Barcelona associa, cada cop més, la seva potent marca turística a verticals diverses. L’objectiu, compartit pel conjunt del món empresarial vinculat al turisme, és construir una indústria més rica i diversa que la de dècades anteriors, dominada pel model de sol i platja i l’escàs valor afegit de l’activitat econòmica associada. El sector turístic barceloní, ho confirmava el president de Barcelona Turisme i dirigent del gremi d’hotelers de Barcelona Jordi Clos en declaracions al Tot Barcelona, busca una indústria “més qualitativa”, que funcioni no pel gran volum de viatgers que arriben a la ciutat amb marges baixos, sinó perquè aquells que hi vinguin facin inversions que repercuteixin també en el territori. Les primeres sensacions són positives: sense anar més lluny, un recent estudi de Booking.com demostrava que la capital catalana consta entre les 10 ciutats del món més buscades al seu portal per passar les vacances nadalenques -difícilment més lluny de la platja-. Segons les estimacions de l’informe anual d’activitat de Turisme de Barcelona, les xifres generals també apunten en aquest sentit: el 2024, estima l’entitat, el volum de visitants hauria fet un petit pas enrere per primer cop d’ençà de la pandèmia, amb uns 15,5 milions de persones -poc per sobre dels 15,6 de l’any passat-; si bé l’impacte econòmic serà el major de la sèrie històrica encetada el 2017, amb més de 10.000 milions d’euros generats.
Així, el teixit econòmic del turisme barceloní mira de fer bona la demanda que va posar sobre la taula Mateu Hernández, director general de Turisme de Barcelona, que assegurava durant la presentació de la nova estratègia de promoció de la ciutat que “no calen més visitants; en calen millors”. Millors, és clar, en termes de despesa i de rendibilitat. Que un contingent de clients més concentrat generi la mateixa si no més activitat econòmica que volums més elevats sense tanta especialització. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística suggereixen que el camí ja s’està recorrent, i els primers a fer-ho són els mateixos hotels: si bé és cert que els mesos de major activitat de visitants internacionals als hotels de la ciutat són encara els històricament més calents, és a dir, els estiuencs, la tardor i l’hivern recuperen embranzida als establiments turístics de la ciutat. Tal com indica la darrera enquesta d’ocupació hotelera de l’INE, el teixit hoteler barceloní va rebre més de 515.000 visitants internacionals durant el novembre d’enguany, una xifra ja comparable a la del 2019. Similar és la tendència registrada durant el setembre i l’octubre, ja fora del tradicional atractiu del sol i platja: el mateix informe apunta a una afluència superior a les 600.000 persones -cal recordar, només a establiments hotelers- en cadascun dels mesos. De fet, els 640.000 tancats al desè mes del curs van suposar un augment substancial respecte del 2023, i es van quedar a tocar dels 660.000 del 2019.
En comparació amb el darrer any abans de la pandèmia, però, les xifres de viatgers internacionals demostren una millor dedicació econòmica a la ciutat: les estades han estat, tant enguany com l’any passat, més llargues que les que dominaven el mercat el 2019. A l’estiu, l’activitat és similar, amb poc més de dos milions de pernoctacions durant l’agost tant el 2024 com un lustre abans. Ara bé, durant els mesos de tardor les xifres estan més clarament per sobre: el novembre d’enguany, detalla l’INE, les pernoctacions de viatgers internacionals van superar els 1,34 milions, unes 20.000 més que ara fa cinc anys; mentre que les xifres del 2023 van ser encara més falagueres, amb prop d’1,36 milions de pernoctacions. En línia amb les estimacions de l’Observatori de Turisme de Barcelona, que apunten a un augment de les estades d’un 3%, els turistes, especialment els internacionals, són lleugerament menys, però passen més temps a la ciutat -i fan, de fet, més despesa-.
Menys estiu, més qualitat
La desestacionalització, així, és una tendència que afavoreix les expectatives del sector turístic de la ciutat. Segons els estudis mensuals de l’Observatori de Turisme de Barcelona, el perfil de visitant que cerca atraure l’empresariat hoteler local és molt més similar al que arriba al novembre que no pas al que aterra a la capital a l’agost. El visitant estiuenc és, tal com apunten les enquestes del mateix organisme, més jove, més dedicat a l’oci i amb menor capacitat de despesa que el que s’hi desplaça durant la tardor. Així, durant l’agost del 2024, el valor mitjà de l’estada dels viatgers que van triar Barcelona com a destinació va ser d’uns 95 euros diaris, amb estades mitjanes d’uns cinc dies. Per altra banda, el del novembre és més gran i més establert, amb una despesa diària superior als 111 euros i estades d’uns quatre dies. També la dedicació econòmica a l’allotjament és més elevada: mentre que els visitants estivals gasten poc més de 80 euros la nit als hotels o establiments on pernocten, els de la tardor inverteixen més de 113 euros diaris.
Val a dir que durant l’onzè mes de l’any les activitats professionals guanyen molt de protagonisme al trànsit turístic a Barcelona, en paral·lel amb la millora dels efectes econòmics dels visitants al territori. De fet, en aquest període, més de la meitat dels turistes enquestats per l’organisme local asseguren haver-hi arribat amb motius laborals o de negoci, una xifra superior no només a la de l’agost, sinó també dels mesos anteriors -segons el mateix estudi de l’octubre, la ràtio de turisme corporatiu es quedava per sota del 18%, mentre que al setembre fregava el 33% dels consultats-. Aquesta nova demanda, amb un perfil específic, durant la tardor ha canviat també la perspectiva de negoci dels mateixos establiments hotelers: de fet, segons dades del mateix INE recollides pel portal Barcelona Dades, enguany ha estat el primer mes de novembre des de la pandèmia que els hotels d’alt estànding de la ciutat han superat els 300 euros de tarifa mitjana diària per unitat ocupada (ADR). L’augment dels preus hotelers es replica a totes les escales, amb pujades de la rendibilitat tant dels hotels de 3 com de 4 estrelles. Val a dir que la tendència ja estava present el curs passat: segons el mateix portal, el setembre i l’octubre del 2023 l’oferta hotelera a la capital va ser més exigent que durant bona part de l’estiu, i només al juliol les habitacions van registrar costos tan elevats com durant la tardor.
Qui gasta a Barcelona
El sector turístic barceloní també celebra, segons les dades de l’Observatori, una composició de la procedència dels visitants més favorable a les seves estratègies. Fora dels viatgers estatals, durant el 2024 els Estats Units han protagonitzat els moviments turístics cap a la capital del país, amb prop d’un 15% dels desplaçats. Es tracta d’uns visitants amb tendències de despesa molt més agressives que els d’altres procedències: segons les dades de despesa turística de l’Idescat, la inversió mitjana per persona dels visitants nord-americans va superar el 2023 els 1.700 euros, amb uns 293 euros per persona i dia, amb certa diferència el més elevat entre tots els països estudiats. També durant el 2024 la tendència s’ha mantingut: el darrer mes estudiat per l’institut estadístic català, l’octubre d’enguany, els estatunidencs van gastar prop de 1.600 euros per persona, i uns 275 diaris, lluny dels segons classificats. Els següents estrangers amb més visites acumulades en l’any, els britànics, també superen els 1.000 euros per visita, i uns 200 diaris, molt més limitat que els seus homòlegs transatlàntics. Així, l’evolució tant des del món hoteler com entre els visitants confirma les tesis empresarials. Caldrà veure, en cas que continuï en aquest sentit, si l’encaix social del nou model és tan positiu com el que estima el capital.
