèctrics un cop acaba la seva vida dins del cotxe no és l’única opció. Així ho explica Talens en el seu estudi, on remarca que donar una segona vida a les bateries és possible i pot arribar a ser una solució per perllongar el temps de vida d’aquests productes. Per exemple, tal com relata la investigadora de la UAB, es podria utilitzar aquesta energia residual de les bateries per a l’autoconsum a casa o, fins i tot, per a la construcció d’altres productes, com poden ser les plaques fotovoltaiques. En aquest sentit, doncs, la vida útil del producte s’allargaria i el reciclatge seria l’últim pas d’un procés molt més llarg.
L’empresa catalana de mobilitat elèctrica, Silence ha trobat una manera de donar més vida a les bateries. En el seu projecte en col·laboració amb Acciona, han creat una xarxa d’intercanvis de bateries que bàsicament permet a l’usuari intercanviar la seva bateria gastada per una de carregada de manera completa. Així doncs, no es tracta de tenir una única bateria pel vehicle elèctric que un cop es gasta s’ha de reciclar, sinó que les bateries són intercanviables, el que pot fer que la seva vida útil s’acabi allargant. De fet, la situació no és exclusiva del mercat espanyol; el model S01 fa quatre anys que està en la primera posició del mercat europeu on comptava, al tancament del 2022, amb una quota del 22,7%. Incloent tots els models, el parc mòbil Silence que circula pel continent supera els 50.000 vehicles.
Amb tot, doncs, el mercat del reciclatge de les bateries elèctriques es troba en construcció, però encara no en funcionament. Si bé és cert que les iniciatives per dur a terme aquestes feines no han deixat de créixer a Catalunya, encara es troben en una fase molt inicial, on s’estan fent pressupostos per invertir de manera conscient en el que podria ser un dels mercats més grans del país. El que preocupa als experts, però, és el ritme de creació d’aquest mercat, que encara va endarrerit si es compara amb els avanços de la fabricació de les bateries. En aquest context, doncs, tots alerten de la necessitat d’utilitzar les ajudes públiques i els fons europeus per construir les fàbriques que en una dècada podrien suposar la culminació amb èxit de l’electrificació.
