El pes del preu del lloguer sobre els salaris dels barcelonins continua la seva alça imparable. Segons un recent estudi del portal immobiliari Idealista, la quota d’un arrendament d’un pis de dues habitacions a Barcelona sobre la renda familiar mitjana s’eleva ja al 40%. Així, la capital catalana es consolida com la ciutat de l’Estat on més costa pagar un habitatge d’acord amb els salaris reals. Tal com apunta l’estudi d’Idealista, només Palma s’apropa a les xifres barcelonines, amb una ràtio del 37% de la renda familiar.
Si es compara amb la resta de capitals catalanes, Barcelona es troba en una altra estratosfera. A Tarragona i Girona, el percentatge del sou dedicat a arrendar l’habitatge habitual es queda en el 22%, 18 punts per sota de la realitat barcelonina i còmodament més baix que el 30% que fan servir els assessors financers com a referència màxima. Lleida, per la seva banda, es queda en el 19%. Val a dir, però, que els salaris són substancialment més alts a Barcelona que a la resta de regions del país.
Sense comparació a l’Estat
Amb les dades d’Idealista a la mà, l’esforç per llogar un pis a Barcelona és un 10% més intens que al conjunt de l’Estat, on la renda dedicada es queda en el 30%. Els competidors directes de la capital catalana en aquest sentit pateixen una crisi molt més lleugera. És el cas de Madrid o Màlaga, amb taxes del 33%; o Sant Sebastià, que es queda en un 31%. Altres importants nuclis econòmics, com ara Bilbao, o grans atractius turístics, com és el cas de Las Palmas de Gran Canària, es queden per sota del llindar del 30%.
A l’altra banda de la taula se situen localitats com Ciutat Real o Terol, on llogar un pis només requereix un 15 i un 16% respectivament de la renda disponible. Similar és la situació a altres capitals castellanes com Palència o Burgos, on la taxa es queda en el 17 i el 19% respectivament; així com Ourense, amb un 18%.
Salaris i demarcacions
La moderació dels salaris fora de les grans capitals –un fenomen que es dona amb menys intensitat a l’AMB– explica que la demarcació de Barcelona sigui la tercera de l’Estat en pressió residencial sobre les rendes dels ciutadans. Per sobre del 37% que mostra el conjunt de la regió hi ha el disparat 47% de Màlaga o el 42% de les Illes Balears. Crida l’atenció l’important pes del lloguer sobre els salaris a Alacant, que arriba fins al 32%; mentre que cap altre territori català se situa per sobre del 25%.
