Ningú ha de treballar més que un barceloní per llogar un habitatge. Segons un recent estudi del portal immobiliari Idealista, la taxa d’esforç que els habitants de la capital del país han de dedicar a l’arrendament d’un pis -el percentatge de la renda familiar que es dedica a abonar el lloguer- és d’un 43,1%, amb molta diferència la més elevada de l’Estat. Es tracta, d’aquesta manera, d’un llindar que es troba 10 punts per sobre del que seria recomanable -que, segons el consens del sector, es troba al voltant del terç de la renda, entre el 30 i el 35% del que s’ingressa-. En només un any, la taxa d’esforç dels habitants de Barcelona s’ha disparat en un 7,5%, després de tancar el tercer trimestre del 2022 en un 35,6% -ja llavors lleugerament per sobre del màxim aconsellat-. Més enllà de l’aguda escalada de preus, aquesta taxa demostra la profunda escletxa que s’obre entre el cost de l’habitatge i el poder adquisitiu de les rendes del treball catalanes.
Només una altra ciutat de l’Estat supera el 40% d’esforç econòmic dedicat al mercat de l’habitatge: es tracta de Palma, que supera el 42% profundament afectada per l’escalada de preus que les Balears han patit en el darrer curs, amb un alça del 10,4% en només 12 mesos. Altres ciutats històricament cares pel que fa al lloguer queden lluny de Barcelona: Donosti, de fet, no arriba al 30% (28,8%), mentre que Madrid es queda a tres dècimes del 35%. Més tens roman el mercat a capitals en ascens, com és el cas de Màlaga, on els ciutadans han de dedicar ja prop del 37% de la seva renda familiar a pagar el lloguer; o València, que ara fa un any es quedava lleugerament per sota del 30% dels ingressos i ara supera el 39%. Només dues ciutats de tot l’Estat poden dir que el seu mercat no s’ha tensat en els darrers dotze mesos: Ceuta, on l’esforç cau un 0,8%, i Lleida, que es manté en el 20%, una ràtio idèntica a la del setembre del 2022. A la resta de capitals catalanes l’increment ha estat molt moderada. En el cas de Girona, els ciutadans han de dedicar el 24,9% del seu sou al lloguer, un 2,9% més que ara fa un any; mentre que a Tarragona la taxa ha crescut un 2%, fins al 23,4%.
La compra millora poc
La dedicació als habitatges en règim de compra és, en la majoria de casos, substancialment més baixa que la de lloguer. A Barcelona es produeix, de fet, un salt de més de 10 punts en les dues modalitats: els ciutadans que paguen un habitatge en propietat hi dediquen el 32% del sou, un 7,2% més que ara fa un any. En aquesta modalitat, fins a tres ciutats de l’Estat superen la capital catalana en la tensió dels seus mercats. Palma, amb diferència, és la més afectada, amb una taxa d’esforç dedicada a la compra del 46,6% de la renda familiar. La capital illenca ha patit un increment d’aquesta ràtio del 17,6% en només 12 mesos, el més significatiu de tot l’Estat. També per sobre de Barcelona se situa màlaga, que amb un 11% més d’esforç econòmic s’eleva fins al 32,6% de la renda familiar; així com Donosti, que tanca el trimestre en el 38,3% dels ingressos totals del comprador, 10 punts més que en el mateix mes del 2022.
